Quan fou Catalunya?

¡°Els Balcans produeixen m¨¦s hist¨°ria de la que poden consumir¡±. La citaci¨®, atribu?da a Churchill, en vista de les jornades hist¨°riques que hem viscut durant l¡¯¨²ltima d¨¨cada i de les que s¡¯intueix que ens queden per viure, serveix tamb¨¦ per a Catalunya. Encara que el seu autor, fos o no en Winston, confonia Hist¨°ria (el coneixement cr¨ªtic) amb Mem¨°ria (la construcci¨® del propi passat) i volia referir-se, sobretot, a la barreja i manipulaci¨® de totes dues per controlar i mobilitzar la societat.

A Catalunya, tot i que no som excepci¨® i al contrari del que pot semblar, no estem especialment interessats en el consum de la Hist¨°ria, sin¨® en la Mem¨°ria i, sobretot, en el producte de la fusi¨® i distorsi¨® de totes dues. Qualsevol editorial que publica assaig hist¨°ric ho pot palesar.

Desxifrar el passat ¨¦s, sovint, dif¨ªcil. Biografiar una persona ¨¦s un assumpte complex. Biografiar un territori encara m¨¦s. Biografiar-ne un que una part substancial de la seva poblaci¨® concep com a naci¨® ¨¦s feina per a valents. El primer problema a l¡¯hora d¡¯emprendre aquesta tasca ¨¦s, precisament, que els cors i les ments del seu propi p¨²blic ja han rebut la visita dels fabricants de passat ¨Cque sempre s¨®n m¨¦s nombrosos, m¨¦s r¨¤pids i tenen m¨¦s altaveus.

Aquests han recorregut pr¨¨viament el cam¨ª, han desfullat la margarida, han elegit uns episodis i n'han ignorat d¡¯altres, els han a?llat, sobretot, d¡¯esdeveniments de territoris contigus i han obtingut una pe?a d¡¯orfebreria ¨²nica, que quan hom m¨¦s la mira, m¨¦s es conven? que no pot tenir una altra forma.

El 2002 el professor em¨¨rit d¡¯Hist¨°ria dels Balcans de la Universitat de Southampton, Stevan K. Pavlowitch, va publicar un assaig brillant i accessible, Serbia. The History behind the Name (Hurst & co.). En el pr¨°leg expressava que no sabia com definir S¨¨rbia al llarg dels segles perqu¨¨ no havia existit un cont¨ªnuum pol¨ªtic i territorial amb aquest nom. Tamb¨¦ que li era impossible escriure una hist¨°ria del pa¨ªs a?llada del seu context balc¨¤nic sense caure en el reduccionisme nacional propi o el dels observadors externs. No ¨¦s habitual topar amb assajos similars.

Aquest mes els historiadors de les ¨¨poques medieval i moderna Vicent Baydal i Cristian Palomo, vinculats a la Universitat Jaume I de Castell¨®, publiquen un volum coral, Pseudohistoria contra Catalunya. De l¡¯espanyolisme a la Nova Hist¨°ria (Eumo editorial), en qu¨¨ alguns assajos recorden la mirada de Pavlowitch.

El seu objectiu primer no ¨¦s altre que posar fi a les tergiversacions i falsedats de diferents temes de la hist¨°ria de Catalunya. El m¨¦s emblem¨¤tic ¨¦s, sens dubte, el de l¡¯origen catal¨¤ de Crist¨°for Colom, assimilat a Joan Colom Bertran. En aquesta ocasi¨® Palomo, al costat de Stefano M. Cingolani i Guillem Forn¨¦s, reblen tant el clau que, acabat el cap¨ªtol, el lector t¨¦ ganes de c¨®rrer a abra?ar els descobridors de la suposada ocultaci¨® per consolar-los i aconsellar-los que es dediquin a una altra cosa.

Palomo (1989) signa tres assajos ¨Csobre l¡¯origen de Catalunya, la seva situaci¨® a la Corona d¡¯Arag¨® i la seva conceptualitzaci¨® com a estat en l¡¯¨¨poca dels ?ustria¨C?que transcendeixen el mer combat pugil¨ªstic contra els inventors de mites i mantenen el lector clavat a la butaca. ?s aix¨ª perqu¨¨ forma part d¡¯una fornada d¡¯historiadors, al costat de Baydal (1979), que creix als marges de la universitat i ¨¦s cada vegada m¨¦s conscient que, m¨¦s enll¨¤ del consum corporatiu en revistes especialitzades i escassament llegides, ¨¦s tan important aportar coneixement en profunditat com saber-lo transmetre. En tenen bons exemples en les obres del mateix Cingolani.

Per¨° aleshores, quan va ser Catalunya? No va ser quan, com encara avui solem repetir equivocadament, Borrell II, comte de Barcelona i d¡¯Urgell, va trencar el vassallatge amb el rei franc cap a l¡¯any 988. Tal fet simplement no es va produir, malgrat que fa 30 anys vam celebrar el mil¡¤lenari de Catalunya. Per¨° tampoc fou tan tard com quan es va signar el Tractat de Corbeil el 1258 ¨Csi fos aix¨ª, el canvi clim¨¤tic ja no ens permetria de celebrar-ho de nou¨C, sin¨® que va apar¨¨ixer en un cont¨ªnuum en els segles XII i XIII.

Ho deia a aquest diari dies enrere una lleonesa queixosa dels greuges de Castella respecte a Lle¨® ¨Cque va cam¨ª de produir m¨¦s hist¨°ria de la que podr¨¤ consumir¨C:?¡°Vam ser un regne i ja no som ni vassalls¡±. Quan aparquem els llibres i tanquem els ulls ¨¦s f¨¤cil imaginar com n'¨¦rem, de feli?os, al jard¨ª de l¡¯Ed¨¨n.

Joan Esculies ¨¦s escriptor i historiador.