El programa

Ada Colau va manifestar fa cosa d¡¯un any que estava orgullosa de ser la primera alcaldessa bisexual de Barcelona, com si aquesta condici¨® pogu¨¦s ser motiu d¡¯orgull en una societat que garanteix el dret de les persones a negociar lliurement les seves tend¨¨ncies sexuals, i on les idees que es deixen caure com una pluja fina sobre l¡¯opini¨® p¨²blica m¨¦s aviat semblen destinades a abolir l¡¯heterosexualitat. No fa gaire, la nova directora de l¡¯Instituto de la Mujer, Beatriz Gimeno, va fer aquesta declaraci¨® d¡¯intencions: ¡°L¡¯heterosexualitat no ¨¦s la manera natural de viure la sexualitat, sin¨® una eina pol¨ªtica i social amb una funci¨® molt concreta que les feministes van denunciar fa d¨¨cades: subordinar les dones als homes¡±. Mentrestant, a les universitats s¡¯impedeix la paraula a les veus discrepants ¡ªcom va passar fa poc a la Universitat Pompeu Fabra amb el professor Pablo de Lora¡ª i se celebren col¡¤loquis on es pot sentir que el desig heterosexual de les dones ¨¦s una construcci¨® social imposada pel subjecte desitjant, que no ¨¦s altre que l¡¯home prove?t de penis i a qui, en el moment de n¨¦ixer, se li ha assignat el sexe mascul¨ª. Sent, doncs, aquesta la doctrina que s¡¯imparteix una i altra vegada amb pretensions cient¨ªfiques ¡ªla pell de xai de la ideologia de g¨¨nere ¨¦s un tortu¨®s pseudoacademicisme¡ª, la salvaci¨® de les dones ha de venir for?osament per la via d¡¯integrar-les totes en el col¡¤lectiu LGTBIQ.

A Sexual Personae, el cl¨¤ssic assaig de Camille Paglia ¡ªpublicat el 1990 i reeditat aquest any per Deusto en una excel¡¤lent versi¨® castellana de Pilar V¨¢zquez¡ª, es parla de l¡¯¨²s desvirtuat de l¡¯androg¨ªnia, una de les manifestacions de la complexa sexualitat humana, per part d¡¯un feminisme corromput per la ideologia de g¨¨nere: ¡°Les feministes l¡¯han polititzat per convertir-la en una arma contra el principi mascul¨ª. Redefinida, vol dir actualment que els homes han de ser com les dones, i les dones com els vingui de gust¡±.

Aquestes paraules tenen un abast molt m¨¦s ampli del que pot fer pensar l¡¯abs¨¨ncia del context, per¨° si les destaco ¨¦s perqu¨¨ testimonien que la destrucci¨® de la masculinitat no ¨¦s un objectiu recent. Paglia s¡¯ha passat la vida estudiant els fonaments biol¨°gics i antropol¨°gics de la diferenciaci¨® sexual. Les seves reflexions, impulsades per un coneixement profund de la hist¨°ria d¡¯Occident, s¨®n massa complexes perqu¨¨ puguin arribar a l¡¯opini¨® p¨²blica amb la facilitat amb qu¨¨ hi arriben les consignes de l¡¯activisme radical, per¨° fa estrany que un programa tan man¨ªac com el que se¡¯ns vol imposar s¡¯elevi cada vegada m¨¦s amunt en lloc de caure pel seu propi pes.