En defensa de l¡¯apropiaci¨®

En un festival literari a Brisbane, la novel¡¤lista nord-americana Lionel Shriver va provocar un incendi en impartir una confer¨¨ncia en la qual defensava amb vehem¨¨ncia l¡¯apropiaci¨® cultural ¡ªagafar en pr¨¦stec elements culturals i identitaris aliens o, expressat d¡¯una altra manera, el dret de la gent que no ¨¦s de la terra a fer ¨²s del seu patrimoni tangible i/o intangible¡ª com a base del proc¨¦s creatiu i de la llibertat art¨ªstica, tot argumentant que era ¡°un vincle vital de cara a l¡¯empatia; si nom¨¦s tenim perm¨ªs per escriure sobre la nostra experi¨¨ncia personal, no existiria la ficci¨®, nom¨¦s les mem¨°ries¡±. Aquest raonament de l¡¯autora de Germ¨¤ gran, fortament contestat per part del p¨²blic, els organitzadors de la cita i els mitjans locals, ve repetidament en llegir La noia.

Una mica de context previ: amb m¨¦s de vuitanta anys, Edna O¡¯Brien ¡ªl¡¯escriptora en actiu m¨¦s important i premiada de les lletres irlandeses, preocupada sempre per la representaci¨® de la figura femenina en tota la seva varietat i complexitat¡ª emprenia un llarg i exigent proc¨¦s de documentaci¨® i investigaci¨® sobre el drama de les joves nigerianes que havien estat v¨ªctimes del grup terrorista Boko Haram. El treball, que va incloure diversos viatges al pa¨ªs afric¨¤ i un munt d¡¯entrevistes amb tota mena d¡¯implicats, es pot entendre com la culminaci¨® d¡¯una traject¨°ria professional definida pel comprom¨ªs moral, un darrer do de pit marcat pel desgast tant f¨ªsic com psicol¨°gic.

Seguint la (il¡¤)l¨°gica dels ofesos per la presumpta violaci¨® dels drets exclusius dels locals sobre les seves experi¨¨ncies i creacions, no existiria aquesta novel¡¤la tan lluminosa, enmig de la foscor circumdant, a l¡¯hora d¡¯ajudar-nos a entendre el viacrucis i el patiment d¡¯un grup espec¨ªfic d¡¯¨¦ssers humans; ergo, perdr¨ªem l¡¯oportunitat de desenvolupar l¡¯empatia que paradoxalment activa qualsevol invenci¨® liter¨¤ria que busca fer just¨ªcia a uns fets esgarrifosos. O¡¯Brien (Tuamgraney, 1930) concentra les pen¨²ries i els malsons, per¨° tamb¨¦ la lluita i la dignitat, de totes aquelles dones a qui els extremistes musulmans de Boko Haram van arrencar de les seves llars i fam¨ªlies en la figura de la Maryam, noia segrestada juntament amb les seves companyes d¡¯escola, violada i for?ada a contraure matrimoni. Per¨° el captiveri, els abusos f¨ªsics de tota mena i el naixement d¡¯una filla no desitjada suposen nom¨¦s una part del calvari, perqu¨¨ la seva reincorporaci¨® a la societat i al clan obre un nou episodi de repudi i dolor, i ens brinda la reflexi¨® que dins de la civilitzaci¨® i la te¨°rica esfera de protecci¨® nien monstres tan terribles com a fora d¡¯elles.

Pot semblar que som davant d¡¯una novel¡¤la pertorbadora i plena de mis¨¨ries, quan el cert ¨¦s que l¡¯autora no s¡¯hi delecta gens, en l¡¯horror, tot plantejant abans una narraci¨® que, sense deixar de mostrar i denunciar, transcorre sobre els mecanismes de la hist¨°ria de superviv¨¨ncia i superaci¨®, plena de tensi¨® i nervi (i d¡¯aventures si se¡¯ns permet, at¨¨s que hi ha una fugida a trav¨¦s del bosc), on hi ha tamb¨¦ cabuda per a la tendresa i una mirada envoltant a la geografia i els costums. Entenent, probablement, que l¡¯embelliment de la prosa seria una jugada deshonesta d¡¯acord amb la sensibilitat tem¨¤tica, O¡¯Brien, autora de la famosa trilogia Les noies del camp, aposta per una claredat i un minimalisme que nom¨¦s es permeten uns tocs de lirisme puntuals. Una refutaci¨® colpidora dels que condemnen l¡¯apropiaci¨® cultural (visi¨® que cont¨¦ el seu propi radicalisme moral), un triomf de la ficci¨® entesa com un exercici d¡¯apropament universal a l¡¯altre.