La terra ¨¦s plana... a Catalunya

Complot hist¨°ric contra Catalunya. Aquest era el t¨ªtol amb qu¨¨ el diari EL PA?S va publicar el 2014 una cr¨°nica relativa al XIV¨¨ Simposi sobre la Descoberta d¡¯Am¨¨rica de l¡¯Institut Nova Hist¨°ria (INH). Els ponents d¡¯aquelles jornades pretenien haver demostrat que Crist¨°for Colom, Miguel de Cervantes, Leonardo da Vinci, Hern¨¢n Cort¨¦s o Bartolom¨¦ de las Casas eren catalans, una identitat esborrada per una manipulaci¨® documental reiterada durant segles per part de les autoritats centralistes espanyoles. Diversos lectors van fer arribar a l¡¯autor d¡¯aquell reportatge ¡ªqui escriu aquestes l¨ªnies¡ª el seu escepticisme sobre la conveni¨¨ncia de dedicar un article al que consideraven els deliris d¡¯uns nacionalistes passats de rosca. A aquest mateix dilema s¡¯han enfrontat els historiadors autors del llibre Pseudohist¨°ria contra Catalunya. De l¡¯espanyolisme a la Nova Hist¨°ria (Eumo Editorial).

Els vuit acad¨¨mics que signen el llibre, que es presenta avui mateix a Barcelona, arriben a la conclusi¨® que l¡¯esfor? ¨¦s necessari perqu¨¨ els desprop¨°sits de l¡¯INH han estat validats per institucions i per referents de la societat catalana.

L¡¯objectiu de Pseudohist¨°ria contra Catalunya ¨¦s refutar algunes de les manipulacions contempor¨¤nies m¨¦s destacades sobre la hist¨°ria catalana. Un ter? del llibre est¨¤ dedicat a casos de tergiversaci¨® per part de personatges del nacionalisme espanyol, per¨° el gros de l¡¯obra est¨¤ destinat a realitzar un exercici de paci¨¨ncia acad¨¨mica ins¨°lit. Baixen al fang per replicar el que el professor de la Universitat Jaume I Vicent Baydal no dubta a comparar amb els que defensen que la Terra ¨¦s plana: ¡°?s tamb¨¦ el que fan els membres de l¡¯INH, bo i seguint l¡¯acientificitat m¨¦s absoluta¡±. La Fundaci¨® Institut Nova Hist¨°ria va ser registrada el 2009 per un grup de nacionalistes catalans aficionats a la Hist¨°ria liderats pel seu ¡°cap de recerca¡±, el fil¨°leg Jordi Bilbeny. ¡°El veritable drama social del cas ¡ªi per aix¨° fem aquest llibre¡ª¡±, explica Baydal, ¡°¨¦s que una part molt important dels mitjans de comunicaci¨® i de les entitats pol¨ªtiques amb sensibilitat catalana o catalanista es fan ress¨° dels plantejaments dels membres de l¡¯INH, els legitimen i els tracten amb normalitat, com si fossin investigadors seriosos als qual paga la pena escoltar i secundar¡±.

Malgrat que la traject¨°ria de Bilbeny es remunta a la d¨¨cada dels noranta, Pseudohist¨°ria contra Catalunya ¨¦s el primer llibre que vol baixar-lo del pedestal on l¡¯ha situat part del nacionalisme catal¨¤. La introducci¨® que escriuen els autors destaca que nom¨¦s Xavier Deulonder li ha dedicat unes p¨¤gines en el llibre Segur que Colom era catal¨¤? Les raons per dubtar-ne. Un reportatge del 2019 a la revista S¨¤piens tamb¨¦ va reunir els historiadors Baydal, Agust¨ª Alcoberro, ?ngel Casals i Jos¨¦ Enrique Ruiz-Dom¨¨nec per advertir que l¡¯INH ¨¦s ¡°una amena?a per al prestigi internacional de la historiografia catalana¡±. ¡°Si b¨¦ molts mites de caire espanyolista sobre Catalunya i la Corona d¡¯Arag¨® s¨ª que s¨®n de tant en tant refutats per treballs historiogr¨¤fics, fins fa poc han estat nul¡¤les les obres realitzades per historiadors professionals amb la fita primordial de refutar dada a dada les formulacions pseudohist¨°riques de l¡¯INH¡±, afirma la introducci¨® de Pseudohist¨°ria contra Catalunya. Baydal descriu aix¨ª la manera d¡¯actuar de Bilbeny: ¡°Es dedica a practicar l¡¯engany sistem¨¤tic, primer manipulant afirmacions realitzades en un sentit totalment oposat ¡ªamb l¡¯esperan?a que ning¨² vagi a consultar l¡¯explicaci¨® original¡ª i despr¨¦s obviant i amagant els estudis que formen part del consens cient¨ªfic i que contradiuen les seves proposicions¡±.

