Les 15 in¨¨dites ¡®fant¨¤stiques¡¯

Citi tres escriptores actuals en llengua catalana que es dediquin ara i aqu¨ª a la ci¨¨ncia-ficci¨®, la fantasia, el terror o el realisme m¨¤gic¡­ Dif¨ªcil? No hauria de ser-ho perqu¨¨ s¨ª, hi ha altres literatures, com la no realista, i tamb¨¦ hi s¨®n en la catalana. I aix¨° ¨¦s el que proposa demostrar Extraordin¨¤ries. Noves autores de l¡¯ins¨°lit (Males Herbes), on d'una tacada l'ant¨°leg i tamb¨¦ autor del g¨¨nere, Ricard Ruiz Garz¨®n, en fa sortir 15 d'un cop de ploma, amb contes in¨¨dits d'autores que en una majoria aclaparadora tamb¨¦ s¨®n in¨¨dites, en la que ¨¦s la primera antologia d'aquestes caracter¨ªstiques en la llengua de Pompeu Fabra.

En s¨®n 15, per¨° Ruiz Garz¨®n ¨CMary Shelley i el monstre de Frankenstein, Herba negra (amb Salvador Macip) o la s¨¨rie juvenil Guardians de somnis (amb ?lex Hinojo)¨C?en podia haver seleccionat for?a m¨¦s. El planter el t¨¦?en el curs que imparteix des de fa una d¨¨cada sobre g¨¨neres fant¨¤stics a l'Escola d'Escriptura de l'Ateneu Barcelon¨¨s, on ha constatat que s'apunten m¨¦s dones que no pas homes. ¡°La seva pres¨¨ncia massiva ¨¦s una obvietat en qualsevol carrera d'Humanitats; a m¨¦s, s¨®n elles les que en els ¨²ltims temps estan acaparant els guardons m¨¦s importants en els premis Hugo, els Nobel de la ci¨¨ncia-ficci¨®, o en els estatals Ignotus¡±, apunta el compilador, que en el cas catal¨¤ creu que aquesta tipologia d'escriptores havien estat tres vegades invisibilitzades fins ara: ¡°Per ser autores, per escriure en catal¨¤ i per abordar l'ins¨°lit¡±, un concepte amb el qual Ruiz Garz¨®n vol fer fortuna per incloure-hi totes les varietats de la literatura no realista.

¡°La joventut de Netflix i els videojocs, la del Me Too i la lluita contra el canvi clim¨¤tic, i de les revoltes socials i nacionals ¨¦s tamb¨¦ la que ha integrat les formes del fant¨¤stic sense haver de justificar-se o lluitar contra est¨²pides acusacions d'escapisme¡±, apunta com a marc sociol¨°gic general de les escriptores. I, en aquesta l¨ªnia, cita en el terreny literari Marina Espasa o Irene Sol¨¤ com a casos d'autores recents que, ¡°sense fer g¨¨nere, utilitzen alguns codis del g¨¨nere fant¨¤stic¡±. Per unir des d'¡°escriptores normals?fins a les m¨¦s ac¨¨rrimes seguidores del friqui?fandom¡± que conformen el volum, encara que es va buscar expressament l'heterogene?tat, Ruiz Garz¨®n trena, com a fil conductor, que s¨®n ¡°grans lectores del g¨¨nere i dialoguen amb la seva tradici¨®¡±, la qual cosa els aporta ¡°una maduresa¡± que es tradueix en ¡°un joc i homenatges constants al g¨¨nere, per¨° amb distanciament, par¨°dia i ironia; hi ha molta subversi¨®: trenquen i construeixen¡±. Tamb¨¦ ha detectat, almenys en una tercera part dels textos, ¡°refer¨¨ncies a explorar vies de sexualitat fins i tot m¨¦s enll¨¤ del LGBTI, una cosa l¨°gica perqu¨¨ els marges del g¨¨nere s¨®n un bon terreny per a aquest tipus d'exploracions¡±. I ho remata constatant en totes ¡°un ¨²s estil¨ªstic de la llengua molt alt¡± en l'¨¤mbit formal.

