L¡¯Hospitalet vol veure el mar

Era un dels nens que els diumenges d'estiu pujava al bolquet d'un cami¨®, com molts altres ve?ns del seu mateix carrer del barri de Santa Eul¨¤lia, de l'Hospitalet del Llobregat, rumb al far del Llobregat i a la platja de Can Tunis o del Fanal. ¡°Tenia uns sis o set anys i ¨¦s una de les imatges m¨¦s clares de la infantesa¡±, explica Vicen? Elipe, que 60 anys despr¨¦s continua vivint al mateix barri. ¡°Recordo perfectament que, a m¨¦s de la platja, hi havia una llacuna d'aigua dol?a i que de vegades s'hi ofegava gent. Era tota una excursi¨®, puj¨¤vem mig carrer al cami¨® que sempre tenia restes de grava, pass¨¤vem per la barriada de barraques de la Bomba, on hi ha la Seat ara. En arribar a la platja amb canyes i teles munt¨¤vem un parapet per protegir-nos del sol¡±, afegeix. Al Vicen? li sembla molt encertada la idea anunciada per l'alcaldessa de l'Hospitalet, N¨²ria Mar¨ªn, que la ciutat pugui tornar a sortir al mar.

L'11 de maig vinent es compliran 100 anys des que les Corts van aprovar la Llei d'Expropiaci¨® de terrenys per als ports francs de Barcelona i Santander. Per mitj¨¤ d'aquest decret, es van expropiar a l'Hospitalet 947 hect¨¤rees per les quals l'Estat va pagar 85.000 pessetes. Era un gran terreny de grans explotacions agr¨ªcoles en les quals hi havia, tamb¨¦ unes 70 cases disseminades. ¡°Van passar 40 anys fins que es va dur a terme la delimitaci¨® per mitj¨¤ d'un decret de l'Ajuntament de Barcelona per destinar els terrenys a una Zona Franca, no a un port franc, que va ser el motiu de l'expropiaci¨® el 1920¡±, explica Josep Maria Solias, director del Museu d'Hist¨°ria de l'Hospitalet. Una acci¨® administrativa que no va provocar cap tipus de protesta ni contestaci¨®.

Les fotografies que t¨¦ el Museu i les que hi ha en diferents blogs donen fe que el far i la platja del Fanal eren un lloc bastant popular. A m¨¦s a m¨¦s, tamb¨¦ era una zona on els pescadors pescaven. Fins a l'arribada del Seat 600, la gent anava en tartanes. Encara que ara costi imaginar-s¡¯ho, es tractava d'un passeig per camins ¡ªun d¡¯aquests camins es deia la carretera del Fanal¡ª al mig de camps conreats en una de les zones que primer es va dedicar al cultiu de verdures per proveir Barcelona i per a l'exportaci¨®.

Els nuclis de barraques i masies disseminades esquitxaven les hect¨¤rees de cultiu. El 1912 es va instal¡¤lar en les proximitats del far una f¨¤brica qu¨ªmica i les construccions m¨¦s not¨°ries eren dues masies: La Puda ¡ªen al¡¤lusi¨® a la pudor que desprenien les aig¨¹es retingudes a la desembocadura del Llobregat, en la qual es cuinava els dies de festa com si fos un berenador¡ª i l'hostal Cal Patirem. Tots dos van funcionar fins als anys 30 del segle XX, segons la informaci¨® recollida per Solias. Dins del barri de barraques de la Bomba hi havia un nucli, Can Pi, que era el lloc en el qual vivien i treballaven els escombriaires que havien expulsat de Montju?c per la celebraci¨® de l'Exposici¨® Universal de 1929. ¡°Als patis de les seves cases es feia la tria dels residus, el que ara entendr¨ªem com el reciclatge¡±, ironitza el director del Museu.

¡°Crec que tenia uns nou o deu anys quan vam deixar d'anar al far i a la platja¡±, recorda en Vicen?. O sigui, a comen?aments de la d¨¨cada dels 60, quan es va comen?ar a dissenyar la Zona Franca. Despr¨¦s van arribar m¨¦s canvis, com la desviaci¨® del riu Llobregat o el disseny de la zona log¨ªstica (ZAL). Ara el far est¨¤ envoltat d'instal¡¤lacions de productes energ¨¨tics, d'un dels aparcaments de camions i dels dip¨°sits de les terminals de l¨ªquids.

L'entorn actual no t¨¦ res veure res amb la primig¨¨nia construcci¨® que va donar pas al far, la Torre de Cap del Riu que es va aixecar el 1567 per defensar Barcelona d'atacs pirates. ¡°Despr¨¦s tamb¨¦ va tenir ¨²s militar, com a la Guerra dels segadors¡±, apunta Solias. L'arquitectura del far ¨¦s la t¨ªpica circular de la costa catalana que va ser modificada per l'enginyer Sim¨®n Ferrer el 1845. Dos anys despr¨¦s, el far formava part del ¡°Pla General per a l'Enllumenat Mar¨ªtim de les Costes i Ports d'Espanya i illes adjacents¡± i es va encendre l'1 de mar? de 1852. Al segle XIX estava a 150 metres de la l¨ªnia de costa. El faroner vivia en una construcci¨® adjacent a l'estructura circular del far que en m¨¦s d'una ocasi¨® va patir danys als murs per l'embat de les ones contra l¡¯estructura. Altres Gl¨°ries d'altres temps.