N¨¤pols, altar etern de Maradona

La nit del 31 de mar? del 1991 va sonar el tel¨¨fon a casa de Raffaella Iuliano. El seu pare, hist¨°ric cap de premsa del N¨¤pols, es va quedar gla?at.

¨CVeniu cap aqu¨ª. S'ha acabat.

Maradona els va rebre minuts despr¨¦s a la porta de casa seva, al barri de Posillipo. Anava amb un xandall de color blau i unes sabatilles amb gossos de peluix. Al pis de sota hi havia gent plorant, tot eren cares llargues a la fam¨ªlia. Alguns periodistes s'amagaven entre les tanques del jard¨ª per capturar la primera fotografia de l'¨¨xode. La FIFA l'havia susp¨¨s pocs dies abans despr¨¦s d'un control antidopatge: 15 mesos a la graderia, la pitjor sent¨¨ncia, despr¨¦s de 259 partits i 115 gols. El glori¨®s cicle a N¨¤pols ¨Con un noi d'1,68 procedent de la pobra Villa Fiorito va ocupar durant set anys un altar reservat als sants¨C es va perdre en el rastre d'un avi¨® cap a Buenos Aires amb escala a Roma. Van passar molts anys fins que els carrerons de Forcella i Sanit¨¤, empaperats encara amb murals en honor del mite, es van retrobar amb el seu ¨²ltim benefactor. La ciutat i ell s'havien devorat m¨²tuament.

M¨¢s informaci¨®n

La petjada eterna de Maradona

Messi & Maradona

La llegenda de N¨¤pols, on dimarts arriba el Bar?a de Leo Messi, hereu universal de l'home m¨¦s important en aquesta ciutat despr¨¦s de San Gennaro, s'ha alimentat sempre de mites capa?os de cavalcar la hist¨°rica fractura d'It¨¤lia. Homes que obressin miracles i defensessin un indomable sentit de la llibertat, conf¨®s sovint pel nord d'It¨¤lia amb els capricis d'uns simples terroni (tanoques del sud). Quan l'estiu del 1984 va comen?ar a sonar el nom de Maradona, el carrer va elevar el fitxatge a una q¨¹esti¨® de vida o mort. ¡°Era un dels nostres. Un napolit¨¤ nascut a l'Argentina¡±, fa broma Gennaro Montuori, l'home que feia perdre la veu a la corba de l'estadi cada diumenge durant 30 anys. El Diego era la n¨¨mesi perfecta del juvent¨ª Michel Platini, potser el malvat preferit del San Paolo en aquella ¨¨poca.

¡°Mai li va fer mal a ning¨², nom¨¦s a si mateix¡±, afirma un amic de la fam¨ªlia

El cas Maradona, venerat encara en altars de bars que contenen un ble dels seus cabells, ja transcendia als despatxos del club. Montuori, sense esperar-s'ho, es va trobar amb la clau a la butxaca. Jorge Cyterszpiler, primer agent de l'argent¨ª, el va anar a veure al bateig del seu fill. ¡°Em va contactar a trav¨¦s de Dino Celentano [dirigent del N¨¤pols]. Es va presentar a la cerim¨°nia i em va deixar anar: ¡®Maradona vol el N¨¤pols, per¨° necessitem el vostre suport. Heu de fer enrenou¡±, recorda envoltat de fotos ¨ªntimes amb l'argent¨ª als baixos d'un edifici del barri de Miano, on gestiona un plat¨® per a les seves retransmissions esportives, plenes d'exjugadors d'aquell per¨ªode.

Maradona consumia el seu geni a Barcelona despr¨¦s de la greu lesi¨® de turmell [el 24 de setembre del 1983] i les primeres companyies equivocades. ¡°Aqu¨ª ja va arribar amb aquest problema¡±, matisa Montuori. La ciutat estava en crisi, el banc de N¨¤pols gaireb¨¦ feia fallida i la Camorra consumava la seva pitjor escalada de viol¨¨ncia. El president del N¨¤pols, Corrado Ferlaino, meditava encara la decisi¨®. ¡°Aquell estiu vol¨ªem fer caixa i vam demanar un amist¨®s amb el Bar?a¡±, recorda al tel¨¨fon. ¡°Ens van dir que Maradona estava malalt i que no jugaria, per¨° era mentida. Cyterszpiler ens va confirmar que havien trencat i llavors ens hi vam llan?ar¡±.

