C¨¤tars dels nostres dies

Els mil¡¤lenarismes ¡ªla creen?a que Crist tornar¨¤ a la terra durant mil anys per acabar amb la hist¨°ria i inaugurar el Regne Celestial¡ª s¡¯han produ?t ara i ad¨¦s en el m¨®n cristianitzat. El segle XII va ser escenari d¡¯un mil¡¤lenarisme pal¨¨s en la primera Croada, i en totes les que van seguir. Com era d¡¯esperar, el pas dels anys mil als dos mil, esdevingut molt recentment, tamb¨¦ ha estat objecte d¡¯una forma de mil¡¤lenarisme sorprenent: d¡¯una banda es va crear el mite pag¨¤ del ¡°segle XXI¡± ¡ªal qual no paren d¡¯apel¡¤lar tots els reformistes i fideistes del m¨®n sencer¡ª, com si aquest canvi de xifra hagu¨¦s de suposar ad¨¦s una redempci¨®, ad¨¦s l¡¯apocalipsi; i d¡¯altra banda, a causa de l¡¯obvietat del canvi clim¨¤tic ha nascut, en especial entre les persones joves ¡ªcom no sembla que entengu¨¦s el ministre Borrell¡ª, una mena de dogma quasi religi¨®s que aspira, amb la beatitud que personifica Greta Thunberg ¡ªuna nova Joana d¡¯Arc¡ª, a una puresa en els costums com feia molt de temps que no es vivia a la Terra.

No cal comentar l¡¯estupidesa monumental que suposa que la hist¨°ria vagi canviar radicalment l¡¯hora 0 del dia 1 de gener de l¡¯any 2000; per¨° s¨ª que conv¨¦ aturar-se en la s¨¨rie de creences i rituals, tots practicats amb la m¨¦s bona fe del m¨®n, que advoquen per la recuperaci¨® del clima i perqu¨¨ la Terra reverdeixi amb gran ufana, tothom mengi segons els canons de la salut perfecta ¡ªpr¨¤ctica contradita per aquells vegans que tenen, inesperadament, un infart de miocardi que els porta al Parad¨ªs veritable¡ª, els cotxes circulin amb una electricitat que de moment est¨¤ generada en bona mesura pels hidrocarburs, etc¨¨tera. Molta il¡¤lusi¨®, molt de neoromanticisme, molta puresa.

Aix¨ª de pura es sent la mestressa que omple la cuina amb contenidors de diversos colors per deixar-hi en un els productes org¨¤nics, en un altre el pl¨¤stic, el paper en un altre, aqu¨ª el vidre, all¨¤ les closques de nou i d¡¯ametlla, i ves a saber quantes coses m¨¦s en una llarga s¨¨rie de cubells que fan la cuina intransitable. Fa molt ben fet, no hi ha dubte, per¨°, sense adonar-se¡¯n, cau en un sentiment de superioritat moral i de sup¨¨rbia que t¨¦ molt poc de cristi¨¤. Com el seu home, posem per cas director d¡¯una sucursal banc¨¤ria, que no fuma ni beu, que treu a passejar el gos i en recull els excrements i rega les pixades, per¨° l¡¯endem¨¤ al mat¨ª va a la feina, amb un cotxe d¡¯alta gamma que mata l¡¯atmosfera, per engreixar el seu patrimoni i, cosa que contradiu les seves pr¨¤ctiques higi¨¨niques, engreixa de passada la m¨¤quina del capitalisme.

Quan els partits pol¨ªtics basats en una doctrina tan l¨°gica i tan amiga de la humanitat com el marxisme buscaven la manera de resoldre els problemes reals dels homes i de les dones, presentaven a l¡¯opini¨® p¨²blica un programa en qu¨¨ la prioritat era molt senzilla: eliminar el capitalisme. Aquest sistema econ¨°mic, ara ja planetari, ¨¦s la mare dels ous de tota la resta de problemes que ens assetgen, comen?ant no precisament per la contaminaci¨®, sin¨® per la fam. Per aix¨° els partits anticapitalistes mouen a una gran simpatia i solidaritat: s¨®n, abans que res, enemics del gran Leviatan, i sotmeten la resta del seu programa a la reversi¨® d¡¯un sistema politicoecon¨°mic que ¨¦s el m¨¦s gran responsable de les cat¨¤strofes que ja vivim, i m¨¦s que en viuran els nostres descendents.

Per aix¨° ¨¦s adequat recordar que molts d¡¯aquests moviments il¡¤lusionats, puerils, engrescats, amants de la naturalesa tipus Heidi, s¡¯assemblen molt a diverses heretgies defensores de la Puresa que ha conegut el continent. (A Nord-am¨¨rica hi ha els amish, que van amb tartana.) En el cas de Catalunya ¡ªinclosa la puresa que s¡¯atorguen a si mateixos els independentistes i la impuresa que imputen als seus detractors¡ª, la suma d¡¯ecologisme i de patriotisme fa pensar en una resurrecci¨® de l¡¯heretgia dels c¨¤tars, present a Occit¨¤nia durant cosa de dos segles. Van prendre el nom de la seva secta justament de la paraula grega katharos, que vol dir ¡°pur¡±. Els c¨¤tars renunciaven a tota dial¨¨ctica ¡ªbase del pensament racional d¡¯Arist¨°til a Marx, i m¨¦s enll¨¤¡ª per abra?ar un dualisme heretat, possiblement, dels bogomilites dels Balcans, i, anant m¨¦s enrere, del maniqueisme oriental basat, paradoxalment, en la mateixa l¨°gica matem¨¤tica que els ordinadors: 0-1, el B¨¦ i el Mal, s¨ª i no, blanc i negre, Cel i Terra, gl¨°ria i infern; tot sense cap mat¨ªs possible. Eren purs, i ja en tenien prou. Van durar poc, i els seus ¨²ltims reductes es van trobar precisament als Pirineus orientals, al nord de Catalunya. Tanmateix, ¡°pensar amb puresa¡± ¨¦s un esl¨°gan que t¨¦ una llarga tradici¨® sat¨ªrica a Catalunya ¡ªqui ho diria¡ª: se¡¯n rifava el fil¨°sof Joaquim Xirau, per¨° tamb¨¦, ir¨°nic per una vegada, Salvador Espriu a Primera hist¨°ria d¡¯Esther. A un hom, voltat de tanta puresa, li venen ganes de barrejar les escombraries i, pecador, tirar-les en un qualsevol contenidor.