Teresa Cunillera: ¡°El di¨¤leg no ser¨¤ f¨¤cil, per¨° ha de sortir b¨¦, perqu¨¨ no hi ha cap altra via¡±

Teresa Cunillera (Bell-lloc, Lleida, 1951) ha estat ratificada com a delegada del Govern espanyol a Catalunya, una cosa que no poden dir la majoria dels seus companys que ocupen el mateix c¨¤rrec en altres comunitats.

Pregunta. Esperava la confirmaci¨®?

Resposta. Per a mi va ser una sorpresa quan em van nomenar, perqu¨¨ m¡¯havia retirat. No esperava viure aix¨° i espero que quan em retiri d¡¯una vegada hagi valgut la pena. De moment, la tasca ¨¦s apassionant.

P. En qu¨¨ consisteix aquesta tasca?

R. El ciutad¨¤ catal¨¤ ha pogut tenir la sensaci¨® que l¡¯Estat havia abandonat la seva obligaci¨® de ser present en la vida quotidiana. Aix¨° ¨¦s una cosa que m¡¯he proposat de revertir, exercint b¨¦ les nostres compet¨¨ncies, per¨° tamb¨¦ allargant la m¨¤ honradament i sense esperar res a canvi.

P. Qu¨¨ espera de la taula de di¨¤leg que es constitueix el proper dia 26?

R. Que sigui un espai de di¨¤leg fluid, fruct¨ªfer i que ens permeti trobar les solucions que tots desitgem.

P. L¡¯independentisme portar¨¤ l¡¯amnistia i el dret d¡¯autodeterminaci¨® a la taula de di¨¤leg, i el Govern central va dient des de fa mesos que aquests temes s¨®n innegociables.

R. L¡¯independentisme sap que hem de trobar un ¨¤mbit de conviv¨¨ncia per a tothom. En tota negociaci¨® es parteix d¡¯una petici¨® de m¨¤xims i una oferta de m¨ªnims, per¨° el di¨¤leg nom¨¦s ¨¦s possible si cadasc¨² ¨¦s capa? de renunciar a part de la seva ra¨® per entendre la ra¨® de l¡¯altre.

P. Per tant, es parlar¨¤ de tot en la negociaci¨®?

R. El problema no ¨¦s l¡¯amnistia o l¡¯autodeterminaci¨®. Aquest ¨¦s el plantejament d¡¯una part, per¨° el Govern central t¨¦ molt clar el que vol: la recerca de la conviv¨¨ncia per superar els moments molt dif¨ªcils que hem viscut. Una gran part de l¡¯independentisme est¨¤ desitjant arribar a l¡¯enteniment sense renunciar als seus ideals.

P. El di¨¤leg i el pacte sempre impliquen ren¨²ncies.

R. El di¨¤leg es produeix a partir que un t¨¦ una convicci¨® i sap que parlar¨¤ amb alg¨² que pensa diferent.

P. Fins on est¨¤ disposat a cedir el Govern central?

R. No estem parlant de cessions, sin¨® de la recerca de posicions comunes. Em va agradar molt l¡¯anomenada ¡°proposta per al retrobament¡± que Pedro S¨¢nchez va entregar a Quim Torra. Hem estat massa temps distanciats, fins i tot confrontats, ens hem de retrobar.

P. L¡¯excarceraci¨® definitiva dels presos facilitaria el retrobament?

R. La compet¨¨ncia de l¡¯administraci¨® penit¨¨ncia la t¨¦ la consellera de Just¨ªcia de la Generalitat, que ¨¦s una dona seriosa i rigorosa. L¡¯exerceix amb tota la professionalitat del m¨®n i jo he de respectar el que decideixin. El di¨¤leg no ser¨¤ f¨¤cil, perqu¨¨ venim de massa anys de desacords i situacions confrontades. Si partim de posicions d¡¯esquena contra esquena, cada pas que fem ens separa m¨¦s. Si ens mirem cara a cara ser¨¤ m¨¦s f¨¤cil que ens trobem.

P. Una d¡¯aquestes ¡°situacions confrontades¡± va ser l¡¯actuaci¨® de la Policia i la Gu¨¤rdia Civil l¡¯1 d¡¯octubre, que va generar un ampli rebuig en la societat catalana. Ja s¡¯ha recondu?t aquell distanciament?

R. L¡¯1 d¡¯octubre no es pot analitzar com un fet a?llat. ?s la conseq¨¹¨¨ncia de dos governs que no es parlaven i buscaven la confrontaci¨®. Les dues parts van cometre errors fatals. Del que estic orgullosa ¨¦s que ara podem parlar d¡¯una col¡¤laboraci¨® lleial i sincera entre els diferents cossos i forces de seguretat.

P. ?s impensable que es repeteixi una actuaci¨® policial com la de l¡¯1 d¡¯octubre?

R. ?s impossible, perqu¨¨ el Govern central que va fer all¨° va apostar per la confrontaci¨® i l¡¯actual aposta pel di¨¤leg.

P. El relator ¨¦s necessari?

R. Hem de complir les nostres paraules i compromisos. El PSOE i el PSC vam firmar amb Esquerra un acord de constituci¨® de la taula de di¨¤leg i all¨¤ es diu com es desenvolupar¨¤. Aquest ¨¦s el marc al qual ens hem de cenyir.

P. Qu¨¨ pensa de l¡¯ambig¨¹itat que de vegades mostra Quim Torra amb la taula de di¨¤leg?

R. Jo espero que escolti el clam popular que ens demana que ens asseguem a parlar. Sap que no hi ha cap altra via.

P. Quan es veuran els primers resultats?

R. Si ja va ser dif¨ªcil fer el pas a favor del di¨¤leg, ara no ens ha de v¨¨ncer la impaci¨¨ncia. Insisteixo, no ser¨¤ f¨¤cil, per¨° ha de sortir b¨¦ i cal dedicar-hi tots els esfor?os que calguin. Molts ciutadans ho estan esperant i no hi ha cap altra via.

P. Percep dues ¨¤nimes en el m¨®n independentista i dues maneres d¡¯afrontar el di¨¤leg?

R. El m¨®n independentista, com el constitucionalista, no ¨¦s homogeni, t¨¦ moltes varietats i aspiracions. Cal contemplar-lo en la seva complexitat per trobar el punt com¨² i poder parlar.