Cara B es consolida com a gran laboratori de les m¨²siques urbanes

Un terratr¨¨mol urb¨¤ com a avan?ament i una festa de platja com a colof¨®. Les actuacions dels argentins Cat7riel i Paco Amoroso i del trio canari Locoplaya van marcar els punts ¨¤lgids de la jornada dedicada a les m¨²siques urbanes al Cara B, un festival que serveix de plataforma perqu¨¨ els artistes que hi debuten, cas de Bad Gyal fa un parell d'anys, despr¨¦s siguin captats per festivals m¨¦s multitudinaris. En una nit en qu¨¨ el trap no va manar, la mitjana d'edat de l'assist¨¨ncia, que t¨¨cnicament va omplir el recinte, es va situar una mica per sobre de la mitjana d'un festival que en ocasions amb prou feines supera la vintena, que amplia aix¨ª una base de p¨²blic que es mostra ja s¨°lida i assentada i que el seu segon dia d'activitat, dissabte, destinat als sons independents, ja havia esgotat les localitats.

L¡¯actuaci¨® de Cat7riel i Paco Amoroso va ser de nota. Un parell de recitadors enrampats fent un lliurament f¨ªsic propi del punk m¨¦s furibund, amb unes veus ara insolents, la de Paco Amoroso, aiguardentment aguda i cridanera, ara amfetam¨ªnica, la de Cat7riel, recitant amb una velocitat endimoniada, amb constants canvis d'entonaci¨® i un to agut que perforava el timp¨¤. I tocant la maceraci¨®, funk abundant, talls d'ambientaci¨® m¨¦s nocturna i setinada, apunts d'electr¨°nica desbocada i un bateria per puntejar anal¨°gicament els ritmes d'aquest duo que a l'Argentina t¨¦ una popularitat notable i que presenta els seus concerts amb banda instrumental. Va ser un calbot a plena cara, una desc¨¤rrega de ferocitat juvenil esgargamellada no exempta d'un cert sentit par¨°dic que fins i tot podria vincular-se amb Mocky. Un concert de fusi¨® amb el p¨°sit mel¨°dic d'uns artistes que com aquesta parella provenen del pop. Un espectacle divertid¨ªssim i velo?, amb can?ons per fer-se petonets ¡ªBZRP Music Sessions, VOL 3¡ª i mossegades alienades ¡ªMcFly¡ª.

Despr¨¦s va arribar la davallada amb Fanso, grup que sorgeix de la col¡¤laboraci¨® entre Cr¨¢neo i Lasser, dos recitadors sedu?ts pels ritmes arrossegats i fumetes. Ll¨¤stima que no van oferir una presa completa de Ciego, un dels temes que expressen m¨¦s b¨¦ la seva cosmovisi¨®. S¨ª, van interpretar Bien guai, una altra pe?a apta per entendre per qu¨¨ els seus ritmes s¨®n lents, influ?ts pel Carib jamaic¨¤, ritmes idonis per caminar fumejant sense perill de caure a causa d'una ensopegada inesperada. Lent, cal anar lent i fixant-se b¨¦ a terra. I no ¨¦s que Locoplaya, expressi¨® que a les Can¨¤ries designa les persones esbojarrades per¨° amb cap, no treguin fum, per¨° en el seu cas ho fan amb contagiosa vitalitat. I aix¨° s¨®n aquests tres recitadors, particularment Bejo, el m¨¦s destacat, tres br¨¨tols coloristes, els frescos de la sorra. El seu lema ¨¦s "no som del carrer, som de la platja", la qual cosa comporta en el seu cas rec¨®rrer al hip-hop tradicional dels 90 per donar-li perfums salsers i c¨¤lids, desvergonyits i humor¨ªstics. La seva va ser l'actuaci¨® que va tancar una jornada en qu¨¨ tamb¨¦ van destacar Aleesha amb el seu rhythm and bues delicat i Soto Asa, m¨¦s pendent del dembow.