T¨²nels subterranis

Al primer cap¨ªtol, el lector pot creure que es troba dins d¡¯una novel¡¤la sobre un grup d¡¯amics adolescents, en un poble que viu les transformacions urban¨ªstiques dels primers anys de la Transici¨®, que comencen l¡¯aprenentatge de la vida. En el segon, el lector segueix les perip¨¨cies d¡¯un d¡¯aquests personatges, temps despr¨¦s, convertit en un cineasta que vol fer un documental sobre una ¡°autora d¡¯instal¡¤lacions i performances, a m¨¦s de delinq¨¹ent i fugitiva¡±, germana d¡¯un company de l¡¯escola. En el tercer, es produeix una altra fuga narrativa i el lector es troba davant dels avatars que viu un grup d¡¯emigrants que viatja des d¡¯?sia fins a Europa: al final, en un centre de detenci¨® de l¡¯illa de Lesbos, apareix com a cooperant d¡¯una ONG un dels personatges del primer cap¨ªtol. ?s el mateix que passa en el quart, una mena de distopia policial on Cesc Mart¨ªnez (Manresa, 1974) acaba de contornejar, amb un cop de tim¨® argumental realitzat amb molta destresa, aquesta novel¡¤la brillant i original que ¨¦s Tra?a un per¨ªmetre.

Entre aquests quatre relats s¡¯intercalen tres textos que s¨®n tres apunts m¨¦s o menys autobiogr¨¤fics ¡ªo no: Tra?a un per¨ªmetre sembla moure¡¯s amb goig en un territori l¨²dic molt conscient de ser literari¡ª sobre la cuina de l¡¯escriptura, sobre els l¨ªmits entre la realitat i la ficci¨®, de quina manera una cosa es transforma en l¡¯altra, tant li fa. El que importa ¨¦s que el segon d¡¯aquests textos es tanca amb un artifici po¨¨tic que pot servir per explicar de quina manera Mart¨ªnez, autor d¡¯Opi i sardines (2011), organitza la mat¨¨ria narrativa de la novel¡¤la: en un poble de la frontera italiana amb els Alps apareix una fam¨ªlia d¡¯afganesos necessitada d¡¯un lloc per descansar; l¡¯endem¨¤ ja no hi s¨®n perqu¨¨, durant la nit, han cavat un t¨²nel subterrani que comunica amb diferents ciutats europees. Mart¨ªnez opera d¡¯una manera semblant: en cada un dels quatre relats construeix una galeria que serveix de pas a unes altres i des d¡¯on el lector pot contemplar les vides i les hist¨°ries de tot l¡¯edifici novel¡¤lesc. No ¨¦s gens irrellevant l¡¯¨¨xit que assoleix la vista global que s¡¯obt¨¦ des de l¡¯¨²ltima, i que cal no revelar per a profit de tothom.

Tra?a un per¨ªmetre s¨®n quatre novel¡¤les diferents dins d¡¯una: ¨¦s una novel¡¤la sobre ¡°tres germans de sang¡± que projecten il¡¤lusions vitals a mesura que es van fent grans en un poble que tamb¨¦ es transforma i creix; ¨¦s una novel¡¤la sobre la responsabilitat moral i la intervenci¨® directa de les formes art¨ªstiques en la realitat social de cada dia; ¨¦s una novel¡¤la sobre l¡¯¨¨pica quotidiana de la immigraci¨® i els grans negocis sense escr¨²pols que l¡¯envolten; i ¨¦s, en fi, una novel¡¤la torbadorament pessimista sobre els efectes de la globalitzaci¨®. Per¨° Tra?a un per¨ªmetre, i per aix¨° ¨¦s una novel¡¤la tan bona, no ¨¦s una novel¡¤la costumista, per m¨¦s que hi hagi el tra? en¨¨rgic d¡¯un marc local; no ¨¦s una novel¡¤la liter¨¤ria, per m¨¦s que sigui un estudi sofisticat de la t¨¨cnica novel¡¤l¨ªstica i de la interconnexi¨® indirecta entre quatre parts que posseeixen una relativa autonomia; no ¨¦s una novel¡¤la de tesi, per m¨¦s que la den¨²ncia social hi aparegui i desaparegui cont¨ªnuament, a la manera de leitmotiv; i no ¨¦s tampoc, en fi, una novel¡¤la de llenguatge llampant, tot i que a cada frase s¡¯hi reveli una lluita pacient i elaborada. A Tra?a un per¨ªmetre, Mart¨ªnez ha aconseguit una novel¡¤la tan poc freq¨¹ent perqu¨¨ deixa en el lector el record perdurable d¡¯uns personatges i d¡¯uns grups socials que s¡¯articulen com un llegat viu, un joc de pres¨¨ncies i abs¨¨ncies que es van nuant i que configuren, a la fi, la textura de la novel¡¤la. I en el t¨ªtol, molt ben trobat, hi ha el secret, la Idea po¨¨tica a partir de la qual totes les hist¨°ries s¡¯individualitzen i es disparen cap a l¡¯infinit.

Tra?a un per¨ªmetre ¨¦s una novel¡¤la constru?da amb tant de rigor que tamb¨¦ exigeix per part del lector una actitud determinada: no es pot llegir sense invertir-hi temps i dedicaci¨®; no accepta una lectura despistada perqu¨¨ ¨¦s imprescindible atrapar les filigranes que dibuixen els detalls secundaris; tampoc ¨¦s aconsellable endinsar-s¡¯hi amb una falta de comprom¨ªs perqu¨¨, encara que aparentment sembli poc ostentosa i discreta, al final es destapa com una maquin¨¤ria arravatadament seductora. Mart¨ªnez ha escrit una novel¡¤la que el lector llegir¨¤ d¡¯una tirada, des del principi fins al final. Nom¨¦s llavors estar¨¤ en condicions d¡¯assaborir els passatges m¨¦s commovedors, moralment i est¨¨ticament, d¡¯aquest enorme espectacle que ¨¦s Tra?a un per¨ªmetre.