Vides hip¨°crites sota la capa del pujolisme

Tot impressiona en el muntatge de Just¨ªcia, nova obra del dramaturg barcelon¨ª Guillem Clua, amb la qual debuta a la Sala Gran del Teatre Nacional de Catalunya (TNC). Ja han passat gaireb¨¦ 10 anys des que es va estrenar a la Sala Petita Marburg i roman inalterable el seu desig d¡¯impactar el p¨²blic amb escenes de gran magnitud, multiplicat ara en el seu text m¨¦s ambici¨®s, en el qual afloren amb virul¨¨ncia les pitjors mis¨¨ries i corrupteles del pujolisme en els temps del cas Banca Catalana. Triomfar en el vaixell ins¨ªgnia de l¡¯escena catalana amb afers semblants en temps de patriotismes bel¡¤ligerants t¨¦ molt¨ªssim m¨¨rit.

Hi ha moltes identitats en joc a Just¨ªcia, la identitat personal, la identitat catalana i la identitat sexual, i en totes hi regna la hipocresia que escull com a forma de vida p¨²blica el protagonista, un jutge catal¨¤ fictici, Samuel Gallart, catedr¨¤tic de Dret Penal i membre de l¡¯alta burgesia convergent que, despr¨¦s de penjar la toga, continua amb una carrera brillant com a diputat del Parlament en les files convergents, tertuli¨¤ de refer¨¨ncia a Els Matins de TV3 i exemple moralitzant que encarna de cara a la galeria totes les virtuts com a marit, pare i avi suposadament exemplar, per¨° que amaga la seva homosexualitat a l¡¯armari a capa i espasa.

La seva vida, lligada estretament als esdeveniments pol¨ªtics i socials de Catalunya, passa per davant dels nostres ulls en un constant viatge del passat al present de tres generacions de la fam¨ªlia Gallart, des dels seus anys com a perdedors despr¨¦s del final de la Guerra Civil ¨Cel pare del jutge es casa amb la filla d¡¯una rica fam¨ªlia falangista (la pela ¨¦s la pela)¨C fins als nostres dies.

No conv¨¦ revelar els assumptes i trames que s'entrellacen en els dos actes d'una obra en qu¨¨ hi ha molt m¨¦s melodrama que thriller, amb un h¨¤bil ¨²s del flaixbac?i projeccions, di¨¤legs creuats i actors que entren i surten dels seus personatges i n'assumeixen altres en diferents ¨¨poques. Fina direcci¨® de Mestres deixant que respiri a bon ritme el joc temporal de l'acci¨®, amb salts al passat que afegeixen capes al personatge protagonista.

Clau de l'¨¨xit del muntatge ¨¦s l'espectacular escenografia de Paco Azor¨ªn. Despr¨¦s d'un pr¨°leg amb l'immens escenari buit, veiem caure del cel la casa familiar dels Gallart, una tarima inclinada que es desconstrueix i transforma per donar sentit a les situacions dram¨¤tiques en els viatges del present al passat. Una joia, encara que la seva mec¨¤nica obliga a allargar el descans i situa l'espectacle en tres hores.

En el retrat del descens als seus propis inferns del jutge Gallart ¨CJosep Maria Pou ho fa espl¨¨ndidament¨C, l'empremta de Tony Kushner i el seu genial ?ngels a Am¨¨rica marca l'estructura de l'obra. El final del primer acte, amb l'abducci¨® de la mare del jutge, ¨¦s Kushner en estat pur, i tamb¨¦ ho s¨®n les escenes d'hospital amb l'agonia de l'amant ocult del jutge, v¨ªctima de la sida.

Clua mant¨¦ la pugna en la reivindicaci¨® dels drets del col¡¤lectiu LGTBI en el seu nou text, en el qual tamb¨¦ es percep la influ¨¨ncia de la tensa i pertorbadora Agost, de Tracy Letts, per¨° construeix un relat massa llarg en el qual algunes escenes fan perillar la solidesa dram¨¤tica per sobrep¨¨s fulletonesc. De fet, hi ha material per a un serial televisiu, per¨° en el teatre, la tisora ¨¦s una magn¨ªfica eina.

Hi ha tensi¨®, i moments d'una immensa for?a dram¨¤tica, per¨° tamb¨¦ concessions, massa frases fetes i exc¨¦s de grandiloq¨¹¨¨ncia. Quan m¨¦s es gaudeix de?Just¨ªcia ¨¦s, per la seva c¨¤rrega ir¨°nica, quan Clua dissecciona, en els seus di¨¤legs amb suc, les mis¨¨ries, mentides i hipocresies d'una molt burgesa, molt cat¨°lica i molt representativa fam¨ªlia del pujolisme m¨¦s rampant.

Pou transmet l'angoixa, la r¨¤bia i la por a ser sotm¨¨s segons el parer d'una persona acostumada a dictar sent¨¨ncies. En els desmais i les al¡¤lucinacions hi ha sobrec¨¤rrega, per¨° quan mostra els seus dubtes i pors apareix el millor Pou, sensacional en la seva sortida de l'armari i en el po¨¨tic final. Vicky Pe?a s'ensenyoreix de l'escenari en moltes escenes, amb moments antol¨°gics quan s'enfronta amb dents i ungles a l'evid¨¨ncia de la identitat confessada pel seu marit. El seu personatge, que combina la devoci¨® religiosa amb l'albirament d'ovnis i la fe en els extraterrestres, ¨¦s un bomb¨®.

Pou i Pe?a estan magn¨ªfics al capdavant d'un repartiment superb en el qual figuren Pere Ponce, Anna Sahun, Roger Coma, Alejandro Bordanove, Marc Bosch, Manel Barcel¨® i Anna Ycobalzeta. Tots donen i estan sempre en el personatge.