Els altaveus de l¡¯INH

¡°No dic tot el que s¨¦ perqu¨¨ no es pensin que estic penjat¡±. Bilbeny va deixar aquesta frase per a la posteritat en una entrevista del 2003 al diari Avui. L¡¯entrevista era amb motiu del primer documental que TV3 emetia sobre les teories de Bilbeny, L¡¯apropiaci¨® del descobriment d¡¯Am¨¨rica: una conspiraci¨® d¡¯Estat? La televisi¨® p¨²blica ha em¨¨s tres documentals m¨¦s vinculats a l¡¯INH: L¡¯enigma Cervantes, Colom i la casa reial catalana i Desmuntant Leonardo. Bilbeny, a m¨¦s a m¨¦s, ha estat un habitual de la programaci¨® de Catalunya R¨¤dio: el 2019 hi va ser convidat per detallar que Da Vinci era catal¨¤ ¡ªal quadre La Gioconda hi apareix la muntanya de Montserrat, segons ell. El 2015 la cadena va entrevistar Bilbeny i un altre destacat membre de l¡¯INH, Pep Mayolas, perqu¨¨ anunciessin que santa Teresa de Jes¨²s en veritat era catalana i que havia estat abadessa de Pedralbes.

Pseudohist¨°ria contra Catalunya inclou una llista de personalitats i institucions que han donat suport a l¡¯INH: Esquerra Republicana ¡ªque el 2013 li va lliurar el premi Llu¨ªs Companys¡ª i la Diputaci¨® de Girona; l¡¯exvicepresident de la Generalitat Josep-Llu¨ªs Carod-Rovira, l¡¯exconseller Josep Rull, el soci¨°leg Salvador Card¨²s, l¡¯activista Antonio Ba?os i el president de la Cambra de Comer?, Joan Canadell; la traspassada escriptora Patr¨ªcia Gabancho, el periodista Enric Vila i el professor de Dret Constitucional H¨¦ctor L¨®pez Bofill.

El llibre no recull altres suports destacats: el conseller de Pol¨ªtiques Digitals, Jordi Puigner¨®, s¡¯ha significat en diverses ocasions a favor de l¡¯INH. Puigner¨® va publicar el 1999 un estudi, a partir de les tesis de Bilbeny, en qu¨¨ anunciava que la identitat real de Juan Sebasti¨¢n Elcano era la del catal¨¤ Joan Cacirea del Can¨®s, que Bartolom¨¦ de las Casas era un frare catal¨¤ de nom Bartomeu Casaus i que els germans Pinz¨®n eren els catalans Pin?¨®. Els periodistes Pilar Rahola i Eugeni Casanova i l¡¯escriptor Manuel Cuy¨¤s tamb¨¦ s¡¯han significat a favor de Bilbeny, que ha estat convidat diverses vegades a la Universitat Catalana d¡¯Estiu per provar, entre altres proeses, que La Celestina va ser escrita en catal¨¤ per un autor valenci¨¤. L¡¯actual cap d¡¯Informatius de TV3, David Bassa, va publicar el 2003 un llibre amb Bilbeny en qu¨¨, segons recollia Cuy¨¤s a l¡¯Avui, pretenia ¡°desemmascarar la mentida dels historiadors oficials¡±.