¡°El llibre comportava un gran perill, li ten¨ªem m¨¦s por que a la calamarsa: g¨¨nere fant¨¤stic, autores no publicades¡­ Per¨° el nivell general ¨¦s alt i, en molts casos, molt alt; la sorpresa ha estat absoluta¡±, coincideixen Ramon Mas i Ricard Planas, editors de Males Herbes, segell en qu¨¨ ja han publicat altres compilacions, com Relats ecofuturistes (2016) o Estats alterats de la ment (2017), on han participat fins i tot algunes de les autores d'ara. Gaireb¨¦ un centenar de relats s¨®n els que va demanar i va destriar el compilador, que, despr¨¦s d'un proc¨¦s d'exigent liofilitzaci¨®, va quedar en les 15 autores, que recullen una gran riquesa tem¨¤tica en un interval d'edat igual d'ampli que va dels tot just 22 anys de la barcelonina Anna Mart¨ªnez (que en el relat?A dins?aborda una societat que controla gestants i naixements) a la veterana ?ngels Blasco, nascuda el 1952 al Prat del Llobregat, i que vol amb El plor del f¨¨nix ¡°mostrar els joves com a punt d'esperan?a en un m¨®n que sembla autodestruir-se¡±, aclareix la mateixa autora.

Sota un ordre ¡°org¨¤nic, que vol oferir una experi¨¨ncia immersiva¡±, segons Ruiz Garz¨®n, sense respondre ni a l'alfab¨¨tic ni al tem¨¤tic, les autores que desfilen pel volum s¨®n Aina Riera (Palma, 1982), Eva Espinosa (Barcelona, 1963), Laura Tom¨¤s (Andorra, 1982), Roser Cabr¨¦-Verdiell (Barcelona, 1982), Mart¨ªnez, Maria Arazo (Barcelona, 1994), Gemma Mart¨ª (Tordera, 1981), Esperan?a Carri¨® (Art¨¤, 1984), In¨¦s MacPherson (Barcelona, 1982), Blasco, Cristina Xifra (Girona, 1971), Elena Bartomeu (Girona, 1978), Gemma Nafria (Barcelona, 1969), Elena Polanco (Barcelona, 1976) i Muntsa Mim¨® (Barcelona, 1960).

¡°L'experi¨¨ncia ja estaria b¨¦ si almenys permet parlar d'altres referents que no siguin Rodoreda¡±, assegura Mart¨ª, esmentant un dels tres noms de la sant¨ªssima trinitat d'autores cl¨¤ssiques que van fer incursions t¨ªmides i poc canonitzades en el g¨¨nere, com Maria Aur¨¨lia Capmany o V¨ªctor Catal¨¤. ¡°Es tracta de trencar l'etiqueta del g¨¨nere i de la frontera¡±, ratifica MacPherson, que, a difer¨¨ncia de Mart¨ª a?Solastalgia, que juga amb el tema del doble cl¨¤ssic per¨° en un context de canvi clim¨¤tic, planteja a?Neat la voluntat d'alg¨² que aspira a netejar el passat i el seu record per quedar impol¡¤lut davant dels altres. ¡°Podr¨ªem jugar a la primera divisi¨® de la literatura, no s¨¦ quan ens ho creurem¡±, es planteja despr¨¦s d'aquesta antologia Xifra, que a?En perill d¡¯extinci¨® arrenca amb una cl¨¤ssica visita d'extraterrestres per afrontar els actuals mals de la Terra i q¨¹estionar aix¨° tan hum¨¤ d'alg¨² de fora que resol els nostres problemes.

El dret o no de la ci¨¨ncia a fer qualsevol cosa amb l'excusa del b¨¦ com¨² (Polanco), els mites com a creadors d'ordre social (Espinosa) o qu¨¨ passaria en una societat on nom¨¦s es comercialitzessin productes per ser tocats m¨¦s que vistos o olorats (Bartomeu) s¨®n alguns dels heterogenis temes dels relats d'Extraordin¨¤ries. Ruiz Garz¨®n, tan bon coneixedor de la mat¨¨ria com de la seva proposta en antologies (va fer el mateix en castell¨¤ amb Ins¨®litas, en col¡¤laboraci¨® amb l'experta Teresa L¨®pez-Pellisa), creu que el volum ¨¦s tamb¨¦ ¡°una gran porta d'entrada al g¨¨nere¡­ Si abans no pod¨ªem dir ni tres autores, almenys ara ja en podem dir 15¡±.