La taula de di¨¤leg: tres hores de ter¨¤pia sobre l¡¯origen de la crisi catalana

La primera gran discussi¨® de la taula de di¨¤leg no va ser, com tothom esperava, sobre com es pot resoldre el conflicte pol¨ªtic o si Catalunya t¨¦ o no t¨¦ dret a votar en un refer¨¨ndum d'autodeterminaci¨®. Va ser sobre una q¨¹esti¨® molt m¨¦s b¨¤sica, que va ocupar bona part de les tres hores de reuni¨® entre dues parts que fins fa poc semblaven irreconciliables i que?dimecres van passejar amablement pels jardins de la Moncloa i van compartir diverses hores d'intens debat sense cap tensi¨®. El que es va generar amb alguns moderats intercanvis dial¨¨ctics va ser una cosa que recordava a l'arrencada de Conversaci¨®n en La Catedral, de Mario Vargas Llosa, amb el seu "?En qu¨¦ momento se jodi¨® el Per¨², Zavalita?".

Els representants de la Generalitat i del Govern espanyol van dedicar for?a minuts a analitzar, amb discrep¨¤ncies importants, quan es va engegar la crisi catalana, on hi ha l'origen de tots els mals. Van parlar els 15 que es van reunir i diverses vegades, tot i que la veu cantant en tot moment la van portar els presidents Pedro S¨¢nchez i Quim Torra. Cadascun va tenir opinions matisades, per¨° el principal intercanvi que es va produir, segons diversos dels assistents, entre Josep Maria Jov¨¦, l'anomenat arquitecte del proc¨¦s, imputat per la seva participaci¨® a l'1-O i home clau en el poder d'ERC, i Carmen Calvo, la vicepresidenta i la persona a qui S¨¢nchez li ha encarregat la interlocuci¨® directa i constant amb els independentistes, i especialment amb Pere Aragon¨¨s, el l¨ªder dels republicans.

Calvo insistia, com acostuma a dir el Govern central, que el problema va comen?ar el 2010, quan la sent¨¨ncia del Constitucional va tombar una part de l'Estatut. Per¨° Jov¨¦ hi discrepava, perqu¨¨ ell creu, com acostuma a defensar ERC, que el problema ¨¦s anterior, i ve de?quan es va negociar l'Estatut, entre el 2003 i el 2006, i es va fer d'una manera que va frustrar bona part dels catalans, com es va veure per l'escassa participaci¨® en el refer¨¨ndum.

Hi havia discrep¨¤ncies de fons, per¨° tots dos grups coincidien a responsabilitzar el PP, que llavors va recollir signatures per tot Espanya contra l'Estatut i fins i tot va demanar un refer¨¨ndum a tot el pa¨ªs per frenar-lo. I tamb¨¦ el Constitucional, llavors amb majoria conservadora, perqu¨¨ va tombar en el text ¨Cacordat pel Parlament, el Congr¨¦s i confirmat pels catalans¨C?coses que va acceptar en altres lleis b¨¤siques de comunitats, com la valenciana o l'andalusa.

Jov¨¦ va explicar que una part dels catalans havia vist la negociaci¨® de l'Estatut com una ¨²ltima oportunitat per garantir l'encaix entre Catalunya i Espanya ¨Cen la seva sent¨¨ncia, per exemple, el Constitucional va dictaminar que no tenen "efic¨¤cia jur¨ªdica" les refer¨¨ncies a Catalunya com a naci¨®, que figuraven al pre¨¤mbul¨C i que no va funcionar. Tamb¨¦ els va retreure que tinguessin una visi¨® "molt madrilenya" del problema, sense entendre que una part dels catalans ja eren independentistes fins i tot abans del 2006.

Aquesta part del debat va ser la m¨¦s intensa i en el fons la menys complexa de gestionar, perqu¨¨ al cap i a la fi nom¨¦s s'estava parlant d'hist¨°ria. M¨¦s problem¨¤tic semblava parlar d'autodeterminaci¨®. Aix¨ª que l'Executiu central va idear una manera d'esquivar-ho.

La delegaci¨® catalana es va reunir al Centre Cultural Blanquerna, seu de la Generalitat a Madrid, per dinar i abordar les sessions preparat¨°ries pr¨¨vies. Es va acordar de manera n¨ªtida la posici¨® conjunta abans d'arribar a la Moncloa. Segons coincideixen diversos ministres, tots es van quedar molt sorpresos precisament en comprovar que no hi havia difer¨¨ncies importants entre els representants de Junts per Catalunya i d'ERC, tot i que aquestes s¨®n molt conegudes i en ocasions s'expressen en p¨²blic de manera descarnada. Fins al punt que Torra ha donat per morta la legislatura per aquestes discrep¨¤ncies aparentment insalvables. Per¨° a la Moncloa van funcionar com un bloc. De fet, fins i tot els representants independentistes, tenint en compte l'ambient dist¨¨s, van explicar als ministres de S¨¢nchez que havien estat junts a Blanquerna.

Torra i Aragon¨¨s es van repartir els papers. El president, que va engegar la reuni¨®, es va concentrar a defensar la proposta catalana, que inclo?a exig¨¨ncies inacceptables per al Govern espanyol: l'amnistia, el dret a decidir i la necessitat que hi hagi un mediador. Aragon¨¨s, per la seva banda, es va concentrar a destacar la import¨¤ncia de la taula, la metodologia que calia pactar ¨Cencara que ja venia molt treballada pels gabinets¨C i el que implicava engegar el di¨¤leg. El Govern central, gaireb¨¦ des del primer moment, va intentar portar el debat als 44 punts que havia lliurat S¨¢nchez a Torra en la seva reuni¨® a Barcelona.

