El macrofestival de cultura que Barcelona va perdre
Unes cartes in¨¨dites entre Var¨¨se i Mir¨® revelen com la tensi¨® pol¨ªtica de 1933 i 1934 va evitar que la ciutat es convert¨ªs en una de les capitals mundials de l¡¯avantguarda
Un petit ¨¤lbum que va romandre ocult 69 anys cont¨¦ l¡¯arxiu Adlan, l¡¯associaci¨® que l¡¯octubre de 1932, animats pel poeta Carles Sindreu, van crear un grup d¡¯arquitectes, artistes, fot¨°grafs, poetes, cr¨ªtics d¡¯art, galeristes, m¨²sics i burgesos il¡¤lustrats (Sert, Mir¨®, Prats, Gomis, Gerhard, Torres Clav¨¦¡) que va tenir la seva seu en els locals del GATPAC del passeig de Gr¨¤cia 99, i branques a Madrid (?ngel Ferrant) i Tenerife (Eduardo Westerdahl) per promoure la modernitzaci¨® de la cultura contra els defensors de l¡¯art antic. L¡¯¨¤lbum formar¨¤ part de l¡¯exposici¨® que prepara la Fundaci¨® Mir¨® de Barcelona per a la primavera del 2021, comissariada per Joan M. Minguet Batllori,
L¡¯arxiu, salvat per Sixte Illescas de la crema de documents per falangistes comandats per un joven¨ªssim Jos¨¦ Antonio Coderch el 1939, va ser donat el 2008 al Col¡¤legi d¡¯Arquitectes de Catalunya (CoAC) pel fill de l¡¯arquitecte Illescas. El material, excepte l¡¯exposici¨® Picasso que Adlan va promoure el 1936 a la sala Esteve i el treball de J¨²lia Talarn, ha estat poc estudiat, i, malgrat la seva import¨¤ncia, una campanya de crowfounding per finan?ar-ne la digitilitzaci¨® va fracassar davant el desinter¨¨s general.
¡°Els governs espanyol i catal¨¤ no estan prou estabilitzats¡±, admet Mir¨® a Var¨¨se
Entre altres elements (exposicions de Man Ray, Calder, Giacometti, Arp¡), l¡¯¨¤lbum ofereix detalls d¡¯una iniciativa que podria haver situat Barcelona en el centre mundial de la cultura m¨¦s innovadora i que mostra que l¡¯actual rellev¨¤ncia de la ciutat com una de les capitals internacionals de la m¨²sica electr¨°nica, gr¨¤cies al S¨®nar, t¨¦ unes arrels que es remunten als anys trenta.
En 1932 Mir¨® va con¨¨ixer Edgar Var¨¨se, el pioner de la m¨²sica electr¨°nica, a la casa de Calder de Par¨ªs, on l¡¯artista catal¨¤ passava uns dies amb motiu de la seva exposici¨® a la galeria Pierre Colle. El compositor, president llavors de la Pan-American Association of Composer, tenia al cap la celebraci¨® d¡¯un macrofestival internacional de la cultura d¡¯avantguarda, obert a totes les branques de la creaci¨® i el pensament. Amb la creaci¨® recent d¡¯Adlan, Mir¨® va veure una oportunitat perqu¨¨ se celebr¨¦s a Barcelona. Var¨¨se, entusiasmat, va dictar el 8 de desembre de 1932 a l¡¯artista catal¨¤ una primera proposta perqu¨¨ fos presentada a la directiva d¡¯Adlan i per la qual, si es duia a terme, ¡°Barcelona ¡ªsegons Var¨¨se¡ª adquirir¨¤ una significan?a mundial¡±. Var¨¨se l¡¯havia batejat amb el nom d¡¯IV Internationale des Arts, per¨° la seva resson¨¤ncia comunista va fer aconsellable variar la denominaci¨® per la Primera Internacional d¡¯Artistes Creadors (PIAC). La primera llista inclo?a, a m¨¦s dels creadors catalans, Ribemont-Dessaignes, Var¨¨se, Artaud, Le Corbusier, Webern, Lorca, Prampolini, Huidobro, Arp, Torres Garc¨ªa (encara a Espanya), Alberti, Sch?nberg¡
El text, in¨¨dit, transcrit per Mir¨® ¨¦s el seg¨¹ent:
