La baronessa dad¨¤

Estic segura, estimat lector, que ha sentit a parlar de La font, de Marcel Duchamp, un simple urinari signat R. Mutt que es va presentar a la Societat d¡¯Artistes Independents de Nova York el 1917, va ser rebutjat i amb el temps ha passat a ser considerada una de les obres m¨¦s influents del segle XX. Era un ready made, ¨¦s a dir, un objecte quotidi¨¤ elevat a categoria d¡¯art per la sola decisi¨® de l¡¯artista i el fet de col¡¤locar-lo en un entorn art¨ªstic. Per¨° darrerament es parla molt que l¡¯autor no va ser Duchamp, sin¨® una amiga seva, la baronessa Elsa von Freytag-Loringhoven. Una carta de Duchamp a la seva germana Suzanne escrita el 1917 (i publicada el 1982) esvaeix tots els dubtes al respecte: ¡°Una de les meves amigues, que utilitza un pseud¨°nim mascul¨ª, R. Mutt, m¡¯ha enviat un urinari de porcellana com a escultura. Com que no t¨¦ res d¡¯indecent, no hi ha cap ra¨® per rebutjar-lo¡±, va escriure Duchamp.

Per¨° qui era Elsa von Freytag-Loringhoven (1874-1927), d¡¯ascend¨¨ncia polonesa i que va morir en la mis¨¨ria el 1927? L'artista que ha fet o far¨¤ canviar diverses l¨ªnies en els manuals d¡¯hist¨°ria de l¡¯art del segle XX nom¨¦s va comen?ar a ser ressenyada als anys vuitanta i noranta pels especialistes en dadaisme. De fet, va ser la m¨¦s dad¨¤ de tots els dad¨¤, la m¨¦s extravagant i heterodoxa, la m¨¦s tr¨¤gica i divertida de tot el grup de Nova York. Va ser qui realment va portar l¡¯art a la vida, al carrer, o a ella mateixa, ja que la majoria dels artistes dad¨¤ feien accions gaireb¨¦ sempre en locals p¨²blics. ¡°Tenia el cos d¡¯un efebus grec¡±, van dir de l¡¯Elsa els artistes que la dibuixaven, afegint que era especialment fascinant dibuixar-li l'esquena, ferma i musculada com la d¡¯un noi. L¡¯Elsa va ser amiga de Berenice Abbott i de Djuna Barnes i admirada per Hemingway, William Carlos Williams i Peggy Guggenheim, entre molts altres.

Havia nascut el 1874 a Swinem¨¹nde, una pintoresca localitat del mar B¨¤ltic, llavors sota l¡¯Imperi Alemany i avui ciutat polonesa. El seu pare, un ric propietari amb una personalitat magn¨¨tica, era tamb¨¦ ¡°violent, gener¨®s, cruel i venjatiu¡±, segons la descripci¨® de la seva filla. Quan tenia 18 anys va morir la seva mare i, despr¨¦s de l¡¯arribada d¡¯una madrastra, l¡¯Elsa es va escapar a Berl¨ªn a viure amb una tieta, que la va acabant fent fora de casa, farta de l¡¯euf¨°ria libidinal i de les excentricitats de la seva neboda. ¡°No he apr¨¨s mai res tret de divertir-me¡±, va dir l¡¯Elsa. Llavors es va posar a treballar en els tableaux vivants dels cabarets, on les noies, vestides amb malles que imitaven la nuesa, feien posats d¡¯escultures antigues. Va fer classes de pintura i d¡¯interpretaci¨®, va agafar la s¨ªfilis i va tenir dos primers marits, tots dos intel¡¤lectuals importants: el primer va ser August Endell, un arquitecte notable dins del moviment de l'art nouveau, i el segon va ser un escriptor i traductor amic seu, Felix Paul Greve, que sota el nom de Frederick Philip Grove arribaria a rebre diversos premis literaris. El tercer va ser el bar¨® Freytag-Loringhen, amb qui es va instal¡¤lar el 1913 a Nova York vivint amb tota mena de luxes al Ritz. Per¨°, declarada la Primera Guerra Mundial, el bar¨® va tornar a Europa, on l'ex¨¨rcit franc¨¨s el va fer presoner i es va acabar su?cidant, un gest que ¡°l¡¯honrava¡±, segons l¡¯Elsa, que ja era la seva exdona, per¨° que va adoptar el t¨ªtol tota la vida.

Va ser llavors quan ella, que malvivia fent de model per a artistes, va connectar amb el grup dad¨¤, especialment amb Marcel Duchamp, de qui es va fer una gran amiga. En aquests dos anys va crear el seu personatge i el que avui en dia es considerarien les seves performances. Un dia va fabricar un gran penis, de guix, que mostrava a tota dona soltera que li pass¨¦s per davant ¨Cprecedent, per cert, del mateix tipus d¡¯objecte fabricat per Louise Bourgeois molts anys m¨¦s tard¨C; passejava per Manhattan amb el cap rapat, que llavors es va pintar de vermell¨®, encara que no tot era per amor a l¡¯art: rapar-se tamb¨¦ era un remei contra la tinya, que segurament l¡¯Elsa va agafar al seu propi apartament, un pou de brut¨ªcia i atape?t d¡¯animals dom¨¨stics. La van arrestar unes quantes vegades per nuesa al carrer, ja que anava tapada nom¨¦s amb una manta mexicana. Per¨°, sens dubte, la millor de les seves actuacions era la seva indument¨¤ria: solia portar tota mena de coses al cap, com un casc de soldat franc¨¨s ¨Cera molt franc¨°fila, tot i ser alemanya¨C o una galleda per barret i culleres com a arracades. En llocs de sostenidors duia dues llaunes de tom¨¤quet esclafades i al mig una petita g¨¤bia amb un canari viu a dins. Tamb¨¦ solia ¡°millorar¡± els seus vestits amb soldadets de plom, cotxets o caixes de m¨²sica, que solia robar als grans magatzems.

Va escriure poesia en qu¨¨ va mesclar el sexe amb la religi¨®, i el seu verb autom¨¤tic supera en gosadia, segons la seva bi¨°grafa Irene Gammel, les seves coet¨¤nies Gertrude Stein, Mina Loy o Djuna Barnes. I despr¨¦s hi ha els seus objets trouv¨¦s, que s¨®n coetanis als de Duchamp ¨Csens dubte, m¨¦s sofisticats¨C per¨° que suggereixen, com a m¨ªnim, mirades creuades. Ornament perdurable (1913) no ¨¦s m¨¦s que un anell de ferro trobat al carrer; D¨¦u (1917) ¨¦s un tros de canonada retor?at i amb al¡¤lusions sexuals i Catedral (1918) ¨¦s un tros de fusta amb formes anguloses.

La baronessa va morir sola i oblidada a Par¨ªs, el 1927, per una intoxicaci¨® de gas, segurament indu?da per ella mateixa.

Victoria Combal¨ªa ¨¦s escriptora i cr¨ªtica d'art.