Cada cop hi ha m¨¦s acad¨¨mics que es planten davant la legitimaci¨® de l¡¯INH. El director de comunicaci¨® del Govern, Jaume Clotet, va compartir l¡¯any passat a Twitter un article del 2009 del diari Jerusalem Post sobre un estudi d¡¯una investigadora de la Universitat de Georgetown segons el qual Colom era catal¨¤ i jueu. ¡°Dedicat als que es burlaven de les teories de Jordi Bilbeny. I que consti que jo en soc esc¨¨ptic¡±, deia Clotet. Albert Velasco, un dels coautors de Pseudohist¨°ria contra Catalunya, li va respondre: ¡°No podem donar oxigen a Bilbeny i als il¡¤luminats de l¡¯INH. Em sembla que amb aix¨° fem un flac favor a la hist¨°ria i als que mirem de treballar amb rigor¡±.

Mentides sobre Colom

La possible catalanitat de Colom ¨¦s un hip¨°tesi que remena la cua des de fa m¨¦s d¡¯un segle. L¡¯INH beu de totes les fonts acient¨ªfiques possibles per dibuixar una conspiraci¨® mundial que hauria ocultat fins avui que van ser catalans els que van descobrir i conquerir Am¨¨rica. Pseudohist¨°ria contra Catalunya se centra en la ficci¨® que construeixen els membres de l¡¯INH entorn d¡¯un cavaller de Barcelona, Joan Colom i Bertran, que seria el vertader descobridor d¡¯Am¨¨rica. L¡¯INH assegura que Colom i Bertran va ser desterrat a Portugal perqu¨¨ va prendre partit per Renat d¡¯Anjou en la guerra civil pel tron contra el rei Joan II d¡¯Arag¨®, i que va haver de canviar d¡¯identitat. El llibre demostra que Colom i Bertran no era un almirall, com afirma l¡¯INH, que tampoc va ser desterrat i, el m¨¦s important, que hi ha tres proves escrites que conclouen que el personatge va morir abans de la descoberta d¡¯Am¨¨rica, entre el 1477 i 1487.

L¡¯INH replica que aquests documents volen dir que Colom era un ¡°mort civil¡±, no pas difunt, fent una recargolada reinterpretaci¨® d¡¯escrits llatins de l¡¯¨¨poca. Pseudohist¨°ria contra Catalunya es pregunta tamb¨¦ per dos documents esgrimits per Bilbeny que demostrarien que Joan Colom era viu al segle XVI, per¨° que no han estat mai publicats.

La veritat sembla que importa poc per als membres de l¡¯INH. Bilbeny, per exemple, afirma que una carta de Colom en qu¨¨ indica que ¨¦s a Tunis ¡ªubicaci¨® que a Bilbeny no li va b¨¦ per als seus postulats¡ª va ser manipulada per un censor, que no identifica, per amagar que en veritat l¡¯almirall era a Barcelona. La pseudohist¨°ria escrita al segle XX pel llibreter Josep Porter ¨¦s una de les columnes argumentatives de l¡¯INH. Porter va escriure el 1997 quin era el seu m¨¨tode de recerca: ¡°Tot el que dic, o quasi tot, es pot provar documentalment. Potser en algun moment he fet treballar la imaginaci¨®, per¨° no ho he fet gratu?tament¡±.