¡°Olimp¨ªada Internacional de la Creaci¨®
Organitzar una mena d¡¯Olimp¨ªada Internacional, una setmana de manifestacions de creacions vives per primera vegada a Espanya; ¨¦s a dir, una exposici¨® d¡¯art pl¨¤stic, pintura, escultura i de dramat¨²rgia combinada amb recitals po¨¨tics en el marc de l¡¯exposici¨®. Paral¡¤lelament, tres manifestacions musicals, un concert per a gran orquestra a la sala m¨¦s gran de Barcelona, un concert d¡¯orquestra de cambra en una sala de proporcions m¨¦s redu?des i un concert de m¨²sica de cambra. Els programes composts d¡¯obres dels compositors m¨¦s magn¨ªfics de la nostra ¨¨poca, europea i americana. Els dos primers concerts sota la direcci¨® de Nicola Slominsky, que ¨¦s l¡¯int¨¨rpret ideal de tota m¨²sica d¡¯avantguarda. Per a l¡¯organitzaci¨® pr¨¤ctica, aix¨ª com els executants d¡¯orquestra, hauran de pert¨¤nyer i estar conformes amb els estatuts del Sindicat. La q¨¹esti¨® a estudiar ¨¦s si una subvenci¨® de l¡¯Ajuntament o del Govern catal¨¤ pot ser obtinguda a t¨ªtol de garantia, perqu¨¨ no hi ha cap ra¨® perqu¨¨ els dos primers concerts, per la curiositat, la novetat i l¡¯inter¨¨s i la qualitat del programa puguin recaptar prou per a cobrir les despeses. Una propaganda i una publicitat establerta, psicol¨°gicament pensada, ha d¡¯arribar a crear una demanda per a assegurar l¡¯¨¨xit material de tal empresa. Barcelona ¨¦s internacionalment coneguda tant a Europa com a Am¨¨rica com per a representar un factor molt favorable per a semblant manifestaci¨®. Un comit¨¨ d¡¯honor seria creat, fora del comit¨¨ executiu, comprenent en totes les branques a les personalitats m¨¦s representatives de la nostra ¨¨poca. Un grup d¡¯artistes i pensadors sorgits en l¡¯esperit d¡¯avui i ja en contacte aqu¨ª a Par¨ªs, desitjosos de tot cor, fora de tota preocupaci¨® de tend¨¨ncies, de capelles , i en un esperit de col¡¤laboraci¨® internacional desinteressada per a la posada en acci¨® de tal mitj¨¤ d¡¯aproximaci¨®, perqu¨¨ per primera vegada tindria lloc en un pa¨ªs de vella tradici¨® en tr¨¤nsit d¡¯obrir-se a tota la possibilitat que ofereix el futur.
El tercer concert de m¨²sica, organitzat pels artistes barcelonins.
Per al segon concert de cambra, com les despeses no s¨®n grans i les obres significatives nombroses, hi serem sempre a temps d¡¯organitzar un de suplementari.¡±
Les cartes se succeeixen al llarg del 1933. L¡¯arxiu de la Paul Sacher Foundation a Su?ssa conserva les cartes de Mir¨®, Prats i Ventura Gassol, que Quadern revela per primera vegada. El 31 de gener, Joan Mir¨® escriu a Var¨¨se, en resposta a una carta anterior.
¡°Benvolgut amic; La seva carta em va donar molt de plaer i puc constatar que vost¨¨ persisteix amb entusiasme en les idees de dur a terme amb tota la seva envergadura l¡¯empresa tan bella i fascinant que em va proposar. - Li vaig remetre una c¨°pia del manifest que vost¨¨ em va dictar a casa de Calder al president d¡¯Adlan (Associaci¨® de l¡¯art nou) perqu¨¨ ell la comenti al comit¨¨. - Tots estan molt entusiasmats amb els seus projectes, per¨° cal estudiar molt lentament, sense pressa i sense deixar res a l¡¯atzar el pla a seguir per a aconseguir un resultat brillant.
