Estatisme, quietud, entrebanc

A Argelagues (2016), la seva primera novel¡¤la, una saga familiar que semblava una ficci¨® documental, Gemma Ruiz (Sabadell, 1975) narrava la hist¨°ria d¡¯unes dones que deixaven enrere la vida rural i anaven a la ciutat a treballar a la ind¨²stria t¨¨xtil, a fer de minyones, a convertir-se en modistes. S¡¯inventava una veu narradora solvent i efica? on conflu?en la parla oral, les expressions localistes, la desfiguraci¨® conscient de la llengua culta, i assolia un resultat ple de dinamisme verbal i un desenrotllament narratiu ¨¤gil i directe. Ara, a la seva segona novel¡¤la, Ca la Wenling, les estrat¨¨gies s¨®n semblants, per¨° el resultat no ¨¦s tan contundent, la flu?desa narrativa baixa de nivell i la gr¨¤cia de la prosa perd una mica d¡¯intensitat.

Ca la Wenling es mou en dues direccions: d¡¯una banda, hi ha una perruqueria xinesa al barri de Gr¨¤cia, freq¨¹entada setmana rere setmana per la narradora, una documentalista que es fa amiga de la mestressa i que mira, escolta i pren notes al m¨°bil del que hi passa, de les conductes dels altres clients, de la hist¨°ria que ha fet que una fam¨ªlia emigri de la Xina i s¡¯instal¡¤li a Barcelona. D¡¯altra banda, hi ha digressions, cap¨ªtols on es narra la hist¨°ria de la manicura, apunts sobre la di¨¤spora xinesa als Estats Units, den¨²ncies de les lleis racials que hi van haver de sofrir, an¨¨cdotes sobre Simone de Beauvoir i les seves ungles pintades d¡¯un vermell enc¨¨s, sobre Tippi Hedren i la guerra del Vietnam, les notes d¡¯un viatge a la Xina que va fer la narradora.

En el primer pla, es van dibuixant els batecs d¡¯una vida de barri, els costums dels clients i les relacions que estableixen amb la fam¨ªlia propiet¨¤ria de la perruqueria, la manera que tenen la mestressa, el seu marit i els seus fills d¡¯arrelar en l¡¯estructura social del barri. En el segon, la documentaci¨® acumulada serveix per presentar les dues tesis que recorren el llibre: els m¨²ltiples camins que pot triar la representaci¨® de la feminitat i la den¨²ncia del racisme, voluntari o involuntari, que comporta encarar-se a les altres cultures i maneres d¡¯estar en el m¨®n.

Ruiz aposta per construir una novel¡¤la que va m¨¦s enll¨¤ de la mec¨¤nica narrativa convencional, amb escenes m¨ªnimes impregnades de costumisme ¡ªuna esp¨¨cie de teatralitat que no hauria de representar cap h¨¤ndicap¡ª, inserint coneixement en el teixit de la hist¨°ria ¡ªuna esp¨¨cie de ficci¨® assag¨ªstica que no hauria de representar cap inconvenient. Aquestes mateixes virtuts, aquesta mateixa gosadia, per¨°, actuen i es remouen com uns elements que van en contra de l¡¯efic¨¤cia liter¨¤ria del conjunt. L¡¯escenari de la perruqueria i el tr¨¤fec de la clientela no s¨®n suficients per dotar de vitalitat narrativa la hist¨°ria de l¡¯emigraci¨® i la vida di¨¤ria d¡¯una fam¨ªlia xinesa a Barcelona, com si s¡¯encoman¨¦s de la rutina impl¨ªcita a qualsevol feina. I l¡¯erudici¨® hist¨°rica, que omple els cap¨ªtols reflexius de dades i passatges enciclop¨¨dics, o de revista divulgativa de curiositats culturals, no s¡¯acaba d¡¯integrar amb plena naturalitat en el curs del relat. En aquests cap¨ªtols la narraci¨® no avan?a, i, en canvi, en la narraci¨® costumista s¡¯hi imposa l¡¯afany de demostrar la validesa de les dues tesis que es defensen al llarg de Ca la Wenling: en una banda i a l¡¯altra, el que domina ¨¦s l¡¯estatisme, una quietud que entrebanca la lectura, i el lector t¨¦ la sensaci¨® d¡¯estar davant d¡¯un text que triga massa a ocupar-se d¡¯ell.