Imatges primerenques venint

L¡¯obra de l¡¯artista barcelonina Francesca Llopis (1956) es mou entre l¡¯expressionisme i l¡¯informalisme. Potser perqu¨¨ les seves pintures s¨®n veladures abans que empastats, els seus gestos sobre la tela passen m¨¦s inadvertits que altres expressions d¡¯autors energ¨¨tics (a l¡¯estil de Fautrier o Wols). No obstant aix¨°, mantenen cert il¡¤lusionisme, tal com es veu en la recent exposici¨® a la Galeria K, treballs que abasten vint anys i que s¨®n exercicis d¡¯enrenou sobre tela, paper o fusta, paisatges que van anar canviant fins a ser fixats en un instant final; contingents, gens dram¨¤tics, recorden la pintura amb les branquetes i els dits a la llar d¡¯infants abans del cataclisme de la maduresa.

En aquests impassos es mouen les seves obres, amb colors (tintes, acr¨ªlics i algun oli), caramel, alberg¨ªnia, caviar, gelatines, blaus blanquinosos. S¨®n signes de sinceritat, espontanis, realitzats horitzontalment (el paper o la tela estan sobre una taula, o a terra), que delimiten camps i ret¨ªcules gaireb¨¦ sense continguts figuratius, potser algunes parts del cos (com ara panxes, vulves, esquelets), petxines, papallones, al¡¤lucinacions c¨°smiques. Aut¨°grafs, automatismes i degotejos travessen el seu ¡°camp d¡¯operaci¨®¡±, s¨®n llocs de llum, i aquest ¨¦s el signe real de la pres¨¨ncia activa de l¡¯artista. ?s el mite de l¡¯espontane?tat dut al lliure albir, un dels pocs espais de l¡¯autoconsci¨¨ncia/l¡¯inconscient que queden dins del sistema de l¡¯art avui, tan sobrecarregat d¡¯activisme i explotaci¨® consumista. La part m¨¦s feble del conjunt pict¨°ric ¨¦s precisament aquesta monotonia de composici¨® i siluetejats (l¡¯academitzaci¨®), ja que no tenen all¨° que havia cridat poderosament l¡¯atenci¨® dels cr¨ªtics a mitjan segle passat: el toc.

Aquesta sensaci¨® d¡¯all¨° material, el toc fet color o gest, apareix per¨° en all¨° preparatori, quan els enigmes s¡¯obren a la llibreta de l¡¯artista, estenent-se lateralment en una superf¨ªcie primer comprimida i despr¨¦s desplegats, on la taca ¨¦s ¨°ptica i part essencial de l¡¯espai ambiental. I el millor passa, ¨¦s clar, en un llibreria, la Calders, on Llopis ha col¡¤locat 80 llibres d¡¯apunts pict¨°rics oberts o semioberts a les lleixes superiors. S¨®n quaranta anys de diaris visuals, moleskines i llibres d¡¯artista que saturen l¡¯espai de la literatura.

Infiltrada ¨¦s el t¨ªtol d¡¯aquest mostrari de sentiments, esbossos i gestos ¡ª¡°imatges primerenques venint¡±, en expressi¨® de Jackson Pollock¡ª que s¡¯ordenen i desordenen. La instal¡¤laci¨® est¨¤ comissariada per Pilar Bonet i demostra que l¡¯obra d¡¯art no est¨¤ simplement en el mecanisme de conclusi¨®, sin¨® que tamb¨¦ pot ser dram¨¤tica i emotiva en nous contextos de lectura, un dels quals est¨¤ basat en el ritual i en la transpar¨¨ncia que li dona el paper, fent del dibuix alguna cosa relacional, din¨¤mica, musical, senyal que l¡¯artista vol assolir una totalitat absoluta i no la simple expressi¨® de les seves emocions.

Aix¨° es percep en una de les s¨¨ries compostes per cal¡¤ligrafies i poemes visuals, Llibre de ll¨¤grimes, fruit de l¡¯estada de Llopis en un temple xintoista japon¨¨s, fa dos anys, on va realitzar uns dibuixos (els emes japonesos) de tinta fets amb baldufes i cintes de m¨¤sters musicals. Representen les preg¨¤ries dirigides als d¨¦us (kami) que despr¨¦s s¨®n cremades a l¡¯emado. La composici¨® ¨¦s una partitura que pensaran primer i interpretaran despr¨¦s dos m¨²sics, Barbara Held (viol¨ª) i Reiko Yamada (piano), dijous que ve, quan es tanqui l¡¯exposici¨®. El dibuix com a antiforma horitzontal i no colonitzat per ning¨² que no sigui l¡¯int¨¨rpret.