Sorgeix un problema molt delicat: des del moment en qu¨¨ l¡¯ajuda del govern catal¨¤ ¨¦s essencial per a tal empresa, hem d¡¯actuar de tal manera que aquest ¨²ltim no se li ho apropi? i que Adlan mantingui costi el que costi el control i la direcci¨® i que els senyors del govern que apareixeran en el comit¨¨ d¡¯honor es conformin a exercir el paper de comparses i figures decoratives i que nom¨¦s ens brindin ajuda material i moral. - ?s per aix¨° que hem d¡¯actuar de manera molt intel¡¤ligent, sense dir res abans que tot estigui planejat i no es descuri el m¨¦s m¨ªnim detall, establint-ne un pla d¡¯acci¨® molt clar i prec¨ªs. - Em sembla que tenim moltes probabilitats d¡¯aconseguir-ho. Li mantindr¨¦ estrictament informat del resultat de tots els procediments.
Com li va el treball?
Jo treballo m¨¦s que mai. En un moment de tant descoratjament i covardia ¨¦s necessari moure¡¯s costi el que costi.¡±
Var¨¨se (arxiu Adlan) li respon el 3 de febrer: ¡°Estic encantat per l¡¯acolliment que el meu projecte sembla haver trobat i vull agrair-li que hagi fet d¡¯advocat eloq¨¹ent i persuasiu¡±. El compositor t¨¦ clar que ¡°cal evitar i eliminar els aprofitats, els especuladors trompettatore della gloria altivi, com els anomena Leonardo da Vinci), aquests neocl¨¤ssics que ofereixen el seu cad¨¤ver en rodanxes acomodades al gust de dia i sobretot deslliurar-nos de parisianisme que sotmet i contamina tota la producci¨® actual¡±. Tamb¨¦ li anuncia que a la primavera creu que acabar¨¤ una gran obra musical. Podria tractar-se, segons el bi¨°graf de Var¨¨se, Felix Meyer, de la inacabada The One-All Alone (o L¡¯Astronome), una fantasia multim¨¨dia amb gui¨® d¡¯Artaud que transcorria l¡¯any 2000 i que volia presentar a Barcelona.
El manifest parla de convocar a Barcelona, amb el suport de l¡¯Oficina de Turisme, la cambra sindical i empresarial, els hotelers, les ind¨²stries del luxe i la societat civil catalana, els principals artistes creadors del m¨®n, sense tenir en compte les escoles i els ismes i com a reacci¨® ¡°contra el funest neoclassicisme en totes les arts, que ha rebaixat la creaci¨® art¨ªstica, pura i lliure en ess¨¨ncia al nivell d¡¯objectes d¡¯art; i en general, contra tot l¡¯art figuratiu, suma dels anhels art¨ªstics de tota una ¨¨poca de decad¨¨ncia burgesa, avui afortunadament superada. S¡¯exigir¨¤ als artistes un m¨ªnim de sinceritat i de vibraci¨® humana en les seves obres i, com a regla general, seran preferides la puresa a la novetat amb pretensions d¡¯extravag¨¤ncia, la brutalitat en l¡¯expressi¨® a la gr¨¤cia morbosa i refinada¡±. Per qu¨¨ Barcelona com a seu? Segons Felix Meyer, director de la Paul Sacher Foundation i bi¨°graf de Var¨¨se, ¡°per les connexions personals de Var¨¨se amb Mir¨® i per un sentiment general que Catalunya estava experimentant una transformaci¨® pol¨ªtica radical, amb les tend¨¨ncies antisistema, antiautorit¨¤ries, anticlericals i comunistes, creant espai per a un ordre de coses completament nou. Ha d¡¯haver estat una visi¨® alliberadora, no gaire diferent a l¡¯operada en els primers anys de la R¨²ssia sovi¨¨tica, encara que els iniciadors m¨¦s intel¡¤ligents de la Internacional ja estaven en el proc¨¦s de perdre les seves il¡¤lusions sobre la Uni¨® Sovi¨¨tica en aquell moment¡±.
El programa inclo?a, a m¨¦s, exposicions d¡¯arquitectura i urbanisme, confer¨¨ncies, concerts, teatre, dansa, recitals po¨¨tics, edici¨® de llibres, revistes i discos, cinema no comercial, fotografia i una complexa estructura organitzada en comit¨¨s d¡¯artistes i d¡¯entitats col¡¤laboradores, amb un comit¨¨ d¡¯honor presidit pel president Maci¨¤.