El ¡®Quixot¡¯ i altres deliris

La presumpta catalanitat de Cervantes ¨¦s un dels pilars de l¡¯acci¨® de l¡¯INH. Segons aquesta fundaci¨®, l¡¯autor del Quixot era alacant¨ª i es deia Joan Miquel Sirvent. No nom¨¦s aix¨°: Sirvent tamb¨¦ ¨¦s l¡¯autor darrere de William Shakespeare, segons el col¡¤laborador de l¡¯INH Miquel Izquierdo. Guillem Forn¨¦s afronta a Pseudohist¨°ria contra Catalunya el que ell defineix com ¡°una tasca feixuga i exasperant que hem hagut de patir durant alguns mesos¡±. En concret, Forn¨¦s rebat bona part de les cinc-centes catalanades que, segons Bilbeny, es troben al Quixot i que demostrarien que l¡¯original va ser escrit en catal¨¤. Forn¨¦s busca en altres llibres de l¡¯¨¨poca per il¡¤lustrar al lector com Bilbeny ficciona o tergiversa. Es tracta de mots com vegada, que era recurrent en la literatura castellana no normativitzada del segle XVII, en comptes de vez, i que Bilbeny dona per fet que s¨®n pistes definitives.

El Quixot ¨¦s motiu d¡¯altres teories delirants, com les plantejades per una de les estrelles de l¡¯INH, Josep Maria Mandado, el qual afirma haver descobert un missatge de Sirvent ocult en el nom d¡¯un dels personatges de la gran novel¡¤la de la literatura espanyola, Cide Hamete Benengeli. Mandado modifica el nom en Cid Hamet Benenqueli, en el qual afirma descobrir un anagrama de ¡°Miquel de Cibent¡±, ¨¦s a dir, Miquel Sirvent. Mandado igualment afirma que el nom real de Sancho Panza era Panxo Panxa.

Pseudohist¨°ria contra Catalunya tamb¨¦ fa l¡¯esfor? de replicar la suposada catalanitat de Marco Polo i del Cid Campeador. Bilbeny afirma que l¡¯explorador itali¨¤ era realment el mercader Jaume Alaric. Per demostrar-ho, el cap de recerca de l¡¯INH aporta com a conclusi¨® el ¡°nombre ingent de catalanades¡± que emprava Marco Polo, quan de fet eren italianismes en manuscrits escrits en franc¨¨s. Bilbeny tamb¨¦ assegura que Alaric era Marco Polo perqu¨¨ era l¡¯¨²nic ambaixador occidental a la cort del Gran Khan; segons Baydal, est¨¤ folgadament documentat que n¡¯havia m¨¦s.

Baydal desmunta ¡°els raonaments de baixa estofa¡± que utilitza el m¨²sic Juanjo Albinyana, de l¡¯INH, per bastir la hip¨°tesi que indica que Rodrigo D¨ªaz de Vivar no era de Burgos, sin¨® del municipi valenci¨¤ de Biar, i que ostentava un escut her¨¤ldic de la taifa de D¨¦nia. Baydal replica que no es coneix cap escut del Cid, entre altres raons perqu¨¨ en aquell moment del segle XI encara no s¡¯empraven aquests distintius cavallerescs.

Una altra aportaci¨® delirant de Bilbeny que intenta rebatre el llibre ¨¦s que el catal¨¤ deriva en bona part de l¡¯idioma dels ibers, i que aquest seria la mateixa llengua que el basc. Aix¨ª, Bilbeny diu que la paraula orella no ve de la llatina auricula sin¨® de la basca belarri. El verb ofegar no vindria del llat¨ª offocare sin¨® d¡¯una paraula composta del ¡°protobasc¡± que ¨¦s afo-gar, i que tradu?t ¨¦s ¡°boca sense¡±. La l¨°gica per a Bilbeny ¨¦s demolidora: ¡°Quan tu t¡¯ofegues et quedes sense boca¡±.

Falsedats de l¡¯espanyolisme

Pseudohist¨°ria contra Catalunya tamb¨¦ s¡¯esfor?a a desarticular algunes manipulacions per part del nacionalisme espanyol. La m¨¦s destacada ¨¦s la tesi que rebat Palomo de l¡¯historiador Antonio Ubieto, que rebutja que els comtes de Barcelona haguessin arribat a ser reis de la Corona d¡¯Arag¨®. Ubieto reinterpreta els escrits de Ramir II en qu¨¨ cedeix el seu poder sobre la Corona d¡¯Arag¨® a Ramon Berenguer IV a partir d¡¯una tradici¨® matrimonial del nord d¡¯Arag¨® que en l¡¯¨¨poca del relleu din¨¤stic (segle XII) ni es t¨¦ const¨¤ncia que exist¨ªs.