El carrer es va incendiar. Montuori va trucar a ¡°set o vuit nois¡± i se'n van anar sota la casa de Ferlaino, a l'exclusiva Piazza dei Martiri per pressionar. ¡°No existia internet ni les xarxes socials. Milers de cotxes aturats, fent sonar el cl¨¤xon¡­ Vam encendre bengales, ens vam posar a cantar Diegoooo¡­¡±. Ja hi havia enrenou, per¨° el Bar?a no afluixava i Cyterszpiler va demanar m¨¦s sarau. ¡°Ens va dir que tir¨¦ssim una bomba a Barcelona o alguna cosa aix¨ª¡±, somriu ara. ¡°Li vam respondre que aix¨° eren coses de la Camorra, nosaltres ¨¦rem els ultres de la pau. Maradona havia de venir per amor¡±.

¡°Va ser un fenomen sociopol¨ªtic amb una pilota¡±, diu el seu preparador f¨ªsic

El 5 de juliol del 1984, va posar el primer peu al San Paolo, on l'esperaven 70.000 persones. El N¨¤pols, tercer per la cua la temporada anterior i que no semblava que hagu¨¦s de guanyar res, va pagar 13.500 milions de lires al Bar?a [avui serien set milions d'euros], cosa que el va convertir en el fitxatge m¨¦s car de la hist¨°ria del futbol. Per¨° va obrir tamb¨¦ una formidable caixa de Pandora que va canviar la hist¨°ria de la ciutat, en la qual ell mateix va quedar atrapat.

Raffaella Iuliano, als aniversaris del qual Maradona va assistir sempre religiosament ¨C¡°Ni un sol nen venia a veure'm a mi, ¨¦s clar¡±, admet rient¨C, arxiva amb precisi¨® tots aquells records en els quals el seu pare sempre va estar a primera fila. Sobre la taula del menjador del seu pis a Fuori Grotta, des d'on es veu n¨ªtidament el San Paolo, ensenya fotos i records de les noces del davanter a Buenos Aires. Carlo Iuliano, llegendari periodista de l'ag¨¨ncia Ansa, va arribar a ser el seu amic ¨ªntim. Pioner de la comunicaci¨® futbol¨ªstica ¨Cpotser el primer en aquest ofici¨C?el va protegir fins on va poder de l'esplendor dels focus. Ho va fer des de la primera roda de premsa, quan va interrompre un periodista que va preguntar sobre la relaci¨® de la Camorra amb l'astron¨°mic fitxatge. Una ombra que acompanyaria Maradona durant set anys i que va cristal¡¤litzar amb la famosa fotografia dins d'un jacuzzi amb forma de petxina amb el capo Carmine Giuliano, membre del clan m¨¦s poder¨®s llavors.

Baixava les escombraries donant tocs a la pilota pels quatre pisos d¡¯escala

El N¨¤pols, amb Rino Marchesi a la banqueta, va acabar vuit¨¨ el primer any de Maradona. Va ser una mala temporada. O potser la millor, contradiu el seu preparador f¨ªsic durant tota aquella etapa, Fernando Signorini. En la jornada 13, l'equip anava tercer per la cua i hi havia partits en qu¨¨ Maradona no tocava la pilota. Els responsables del club es van reunir amb els jugadors abans del partit amb l'Udinese i el director general, Italo Lodi, un paio que va revolucionar la venda d'emocions en el futbol, va preguntar a la plantilla per qu¨¨ diantre no l'hi passaven a l'estrella. Salvatore Bagni, migcampista i capit¨¤, va respondre que sempre estava marcat. El Diego va contestar: ¡®Vosaltres passeu-me-la i jo ja veur¨¦ despr¨¦s qu¨¨ en faig¡¯. Des d'aquella data el N¨¤pols va fer els mateixos punts que el Verona, que aquell any va ser el campi¨®. ¡°El Diego va ser el m¨¤xim golejador. Per¨° a l'equip nom¨¦s li va servir per arribar vuit¨¨¡±, recorda Signorini. Per¨° tant li feia, tothom va entendre qu¨¨ passaria. Especialment els qui el veien cada dia als entrenaments.

Massimo Filardi, prometedor defensa de 19 anys, va arribar a la segona temporada i va compartir amb ell quatre anys de vestidor. ¡°Anava amb una cura extrema per no fer-li mal. Era el m¨¦s valu¨®s que ten¨ªem i li vaig veure fer coses que no us creur¨ªeu. Per¨° m¨¦s enll¨¤ de la seva qualitat, era un home extraordinari que sempre tenia la paraula adequada per als m¨¦s joves. Va permetre que el N¨¤pols es reforc¨¦s amb jugadors com Careca, Giordano, Alemao¡­ Tots volien venir¡±.