Els impulsors del festival no troben prou ress¨° pol¨ªtic perqu¨¨ ja havia crescut la confrontaci¨® pol¨ªtica i social contra les reformes del Govern Aza?a i tamb¨¦ les tibantors en els partits catalans (ERC era acusada de fer de bomber d¡¯Aza?a en perjudici de l¡¯autonomia). El 15 mar? 1933 Mir¨® respon a Var¨¨se:
¡°Benvolgut amic; Aquesta vegada haig d¡¯escriure-li en termes menys optimistes sobre la realitzaci¨® del seu bell projecte per a nosaltres, alguns amics i jo, tan estimat.
He parlat moltes vegades amb els dirigents d¡¯ADLAN; Tots opinen que ¨¦s massa aviat per a arriscar-se a organitzar alguna cosa a Catalunya o Espanya de tal magnitud i tan enormement transcendent. Per a aconseguir-ho, seria necessari comptar i estar absolutament segurs de l¡¯¨¨xit m¨¦s enlluernador, per contra, si es falla, seria fatal i dif¨ªcil reparar aquest error o precipitaci¨® durant molt de temps.
Hem de pensar que ni el govern catal¨¤, d¡¯una banda, ni el govern espanyol, per l¡¯altre, estan prou estabilitzats perqu¨¨ puguem comptar-hi amb ells. - Dur a terme aix¨° sense la seva ajuda seria un esfor? irrealitzable de moment, i fins i tot quan puguem comptar amb el govern, devem, costi el que costi, com li vaig dir, mantenir el tim¨® en tot moment.
Aix¨ª que permeti¡¯ns passar un temps per a veure si la situaci¨® actual s¡¯estabilitza i despr¨¦s comen?arem amb tota fe i optimisme la tasca tan apassionant que tan h¨¤bilment va proposar.
Vost¨¨ pot estar conven?ut, el meu estimat Var¨¨se, que comparteixo plenament els seus punts de vista i nom¨¦s desitjo veure¡¯ls complerts al m¨¦s aviat possible i de la manera m¨¦s brillant.
Els meus amics d¡¯A.D.L.A.N. tamb¨¦ em demanen que li digui quant valoren els seus projectes i que desitgen unir-se a vost¨¨ per a emprendre¡¯ls amb tot entusiasme.
De moment, per desgr¨¤cia, encara hem d¡¯esperar.
Vost¨¨ treballa? Jo treballo a tota marxa i espero tenir el plaer de veure-li a Par¨ªs en algun moment.
Calder ja se¡¯n va anar a It¨¤lia fa molt temps.¡±
Var¨¨se, ¡°lamentant-ho profundament¡±, es resigna a esperar i dona la ra¨® a Mir¨® en una carta del 25 de mar? (¡°l¡¯experi¨¨ncia m¡¯ha ensenyat el que hi ha de bo en el quart d¡¯hora japon¨¨s¡±), al mateix temps que demana si, mentrestant, Adlan pot organitzar a Barcelona un o dos concerts de la seva m¨¤ dreta, Slominsky. Tamb¨¦ li comenta que si al juny no troba una sortida als seus plans, s¡¯establir¨¤ a Am¨¨rica i abans intentar¨¤ una gira per l¡¯URSS.
El compositor critica l¡¯ambient cultural de Par¨ªs, que s¡¯ha tornat conservador a partir del crac del 29. Mir¨® coincideix amb ell, mentre li demana que tingui paci¨¨ncia amb el projecte Barcelona.
¡°Disculpi si he trigat tant de temps a respondre a la seva ¨²ltima carta, per¨° estic en ple per¨ªode de treball.
De seguida que vaig rebre la seva carta, la hi vaig passar als meus amics de A.D.L.A.N. els quals la van rebre amb l¡¯entusiasme m¨¦s vehement. - Estic absolutament segur que, a la llarga, arribarem al final dels nostres emocionants projectes. - Espero que li hagin escrit sobre aquest tema.
Estic molt feli? de con¨¨ixer els seus plans de viatge i li desitjo tot cor els resultats m¨¦s brillants i l¡¯¨¨xit. - Comparteixo completament les seves idees sobre el dinamisme de la vida. Ignori a les femelles que s¡¯assenten en el quietisme de les seves petites idees.
Quan marxa vost¨¨? - Potser el veig abans de la seva partida, perqu¨¨ planejo tornar a Par¨ªs a finals de maig o principis de juny. - De totes maneres, no deixi d¡¯escriure¡¯m i mantingui¡¯m informat de les seves activitats, per¨° el meu benvolgut amic, em permeto demanar-vos que escrigui les seves cartes a m¨¤quina, a penes puc desxifrar la seva escriptura!