Palomo esmenta tergiversacions hist¨°riques que han quallat fins al present, el que ell anomena ¡°c¨¤non espanyolista¡±, com ara que la naci¨® espanyola arrela en els reis gots, o que la uniformitat del pa¨ªs ja era un fet a partir dels reis cat¨°lics. Palomo, investigador de la Universitat Jaume I de Castell¨®, tamb¨¦ argumenta que s¡¯ha manipulat la influ¨¨ncia de la Marca Hisp¨¤nica i el domini franc¨¨s dels comtats catalans durant el segle XIII per negar l¡¯exist¨¨ncia de Catalunya. Palomo raona per qu¨¨ no hi va haver un regne de Catalunya i s¨ª un Principat, una difer¨¨ncia que la propaganda pseudohist¨°rica del nacionalisme espanyol ha esgrimit per afirmar que Catalunya no existia a l¡¯edat mitjana.

Palomo subratlla que Catalunya no t¨¦ mil anys ¡ªuna idea que va arrelar gr¨¤cies al pujolisme¡ª sin¨® vuit segles. Tamb¨¦ confirma que la guerra de Successi¨® no va ser una contesa per la independ¨¨ncia, per¨° posa l¡¯accent en la mala intenci¨® dels discursos pol¨ªtics ¡ªdes dels or¨ªgens de la dinastia borb¨°nica¡ª que haurien negat el fet que el Principat era fins a la derrota del 1714 un principat sobir¨¤ que lluitava per mantenir la seva condici¨® del que avui s¡¯ent¨¦n com a Estat.

L¡¯historiador C¨¨sar S¨¢nchez cita, sense entrar-hi a fons, noms d¡¯escriptors i periodistes que denuncia com a paradigmes d¡¯una pseudohist¨°ria normalitzada a Espanya, personatges com Federico Jim¨¦nez Losantos, C¨¦sar Vidal o P¨ªo Moa. S¨¢nchez afirma que la pseudohist¨°ria de caire espanyolista est¨¤ tan acceptada que permet que triomfin s¨¨ries de televisi¨® com Cu¨¦ntame o Isabel.

S¨¢nchez cita la supervendes Elvira Roca Barea, lloada fins i tot pel cap de la diplom¨¤cia europea, Josep Borrell. Roca Barea ha triomfat per, pretesament, demostrar que la llegenda negra d¡¯Espanya a Am¨¨rica va ser una conxorxa dels seus rivals internacionals. En un apartat del seu llibre Fracasolog¨ªa, l¡¯assagista s¡¯inventa una suposada s¨¨rie de dibuixos animats titulada Conquista-Dora (de fet, es tracta d¡¯una par¨°dia de Dora la Exploradora a YouTube) que segons ella es projecta a les escoles dels Estats Units per menysprear el llegat espanyol a Am¨¨rica. La ficci¨® en hist¨°ria no t¨¦ fronteres.

