Les ciutats i la mort

Fa relativament poc, vaig tenir la sort de passar uns dies a Roma. All¨¤, un amic em va fer l¡¯observaci¨® seg¨¹ent: que Roma, malgrat els esfor?os, no deixava de ser una ciutat constru?da al voltant d¡¯un munt de ru?nes. L¡¯amic es referia sobretot a les incomoditats que l¡¯estructura urbana planteja a alg¨² que ha d¡¯arribar a l¡¯hora als llocs on va, que vol un enllumenat urb¨¤ que funcioni, una neteja competent i la mena de cosa que ha acabat formant part del que entenem per ¡°qualitat de vida¡±. Per¨° la relaci¨® entre el funcionament d¡¯una ciutat i la persist¨¨ncia del passat que arrossega ¨¦s un problema compartit per totes les grans ciutats. La pregunta ¨¦s, doncs, on situa cada ciutat la mort, i quina relaci¨® hi estableix.

Dickens, quan viatjava, s¡¯interessava nom¨¦s per les presons i els orfenats; entenia que una cultura mostra la seva altura humana en la manera com tracta la seva poblaci¨® m¨¦s vulnerable. La pregunta per la mort ¨¦s igualment important, quan es tracta d¡¯avaluacions. A Roma, la q¨¹esti¨® es fa evident de seguida: el patrimoni monumental ¨¦s immens, i inigualable. La ru?na ¨¦s bellesa, i saber, i una bona ra¨® per fer-hi una visita. Per¨°, si aconsegueixes desfer-te de la p¨¤tina patrimonial contempor¨¤nia, la ru?na es revela de seguida com un signe necr¨°tic, del temps que ha passat, dels imperis que han caigut, dels homes i dones que hi han mort. Que ara ens hi acostem des de l¡¯admiraci¨® patrimonial i l¡¯erudici¨® Lonelyplanetista dilueix una mica aquest impacte, perqu¨¨ el fossilitza, el torna instagramable. (L¡¯esgl¨¦sia dels Caputxins, on s¡¯han fet servir els ossos de monjos que s¡¯hi van enterrar, entre 1528 i 1870, per decorar set criptes ¡ªsanefes de v¨¨rtebres, o de costelles, piles de cranis que recolzen en t¨ªbies, ales fetes d¡¯om¨°plats que eleven cranis, rellotges de sorra fets amb dos c¨°ccixs invertits¡ª ¨¦s la imatge paradigm¨¤tica d¡¯aquesta conversi¨® de la mort en ornament). En canvi, durant segles, els romans ho havien encarat d¡¯una altra manera: el que predominava en la gesti¨® de la pila de ru?nes era el reciclatge. Temple pag¨¤? El reconvertim en esglesiota cristiana. Palau subterrani d¡¯un emperador? Fonaments del palau de l¡¯emperador seg¨¹ent.

A Barcelona, a Madrid, a Londres, aquesta persist¨¨ncia de la mort s¡¯hi ordena d¡¯una altra manera: no tenim tanta ru?na, per¨° la sensaci¨® ¨¦s que la mort s¡¯hi fa present en el canvi constant, en la desaparici¨® de l¡¯entramat de locals hist¨°rics en favor de l¡¯en¨¨sima franqu¨ªcia; en l¡¯allau d¡¯un turisme parctematitzat i en aquest esborratge neoliberal de qualsevol mena d¡¯idiosincr¨¤sia. La mort hi pren la forma d¡¯una repetici¨® compulsiva del que hi va passar, cosa que fa cada cop m¨¦s dif¨ªcil que hi passi res. La difer¨¨ncia ¨¦s que aquesta ¨¦s una decad¨¨ncia que s¡¯amaga sota una activitat fren¨¨tica; a Roma, com a m¨ªnim, les pedres tenen el temps i el lloc d¡¯erosionar-se.