El primer cercle de Maradona sempre va ser gent humil, treballadors del club. Saverio Vignati va ser l'encarregat del San Paolo durant 30 anys. Era el primer a entrar i l'¨²ltim a marxar. Lucia Rispoli, la seva esposa, va ser l'¨²nica cuinera i majordoma de la casa del futbolista. ¡°Nom¨¦s li feia menjar napolit¨¤. Pasta amb patata i provola¡­ Quantitats ingents de maced¨°nia de fruita. Sempre li portava un entrep¨¤ de mortadel¡¤la abans dels partits¡±, recorda al sal¨® de casa, moblat amb tots els objectes que va deixar el jugador quan va marxar. La seva filla va ser la mainadera de la Dalma i la Gianina. El seu fill Massimo, que avui s'ocupa del museu d'objectes de Maradona que el futbolista va llegar al seu pare [el banc que tenia al vestidor, samarretes de tots els equips on va jugar, el contracte de trasp¨¤s amb el Bar?a¡­], cada dilluns anava a jugar a futbol sala amb ell. Algunes vegades Maradona es presentava a dinar a casa seva, al barri obrer de Secondigliano, i provocava el deliri dels nanos que passaven la tarda en un banc. ¡°Un dia hav¨ªem acabat de sopar i la meva mare estava cansada. No tenim ascensor i no li venia de gust baixar les escombraries. El Diego ho va fer donant tocs a la pilota amb el peu pels quatre pisos de l'escala¡±, explica des del sof¨¤ on es va asseure durant set anys el futbolista.

Maradona es va coronar l'estiu del 1986 a M¨¨xic quan el N¨¤pols encara esperava l'adveniment definitiu. Ho havia preparat mentalment durant tot l'any. Signorini ho reviu: ¡°Era el seu Mundial. Es jugava en un lloc on no tindria els marcatges persecutoris. Tindria m¨¦s llibertat per l'altura i la contaminaci¨® del DF. Jo sempre li deia per burxar-lo que era el seu Mundial o el de Platini. Els jugadors que fan un gran Mundial despr¨¦s cedeixen durant la temporada. Ell no. L'any seg¨¹ent el N¨¤pols, per primera vegada en 60 anys d'hist¨°ria, va posar el sud per sobre dels equips opulents del nord i es va endur el seu primer scudetto, i despr¨¦s en vindria un segon i una Copa de la UEFA¡±. I tamb¨¦ els primers problemes.

Maradona, sumit ja en una escalada de consum de coca?na, festes nocturnes i males companyies, es va convertir en un personatge antip¨¤tic a It¨¤lia. El 17 de mar? del 1991, despr¨¦s del partit que el N¨¤pols va guanyar 1-0 a casa contra el Bari, Maradona va donar positiu en el control antidopatge. Aqu¨ª hi havia tamb¨¦ Gianfranco Zola i Florin Raducioiu. L'argent¨ª, espantat, va trucar al directiu Luciano Moggi¡­ Per¨° pot ser que Moggi ja estigu¨¦s en altres assumptes, perqu¨¨ no va resoldre res i el positiu per coca?na va apar¨¨ixer a totes les portades poc despr¨¦s. El 6 d'abril va ser susp¨¨s per als seg¨¹ents 15 mesos.

Molts a N¨¤pols creuen avui que Maradona ja resultava massa inc¨°mode. ¡°Va ser un fenomen sociopol¨ªtic constru?t a trav¨¦s de la pilota. No hi havia jugadors que parlessin aix¨ª o es permetessin criticar fins i tot els periodistes. La seva part contestat¨¤ria s'imposava, no podia evitar rebel¡¤lar-se contra el poder establert. All¨° va ser l'inici d'aquesta aversi¨® pel personatge. I tot va cristal¡¤litzar quan l'Argentina va deixar fora It¨¤lia del seu Mundial. Els va espatllar un negoci multimilionari d'un merchandising?ja preparat¡±, opina Signorini.

¡°Per als partits li feia entrepans de mortadel¡¤la¡±, reviu la seva cuinera

La nit que va marxar de N¨¤pols, assetjat pels esc¨¤ndols i els paparazzi, la majoria d'amics no va arribar a temps d'acomiadar-se a la casa que tenia a la Via Scipione Capece. La porta ja estava tancada quan va arribar la fam¨ªlia Vignati, amb la seva ¡°mam¨¤ napolitana¡± al capdavant. ¡°Ell mai li va fer mal a ning¨², se'l va fer nom¨¦s a si mateix, per¨° el van tombar¡±, apunta Massimo. Una teoria, la del crim perfecte contra Maradona, convertida avui en la versi¨® oficial d'aquella ruptura. C¨¦sar Luis Menotti, que va recomanar el seu fitxatge pel Bar?a, afinava l'argument a la seva manera, recorda Signorini. ¡°Li deia que era com Jesse James, imbatible amb el rev¨°lver. Per¨°, com el pistoler, un dia va deixar l'arma al sof¨¤ d'un sal¨®, va pujar a una cadira per treure-li la pols a un quadre tort i li van disparar per l'esquena¡±. A N¨¤pols, 29 anys despr¨¦s, ho t¨¦ tot perdonat.