L¡¯adre?a equivocada de la impremta del ¡®Quixot¡¯

Multitud de llibres d'hist¨°ria, articles de premsa i guies tur¨ªstiques sobre Barcelona han informat durant d¨¨cades que al carrer del Call n¨²mero 14 hi havia la impremta de Sebasti¨¤ de Cormellas. La import¨¤ncia d'aquest establiment rau en la creen?a generalitzada que es tracta de la impremta que el Quixot visita durant la seva estada a Barcelona. La impremta dels Cormellas, explica Xevi Camprub¨ª a Pseudohist¨°ria contra Catalunya, va funcionar entre el 1590 i el 1700, per¨° no en aquella l'adre?a. L'origen de l'error, segons aquest expert en impremtes catalanes, ¨¦s un article publicat el 1902 pel periodista Llu¨ªs Carles Viada en qu¨¨ afirmava que era aquella l'adre?a de Cormellas. "Des d'aleshores en?¨¤ tots els llibres, articles, exposicions, cat¨¤legs, tr¨ªptics, p¨¤gines web, fotografies, peus de foto o qualsevol altre document, ja sigui de recerca o de divulgaci¨®, que hagi parlat dels Cormellas, ha situat la impremta en aquella casa", explica Camprub¨ª. Camprub¨ª revela que un estudi recent de l'Arxiu de Protocols de Barcelona i l'Arxiu Hist¨°ric de la Ciutat ha establert la veritable ubicaci¨® del negoci de la fam¨ªlia Cormellas en el n¨²mero 11 del mateix carrer del Call. Es dona la coincid¨¨ncia que en aquest edifici hi va tenir el seu primer estudi, el 1878, l'arquitecte Antoni Gaud¨ª.

A la fa?ana del n¨²mero 14 del carrer del Call hi llueix des del 1966 una placa commemorativa on s¡¯hi pot llegir: ¡°Esta casa alberg¨® de 1591 a 1670 la oficina tipogr¨¢fica Cormellas¡±. La planta baixa, on encara avui es creu que hi havia la impremta on el Quixot va aprendre com es produ?en els llibres, l¡¯ocupa una botiga de marroquineria anomenada Dulcinea. La localitzaci¨® real d¡¯on hi havia el negoci dels Cormellas, al n¨²mero 11, l¡¯ocupen diversos establiments sense cap nom que evoqui l¡¯obra mestra de Cervantes.

Sixena, ¡°paradigma d¡¯¨²s tendenci¨®s de la hist¨°ria¡±

Jos¨¦ ?ngel Monta?¨¦s

El conflicte patrimonial que enfronta Catalunya i Arag¨® pels b¨¦ns del monestir de Sixena (Osca), dipositats al Museu de Lleida i el MNAC, protagonitza un dels cap¨ªtols de el llibre, essent aquest enfrontament ¡°un exemple paradigm¨¤tic d¡¯utilitzaci¨® tendenci¨®s de la Hist¨°ria per defensar determinats relats o arguments¡±. ?s el que denuncia en el seu article Alberto Velasco, professor de la Universitat de Lleida i conservador del museu on eren 44 de les 97 peces que el jutge va ordenar tornar a Sixena el 2015, i que ha estat una de les cares m¨¦s visibles que ha denunciat el tema a les xarxes socials i en confer¨¨ncies i publicacions.

Velasco repassa la bibliografia, antiga i actual, i la infinitat d¡¯articles de premsa generats per evidenciar ¡°com un tema patrimonial es pot arribar a manipular per part d¡¯una de les parts amb interessos espuris en benefici propi¡±. Segons ell, autors aragonesos com la bloguera Marisancho Menj¨®n (nomenada directora general de Patrimoni d¡¯Arag¨®) i l¡¯historiador Guillermo Fat¨¢s ¡°han analitzat fets que han ocorregut en el passat a Sixena per intentar ajudar a comprendre a la poblaci¨® aragonesa coses que estan passant en ple segle XXI¡±. Per Velasco, el llibre ha de ¡°posar davant del mirall les manipulacions matusseres que han portat a terme en parlar de temes com la Guerra Civil obviant fonts que van contra ells¡±. Fat¨¢s ha defensat fins i tot que Llu¨ªs Companys i la Generalitat van ser responsables de l¡¯incendi del monestir el 1936, en un pla per apoderar-se de les pintures en litigi. ¡°?s una de les coses que tenen en com¨² tots els que fan pseudohist¨°ria, la facin des d¡¯Andorra, Sevilla o Sixena. Quan tens unes dades que no t¡¯interessen perqu¨¨ no et van b¨¦ per a la teva tesi, els descartes. Aix¨° uneix els protagonistes a Sixena amb la t¨¨cnica historiogr¨¤fica de Bilbeny per articular les seves teories de bojos¡±.