Un Plensa davant del Mediterrani, si us plau

L¡¯agost del 2015 vaig anar al Museu d¡¯Art Contemporani de Ceret, a la Catalunya nord. Hi vaig anar expressament perqu¨¨ s¡¯exposaven escultures de Jaume Plensa. El t¨ªtol de l¡¯exposici¨® era molt eloq¨¹ent: Le silence de la pens¨¦e. El primer que un veu quan observa una escultura seva ¨¦s que est¨¤ pensant. ?s com un acte del pensar en si. El pensament absolut. Tamb¨¦ formaven part d¡¯aquesta exposici¨® unes siluetes disperses per tot el recinte. Siluetes de persones que semblava que deambulessin per la seva pr¨°pia solitud, abstretes en els seus propis pensaments. En els seus propis silencis. Jaume Plensa ¨¦s tot aix¨°. Mirar una escultura seva ¨¦s mirar com les mira el p¨²blic, extasiat com si intent¨¦s esbrinar qu¨¨ pensen aquests rostres muts amb els ulls tancats com si somiessin. Uns anys m¨¦s tard vaig assistir a una altra exposici¨® seva, al MACBA. All¨¤ em va cridar l¡¯atenci¨® veure nens corrent amunt i avall al voltant d¡¯aquelles escultures tan plenes d¡¯enigmes. Em va sorprendre que aquells nens es trobessin tan c¨°modes entre tant misteri i silenci. Em comenta el traductor i ve¨ª meu Luis Murillo, quan li parlo de Plensa al s¨²per on solem coincidir, que tot el que sigui mantenir la gent concentrada m¨¦s de dos minuts seguits davant d¡¯una obra d¡¯art ¨¦s una vict¨°ria de qui hagi concitat aquesta atenci¨®.

Quan vaig a un concert al Palau de la M¨²sica, he d'esbrinar si vaig al Palau pel programa musical que hi fan o b¨¦ per l¡¯escultura de Jaume Plensa que m¡¯espera puntualment a la sortida. All¨¤ hi ha la?Carmela. L¡¯autor l¡¯ha cedit a la ciutat gratu?tament. S¡¯hi quedar¨¤ instal¡¤lada durant vuit anys prorrogables. Ara ja en suma quatre. Jo m¡¯aturo a mirar-la com si busqu¨¦s una resposta. Em sembla que als turistes els passa una cosa similar. Mirem la Carmela com si l¡¯acarici¨¦ssim amb els nostres ulls. Per¨° no puc evitar preguntar-me: ?¨¦s aqu¨ª on hauria d¡¯estar perqu¨¨ funcioni com la icona que molts voldr¨ªem que fos?, ?com la icona de 20 metres d¡¯altura que s¡¯erigeix com una vigia atemporal en un antic poble miner d¡¯Anglaterra, entre Manchester i Liverpool, on la gent desfila com si ho fes davant d¡¯un t¨°tem sagrat?, ?la mateixa icona que va dissenyar l¡¯esculptor catal¨¤ per a la ciutat de Chicago, la ja famos¨ªssima font Crown? Jo crec que no. Sobretot si tenim en compte que aquella est¨¤tua ¨¦s just al costat d¡¯una altra icona irrefutable, l¡¯edifici modernista seu del Palau de la M¨²sica.

Sabem ara que l¡¯Ajuntament governat per Ada Colau rebutja de moment la instal¡¤laci¨® d¡¯una extensi¨® de l¡¯Hermitage al port de Barcelona. La pressi¨® ve?nal l¡¯ha portat a prendre aquesta decisi¨®. Jo no entro en aquesta mat¨¨ria perqu¨¨ la desconec, tot i que no s¡¯hauria d¡¯oblidar que la idea va n¨¦ixer d¡¯alg¨² molt savi: el ja desaparegut cient¨ªfic, assagista, divulgador i director de museus Jorge Wagensberg. La seva sobtada mort va deixar inconcl¨²s un projecte que prometia, a m¨¦s de l¡¯equipament rus, altres museus de la ciutat i col¡¤leccions pr¨°pies. La idea de Wagensberg no preveia que aquell Hermitage fos simplement una franqu¨ªcia. Per¨° ¨¦s probable que els ve?ns de la Barceloneta entenguin m¨¦s d¡¯instal¡¤lacions muse¨ªstiques que el mateix Jorge Wagensberg. Tamb¨¦ cal dir, en honor a la veritat, que iniciatives semblants en altres ciutats europees han acabat en fracassos rotunds.

En aquesta mateixa l¨ªnia, l¡¯anterior alcalde Xavier Trias, amb un criteri excel¡¤lent, al meu parer, li demana el gener del 2014 a Jaume Plensa que ¡°imagini¡± una pe?a ic¨°nica per a la ciutat. Xavier Trias sempre va defensar que Barcelona havia de tenir com a s¨ªmbol una obra escult¨°rica i no, com passa, un edifici, per m¨¦s modernista que fos, hi afegeixo jo. Alhora Plensa creu que la seva ciutat hauria de tenir una icona que ¡°no fos pr¨¤ctica, sin¨® que fos un cor, que pugui donar nova energia¡±. Quan camino pel port no puc evitar visualitzar aquell immens rostre amb els ulls tancats davant de l¡¯horitz¨® del Mediterrani. Visualitzo arribar amb el ferri de Mallorca i veure aquella immensa massa de ferro meditant ves a saber qu¨¨. I ja m¡¯imagino els nens corrent al seu voltant i sabent que ella hi ser¨¤ durant molt, molt de temps. I que els seus fills i els fills dels seus fills la continuaran veient.