L¡¯¨²ltima missa clandestina de Josep Benet

En plena Guerra Civil, i fins que el 1938 no va ser mobilitzat (i despr¨¦s ferit) com a membre de la Lleva del Biber¨®, Josep Benet (Cervera, 1920¨CBarcelona, 2008) va participar a Barcelona en alguna missa clandestina. Era l¨°gic (i valent) tractant-se de qui, criat entre l¡¯ambient obrer del barri de Sant Andreu i l¡¯escolania del monestir de Montserrat, havia adquirit el seu primer comprom¨ªs militant durant la Rep¨²blica a la Federaci¨® de Joves Cristians de Catalunya (Fejoc). Despr¨¦s en vindrien molts altres, de compromisos; per¨° amb carnet nom¨¦s es concretarien en la clandestina Uni¨® Democr¨¤tica dels anys quaranta, de la m¨¤ de Maurici Serrahima i F¨¨lix Millet, i en l¡¯afiliaci¨® honor¨ªfica a CCOO, que va rebre a casa, poc abans de morir, de mans de Joan Coscubiela i ?ngel Rozas.

Entremig, la traject¨°ria d¡¯un Benet advocat, historiador i activista cultural i antifranquista va ser patri¨°tica i pol¨ªticament intensa, rica i plena (tot i que, econ¨°micament, sempre pobra i austera). Aix¨ª ho va explicar en una llarga glosa dimecres al vespre, al Palau de la Generalitat, l¡¯historiador i comissari de l¡¯Any Benet Josep Maria Sol¨¦ i Sabat¨¦, que va rec¨®rrer a una citaci¨® del mateix personatge per resumir el seu pensament: ¡°Socialista democr¨¤tic, nacionalista catal¨¤, defensiu i no agressiu, i cat¨°lic¡±.

Davant del president Quim Torra, dels expresidents de la Generalitat Jordi Pujol i del Parlament Joan Rigol, i de Flor¨¨ncia Ventura, v¨ªdua de Benet, va intervenir tamb¨¦ el seu bi¨°graf, un ponderat Jordi Amat, que va destacar la idea benetiana d¡¯un sol poble. Va parlar igualment l¡¯historiador Jaume Sobrequ¨¦s, poc rigor¨®s quan va explicar la hist¨°ria de l¡¯Entesa dels Catalans i del Benet senador m¨¦s votat d¡¯Espanya el 1977. I molt abrandat quan va menystenir el Benet candidat a la Generalitat pel PSUC el 1980 i, sobretot, quan va arrencar els ¨²nics aplaudiments espontanis en clamar pels ¡°presos pol¨ªtics¡± i lamentar que Benet ¡°no va arribar a temps de viure el boom independentista que tan feli? l¡¯hauria fet¡±.

Si en hist¨°ria sempre ¨¦s delicat entrar en ucronies o voler fer parlar els morts, ¨¦s en canvi pertinent fer-se preguntes clau ¨Ci Benet les feia als seus llibres¨C que a l¡¯homenatge van quedar en l¡¯aire. Qu¨¨ hauria opinat Benet de la confessi¨® del Pujol corrupte? Sobrequ¨¦s no s¡¯ho va preguntar perqu¨¨ es va confondre d¡¯homenatge quan va pontificar davant seu que ¡°Pujol ¨¦s el pol¨ªtic m¨¦s important de Catalunya al segle XX¡±. I el president Torra, que va cloure l¡¯acte tot citant un extracte d¡¯un article de Benet on apel¡¤lava a no defallir ¡°fins que el poble de Catalunya no aconsegueixi la seva llibertat total¡±, tampoc va respondre si el 1977, any en qu¨¨ va confessar que va fer-ho per primer cop com en aquella can?¨® de La Trinca, va votar Benet o va optar per Llu¨ªs Maria Xirinacs.

A banda del que s¡¯hi va dir, i malgrat la solemnitat i la n¨°mina (curta) d¡¯assistents al sal¨® Sant Jordi (Rafael Rib¨®, Pere Portabella, Xavier Folch, Joan B. Culla...), l¡¯acte va acabar tenint un estrany to de missa gaireb¨¦ clandestina per a l¡¯autoconsum processista, sector JxCat (no hi va anar ning¨² destacat d¡¯ERC). Hi va contribuir una convocat¨°ria per estricta invitaci¨® personal que, a banda de familiars i amics, nom¨¦s deuria arribar al mailing de medalles d¡¯or de la Generalitat, tenint en compte el que marcava un cartell de protocol. En ambients acad¨¨mics, culturals o pol¨ªtics vinculats a Benet no es va avisar de l¡¯acte. I el seu ress¨° medi¨¤tic ha estat discret. Com discret va ser Raimon en marxar amb la seva dona Analisa al final de l¡¯acte, contrariats tant pel que acabaven d¡¯escoltar com per haver tingut problemes d¡¯acc¨¦s. Tot i presentar la invitaci¨® rebuda com a medalla d¡¯or, el van fer identificar amb el DNI a la porta de la Generalitat. La porta per on entra qualsevol a penjar una pancarta per¨° on ning¨² coneixia el cantant retirat, des del 2017, en un silenci que sembla ja antic i molt llarg.