Tamb¨¦ estic d¡¯acord amb vost¨¨ i crec que l¡¯ambient de Par¨ªs ¨¦s fatal per als artistes, la crema d¡¯Issigny acaba endolcint la medul¡¤la dels teus ossos, vost¨¨ n¡¯ha d¡¯escapar, costi el que costi.¡±
Var¨¨se prepara un viatge a Catalunya i Madrid el 3 d¡¯agost, abans d¡¯emprendre el retorn per vaixell des de Vigo als Estats Units, on esperava trobar finan?ament (Bell Telephone) per desenvolupar instruments el¨¨ctrics adequats per a la seva m¨²sica. Nascut massa jove en un m¨®n massa vell, el dynaphone, el teremine o les ones Martenot eren molt rudimentaris per dur a terme amb ¨¨xit les seves idees.
L¡¯exdadaista Ribemoint-Dessaignes era l¡¯encarregat d¡¯organitzar el comit¨¨ franc¨¨s (Artaud, L¨¦ger, Le Flem, Le Corbusier i Lipchizt). Per part d¡¯Adlan s¨®n Prats i Mir¨® els qui porten el pes de les negociacions amb Var¨¨se. El grup barcelon¨ª ¨¦s l¡¯encarregat de conv¨¨ncer Ventura Gassol, conseller de Cultura, per aconseguir suport log¨ªstic i financer. A la fi del mes d¡¯agost, Var¨¨se es reuneix amb el pol¨ªtic catal¨¤. Prats diu que Gassol li ha demanat m¨¤xim secretisme i aix¨ª li ho transmet Var¨¨se, en carta escrita des de la Pensi¨®n Mayoral (25 d¡¯agost) al seu deixeble Andr¨¦ Jolivet, davant el seu imminent viatge a Madrid: ¡°Ni una sola paraula durant la seva estada a Madrid ¡ªi altres indrets d¡¯Espanya¡ª amb relaci¨® a la IV Internacional, per petici¨® urgent del ministre [conseller] degut a la situaci¨® causada per les transfer¨¨ncies¡±. Catalunya estrenava autonomia (abril de 1932) i hi havia fortes tensions amb el govern de Madrid per l¡¯endarreriment dels traspassos competencials.
¡°Vaig tenir ¡ªescriu Var¨¨se el 27 d¡¯agost¡ª llargues i fruct¨ªferes converses amb el conseller de Cultura (com anomenen a Catalunya al Ministre d¡¯Instrucci¨® P¨²blica i Belles arts). Estava molt interessat en les meves idees, per¨° la seva realitzaci¨® ha d¡¯esperar algun temps perqu¨¨ actualment existeix una reorganitzaci¨® administrativa total, necess¨¤ria per a l¡¯autonomia catalana, i que absorbeix tota l¡¯atenci¨® del govern. No obstant aix¨°, el conseller de Cultura est¨¤ decidit a actuar en¨¨rgicament per a les arts, especialment la m¨²sica, el m¨¦s aviat possible. S¡¯adona de la import¨¤ncia dels factors espirituals en la nova societat cap a la qual ens encaminem. Els plans que he presentat estan sota consideraci¨®, i em demanen que vagi aquest hivern per a col¡¤laborar en la seva realitzaci¨®¡±.
Var¨¨se, abans de marxar a Madrid, visita Mir¨® a Mont-roig, i amb Prats i Roberto Gerhard, Pau Casals, que, segons carta a Louise Var¨¨se, no va congeniar amb el compositor franc¨¨s, que el va jutjar (¡°Pau Casals: un virtu¨®s¡±) com un conservador, enemic de la m¨²sica nova. M¨¦s ¨¨xit va tenir el promotor del festival a Madrid amb el m¨²sic Pedro Sanjuan i amb Alberti i Torres-Garc¨ªa. ¡°Rafael Alberti ¡ªescriu a Prats el 9 de setembre en carta dictada a Hilda Jolivet¡ª, molt entusiasmat, vol formar part del comit¨¨. Podria ser de gran ajuda amb R¨²ssia, sobretot despr¨¦s del nomenament a Madrid de l¡¯ambaixador Lunachersky¡±.
