Una xarnega a la cort del ¡®tres per cent¡¯

El lloc de Gonzalo Torn¨¦?(Barcelona, 1976) a les lletres espanyoles ¨¦s ben ins¨°lit: ajusta una tradici¨® narrativa anglosaxona, de la qual ¨¦s un deixeble brillant, a una realitat de vegades refract¨¤ria a aquests models. Per fer-ho, Torn¨¦ depura la inclinaci¨® f¨¤ctica amb un estil elevat i un ¨¤nim sat¨ªric. Hi ha alguna cosa alliberadora en l'enlairament de la farsa, tant en trames amb un ancoratge hist¨°ric (en la seva novel¡¤la Hilos de sangre) com en el setge a la complexa mediocritat d'un personatge (Divorcio en el aire). En Torn¨¦, gran estil i humor universalitzen tamb¨¦ les tensions de classe i una obsessi¨®, recurrent en els seus llibres, per la ¡°intranscend¨¨ncia social¡±.

No obstant aix¨°, a?El coraz¨®n de la fiesta?qualsevol semblan?a amb l'actualitat period¨ªstica ¨¦s evident. La fam¨ªlia de Pere Masclans, ¡°El Rei de Catalunya¡±, ¡°el nostre heroi¡± del nacionalisme catal¨¤, governa el pa¨ªs des dels ¨²ltims 40 anys. La seva dona, forta, seca i reaccion¨¤ria, ¨¦s l'eix d'un clan que completen uns fills que s¨®n fi de ra?a: el Taradet, la Paradeta i el Y¨²nior, l'aconseguidor de la fam¨ªlia. Puntualment porten els seus diners a Andorra. El seu partit es finan?a amb el?tres per cent de les adjudicacions p¨²bliques. S'esmenten les noces d'una filla al Palau de la M¨²sica. Etc¨¨tera.

A la llar dels Masclans es cola per la porta del darrere (la porta ¨¦s el Bastard, fill il¡¤leg¨ªtim de Masclans i blanquejador dels diners familiars) l'hero?na arribista de la novel¡¤la, Violeta Mancebo, una xarnega amb atributs una mica t¨°pics: ¡°Le ard¨ªa la mirada, ten¨ªa descaro y le gustaba vivir, era casi violento c¨®mo le gustaba¡±. I encara que El coraz¨®n de la fiesta vol ser una ambiciosa s¨¤tira del catalanisme (d'¡°aquel pestazo indisociable d¡¯un temps, d¡¯un pa¨ªs, que eran mi tiempo y mi pa¨ªs¡±), la novel¡¤la es decanta per l'aprenentatge de la Violeta, les seves experi¨¨ncies formatives, m¨¦s pat¨¨tiques que no pas humor¨ªstiques: la mort de la seva mare, el lloc exc¨¨ntric que ocupa a la fam¨ªlia i al barri. Per¨° Torn¨¦ no ¨¦s un autor realista. Requereix la invenci¨® d'un narrador exc¨¨ntric que li permeti fer un joc de perspectives i desplegar la seva generositat estil¨ªstica. En troba dos: els ve?ns de la Violeta, una parella en crisi d'escriptors vocacionals, bufons que filtren amb les seves ocurr¨¨ncies digressives i un humor elitista la vida de la Violeta al m¨®n dels Masclans.

Torn¨¦ se sent a gust amb dues veus loquaces i lleument idiotes, en l'estirp de Bellow o Nabokov. Ara b¨¦, si en els seus mestres un narrador presumptu¨®s amaga un gran desemparament, El coraz¨®n de la fiesta no t¨¦ aquesta ironia estructural. Un acaba sense saber qu¨¨ fan aqu¨ª dos petits d¨¦us sense implicaci¨® en la trama, fins i tot quina funci¨® compleix la seva for?ada caracteritzaci¨®, que implica les incongru¨¨ncies m¨¦s greus de la trama. Per exemple:??s cre?ble que la narradora hagi heretat un pis¨¤s a l'Eixample?i que els seus dos germans siguin tan honestos que rebutgin l'her¨¨ncia? Una ve?na que acabem de con¨¨ixer ¨¦s capa? d'una confessi¨® tan torrencial i estilitzada? S¨®n rellevants aquests detalls i situacions? Veritablement, els dos narradors executen una mascarada enginyosa des de la mateixa perspectiva. S¨®n una sola veu, fins al punt que repeteixen, en dos moments de la novel¡¤la, una descripci¨® burlesca de Barcelona exactament amb els mateixos termes i met¨¤fores, sense que un entengui la pertin¨¨ncia d'aquest gest estructural.

Les lleis de la versemblan?a li importen menys a Torn¨¦ que la creaci¨® d'un estil brillant i po¨¨tic. No obstant aix¨°, la proliferaci¨® d'acudits secundaris i sortides de to interrompen la via principal de la novel¡¤la, la cr¨°nica d'un desclassament frustrat, i despisten de l'envejable modulaci¨® del flux narratiu, la seva llibertat de fons, quan Torn¨¦ prescindeix de la pirot¨¨cnia.

Autor: Gonzalo Torn¨¦

Editorial: Anagrama, 2020

Format: tapa tova (240 p¨¤gines) i versi¨®?ebook.