El president i els seus ministres volien parlar de contingut, de reformes, de transfer¨¨ncies, d'economia. Per¨° la delegaci¨® catalana, i especialment Torra, els va frenar de seguida. Aquests assumptes no s¨®n per a aquesta taula, va explicar el president, sin¨® per a la Comissi¨® Bilateral Estat-Generalitat. Aqu¨ª es va tornar a l'autodeterminaci¨®, que era on volia anar una vegada i una altra la delegaci¨® catalana.

Marta Vilalta, secret¨¤ria general adjunta d'ERC i una de les que va tenir la posici¨® negociadora m¨¦s dura durant les reunions amb els representants del PSOE pr¨¨vies a la investidura, va intentar for?ar el Govern central a definir-se. Els va explicar que aquests 44 punts s¨®n molt importants, fins i tot urgents, per¨° que no resolen el conflicte pol¨ªtic, i els va exigir que donessin una resposta a l'exig¨¨ncia d'autodeterminaci¨® i amnistia.

Aqu¨ª es va fer un breu silenci, perqu¨¨ el Govern central, i especialment el president, tenien molt preparat aquest escenari i havien decidit que la taula havia de sortir b¨¦, aix¨ª que no volien carregar les tintes amb una disputa sobre una autodeterminaci¨® que l'Executiu espanyol considera totalment inviable. S¨¢nchez i el seu equip van desviar l'assumpte perqu¨¨ la reuni¨® segu¨ªs endavant i no es quedessin atrapats en el principal punt de desacord. El tema de moment est¨¤ aparcat, per¨° el Govern catal¨¤ no trigar¨¤ a tornar-lo a posar sobre la taula.

Diversos ministres consultats insisteixen que tots els que estaven asseguts en aquesta taula saben quina ¨¦s la posici¨® de S¨¢nchez sobre l'autodeterminaci¨® i l'amnistia, perqu¨¨ l'ha repetit mil vegades, per¨° no era el moment de tancar-se aqu¨ª, sin¨® de salvar la reuni¨®. I es va salvar, coincideixen totes dues parts, sobretot perqu¨¨ es va pactar continuar. El breu rec¨¦s que es va fer va ser per acabar de perfilar el comunicat conjunt, la millor prova que la reuni¨® va anar b¨¦. La clau d'aquest text va ser la utilitzaci¨® de la idea de "seguretat jur¨ªdica" i no de la paraula Constituci¨®. Mai una cita fracassada acaba amb un calendari estricte com el pactat, i encara menys amb un comunicat conjunt. Al final, ja amb el comunicat resolt, es va obrir una mica m¨¦s el debat i tothom va poder dir el que volia i en alguns casos fins i tot esplaiar-se. A estones semblava, segons algun dels presents, una mena de ter¨¤pia de les coses que no s'han pogut dir durant anys.

Tots els dirigents presents en la reuni¨® que s'han consultat coincideixen que les discrep¨¤ncies van ser importants, per¨° el to va ser molt bo. I, en qualsevol cas, insisteixen que va ser una reuni¨® molt ¨²til per desdramatitzar el problema. Sobretot, com va dir Torra al final, perqu¨¨ el m¨¦s important era la reuni¨® en si i la metodologia que es va pactar, aix¨° ¨¦s: una cita mensual entre els equips i una plen¨¤ria cada sis mesos amb els presidents i vicepresidents ¨Cuna manera de Torra de deixar fora Aragon¨¨s de les reunions mensuals. "Hi ha un allunyament brutal en gaireb¨¦ tot, per¨° hi ha voluntat de reunir-se i hem pactat la metodologia, aix¨° no ¨¦s poc", resumia un ministre.

Ning¨² es pot aixecar de la taula. No hi ha incentius per fer-ho. Per a qui ho fes tindria un cost enorme i els ciutadans l'hi farien pagar. I el Govern espanyol, per descomptat, la vol mantenir costi el que costi, perqu¨¨ mentre hi ha taula hi ha legislatura. Al final, S¨¢nchez va tancar la reuni¨® amb un ¨²ltim discurs en el qual va evitar centrar-se en les discrep¨¤ncies i va animar tots a continuar reunint-se per buscar un punt d'acord, tot i que es trigui molt temps a trobar-lo.

El m¨¦s important, resumeixen diversos dels consultats, ¨¦s que ning¨² vol aixecar-se d'aquesta taula. El Govern central, perqu¨¨ li va la legislatura i ha apostat per destensar la situaci¨® a Catalunya. ERC, perqu¨¨ ¨¦s qui l'ha dissenyat. I Junts per Catalunya, perqu¨¨ sap que tindria un gran cost per a ells ser els culpables de la ruptura del di¨¤leg. Aix¨ª que la taula es mant¨¦ dempeus mentre a tots els interessi que segueixi. Aix¨° pot ser molt¨ªssim temps, tot i que quan es parla de possibles resultats, tots s¨®n molt m¨¦s esc¨¨ptics. La unitat independentista t¨¦ un nou repte en inicis: decidir qui portar¨¤ la veu cantant sense Torra i Aragon¨¨s en les reunions.