Var¨¨se embarca a Vigo cap als Estats Units el 14 de setembre. A l¡¯octubre escriu a Prats ¡°sorpr¨¨s i sobretot inquiet per les meves cartes sense resposta¡±, mentre demana que es faci p¨²blic ja el manifest que llan?ar¨¤ el macrofestival. Prats li tira una galleda d¡¯aigua freda al novembre: ¡°La situaci¨® pol¨ªtica ha retardat l¡¯organitzaci¨® d¡¯aquest assumpte que espero estar¨¤ en marxa en pocs dies¡±.
En les seves primeres cartes des de Nova York, Var¨¨se es mostra encara optimista sobre el festival que volia celebrar a Barcelona de novembre de 1934 a gener de 1935, per¨° Mir¨® li explica, en carta del 29 de novembre, que la situaci¨® a Espanya ha fet un tomb a les eleccions a les Corts de novembre amb el triomf de les dretes, que marca l¡¯inici del bienni negre.
¡°Vaig tenir el plaer de rebre les seves dues targetes i les hi agraeixo sincerament. - Estic molt content amb les seves bones not¨ªcies i no afluixi la corda!
Vaig veure a Prats que em va dir que ja li havia escrit. - La situaci¨® pol¨ªtica a Espanya, per desgr¨¤cia, s¡¯ha tornat vergonyosament cap a l¡¯extrema dreta, encara que ¨¦s d¡¯esperar que un dia o un altre acabar¨¤ per fracassar de cop. - Tot aix¨° ha dificultat la discussi¨® del pla que vost¨¨ ha ideat tan b¨¦ i del qual tots estem entusiasmats aqu¨ª i desitgem de tot cor veure complerts - No ¨¦s sin¨® fins al 19 que es van celebrar les eleccions per a un nou parlament. Comprendr¨¤ que durant aquest per¨ªode electoral era impossible intentar alguna cosa que estigu¨¦s fora de la pol¨ªtica; Ara que ja est¨¤ decidit, espero que puguem comen?ar de nou a parlar sobre els mitjans m¨¦s efectius per a aconseguir el que ens ¨¦s tan volgut. - Encara que estem en una situaci¨® menys avantatjosa que quan estava a Barcelona, no hi ha absolutament que desesperar i cal tenir confian?a. En fi, Prats li mantindr¨¤ informat. - No ha de culpar-ho per no haver-li respost, perqu¨¨ esperava poder donar-li not¨ªcies m¨¦s categ¨°riques.
Fa poc vaig fer una gran exposici¨® a Par¨ªs, de la qual s¡¯ha parlat molt i que espero que tingui impacte. Cap a finals de gener o principis de febrer haig de fer una exposici¨® a Nova York, en Pierre Matisse. - Tan aviat com s¨¤piga la data exacta, li ho escriur¨¦ i m¡¯alegrar¨¤ que vagi a veure-la, i tamb¨¦ li demanar¨¦ que porti persones interessants all¨ª. - A m¨¦s, una gran galeria a Nova York em va demanar que fes una exposici¨® molt important de la meva obra, la far¨¦ en un any o any i mig, quan tingui noves pintures. - En aquest moment certament hi anir¨¦ a Am¨¨rica, tal vegada el vegi.
Tamb¨¦ treballo molt, gens desmoralitzat per la pudor i la covardia que respirem a tot arreu.¡±
Var¨¨se comen?a a desesperar-se davant el silenci de Prats (cinc cartes sense contestar), la mort el 25 de desembre de Maci¨¤ (que havia de presidir el comit¨¨ d¡¯honor) i la p¨¨rdua d¡¯influ¨¨ncia de Gassol. Escriu a Mir¨® demanant-li ajuda. El 12 de febrer de 1934, Prats li prega que li faciliti les adreces dels participants, perqu¨¨ les seves ¡°cartes ens donarien una gran for?a i ens ajudarien a demostrar l¡¯atmosfera veritablement internacional que ens anima a tots. Som molt optimistes, especialment el Sr. Gassol est¨¤ molt animat i espera amb la seva ajuda d¡¯arribar f¨¤cilment al final d¡¯aquesta magn¨ªfica realitzaci¨®¡±. Fins i tot arriba a dir-li que el viratge d¡¯Espanya a la dreta pot afavorir la inversi¨® d¡¯empresaris en l¡¯organitzaci¨® del festival, per¨° Var¨¨se, el 5 de juny, li respon: ¡°Els meus amics i jo considerem imprudent abordar prematurament els diferents grups d¡¯artistes i convidar-los a unir-se a nosaltres, abans que ens organitzem oficialment i legalment. Actualment, aix¨° nom¨¦s dep¨¨n de Barcelona i del Comit¨¨ A. Una idea com la de la nostra IV Internacional d¡¯Art ¨¦s capa? d¡¯estimular l¡¯ambici¨® especulativa de certes persones i certs cercles, que veurien en ella una font de guanys, sigui publicit¨¤ria o sigui material. Les possibilitats d¡¯acci¨® que existeixen en aquest pa¨ªs milita al nostre favor, per¨° la falta d¡¯escr¨²pol i l¡¯oportunisme que regna all¨ª creen un estat de perill contra el qual ¨¦s necessari protegir-nos.¡±
A l¡¯arxiu de la Sacher Foundation ja no hi ha m¨¦s cartes, excepte un escarit telegrama de Ventura Gassol. La detenci¨® del govern catal¨¤ i la supressi¨® de l¡¯autonomia pels Fets del Sis d¡¯Octubre van donar el cop de gr¨¤cia al festival.
El viatge a Andalusia i la visita a Companys empresonat a Madrid
El COAC conserva una petita agenda de Torres-Clav¨¦ en la qual va anotar les despeses del viatge pel sud d¡¯Espanya organitzat per Adlan per inspeccionar l¡¯arquitectura popular d¡¯Andalusia. Sert va decidir que viatjarien en el lux¨®s Adler de la seva fam¨ªlia. Hi va anar amb la seva dona, Moncha; Josep Torres-Clav¨¦ i la seva germana Raimona; Joan Mir¨® i Pilar Juncosa, i la secret¨¤ria d¡¯Adlan, Adelita Lobo. Van sortir de Barcelona cap a Val¨¨ncia el 14 d¡¯abril. El 15 van dormir a M¨²rcia. El 16 van visitar les platges d¡¯Almeria i van dormir a Torredelmar (M¨¤laga). El 17 van dinar a M¨¤laga, dormint a Tarifa. El 18 van parar a Sevilla. El 19 van fer nit a C¨°rdova. El 20 van arribar a Granada i el 21 es van fer fotos en l¡¯Alhambra per arribar de vespre a Madrid. All¨¤ van anar als museus, a un music-hall i van visitar el govern catal¨¤, empresonat a la Modelo, mentre esperaven la celebraci¨® del judici sumar¨ªssim. All¨¤ (Sert era simpatitzant d¡¯ERC) van poder parlar amb Llu¨ªs Companys i Ventura Gassol. El dia 23 ja van sopar a Saragossa per tornar l¡¯endem¨¤ a Barcelona. En total: 3.033 quil¨°metres. L¡¯arxiver del COAC, Andreu Carrascal, crida l¡¯atenci¨® sobre el fet que a les fotos, preses per Sert i Torres-Clav¨¦, no apareix, com s¡¯havia donat per fet, la fot¨°grafa Margaret Michaelis. La confusi¨® podria obeir a que Sert li va demanar que fos ella qui revel¨¦s el rodet.
Tu suscripci¨®n se est¨¢ usando en otro dispositivo
?Quieres a?adir otro usuario a tu suscripci¨®n?
Si contin¨²as leyendo en este dispositivo, no se podr¨¢ leer en el otro.
FlechaTu suscripci¨®n se est¨¢ usando en otro dispositivo y solo puedes acceder a EL PA?S desde un dispositivo a la vez.
Si quieres compartir tu cuenta, cambia tu suscripci¨®n a la modalidad Premium, as¨ª podr¨¢s a?adir otro usuario. Cada uno acceder¨¢ con su propia cuenta de email, lo que os permitir¨¢ personalizar vuestra experiencia en EL PA?S.
En el caso de no saber qui¨¦n est¨¢ usando tu cuenta, te recomendamos cambiar tu contrase?a aqu¨ª.
Si decides continuar compartiendo tu cuenta, este mensaje se mostrar¨¢ en tu dispositivo y en el de la otra persona que est¨¢ usando tu cuenta de forma indefinida, afectando a tu experiencia de lectura. Puedes consultar aqu¨ª los t¨¦rminos y condiciones de la suscripci¨®n digital.
