I els somnis, objectes s¨®n

¡°Aquests objectes estan basats en les fantasies i representacions que poden sorgir quan es realitzen actes subconscients. Tenen una funci¨® simb¨°lica i no deixen espai per a les preocupacions formals. Depenen nom¨¦s de l'amorosa imaginaci¨® de cada persona¡±, va declarar Salvador Dal¨ª el 1931. Es referia als sorprenents objectes quotidians que perdien la funci¨® per a la qual havien estat creats adquirint un aspecte fant¨¤stic, on¨ªric i emocional que creaven i exposaven amics seus, surrealistes com ell, entre qui hi havia Hans Arp, Max Ernst, Man Ray, Paul Klee, Ren¨¦ Magritte, Giorgio de Chirico i Joan Mir¨®, entre altres. Com Regal, la planxa amb claus de ferro en la seva base que Ray va fer el 1921, el tel¨¨fon amb auricular de llagosta de Dal¨ª de 1936 i la formatgera amb un formatge pintat a l'oli de Magritte del mateix any. Uns somnis objectualitzats creats com a resposta als qui negaven el poder del subconscient i per posar en perill la realitat i la ra¨®.

Semblava que el surrealisme havia mort amb la Segona Guerra Mundial i la dispersi¨® dels seus creadors. Per¨° no. De com aquest moviment art¨ªstic ha influ?t en l'art del segle XXI i ha acabat impregnant el disseny fins als nostres dies d'una forma subtil, per¨° evident, en la moda, el cinema, la fotografia i el disseny gr¨¤fic, tracta Objectes de disseny. Surrealisme i disseny. 1924-2000. L'exposici¨® pot veure's Caixaforum (fins al 7 de juny) que al costat del Vitra Design Museum, ha reunit 285 obres i objectes d'aquests artistes, per¨° tamb¨¦ de Lee Miller, Le Corbusier, Antoni Gaud¨ª, Frederic Kiesler, Gae Aulenti, Ray Eames, Achille Castiglioni, Meret Oppenheim i un llarg etc¨¨tera, provinents de col¡¤leccions i museus de tot el m¨®n.

Del moviment literari format pel simbolisme i el dadaisme, el surrealisme va comen?ar la seva hist¨°ria d'¨¨xit a meitat dels anys vint quan Bret¨® i els seus col¡¤legues van expandir els principis surrealistes a la pintura i als objectes. Comen?ava una relaci¨® que es va convertir en tend¨¨ncia en els anys quaranta quan despr¨¦s de la Segona Guerra Mundial arquitectes i dissenyadors van trobar en el surrealisme una est¨¨tica inspiradora en q¨¹estions com la forma org¨¤nica i l¡¯¨¤mbit irracional, en resposta als objectes cada vegada m¨¦s t¨¨cnics. ?s el que Bret¨® va anomenar ¡°la bellesa convulsa¡± i Dal¨ª, ¡°objectes de funcionament simb¨°lic¡±.

Ho diria per obres seves com Dona amb caps de roses (reprodu?da en l'exposici¨® en mida XXL), de 1935, en la qual, inspirat en mobles org¨¤nics de Gaud¨ª, com la cadira de 1900 de la Casa Calvet (a la mostra), va pintar obres en qu¨¨ apareixen cadires amb bra?os i mans i persones que tenen cames com potes de mobles. Tamb¨¦ pel seu fam¨®s sof¨¤-llavis que va crear el 1934, comercialitzat per Carlo Mollino i que despr¨¦s el mateix Dal¨ª va copiar per instal¡¤lar-lo al seu museu de Figueres en El retrat de Mae West; paradigma de com el surrealisme ha influ?t en el disseny i viceversa. Tamb¨¦ per Bust de dona devorat per les formigues, la Gioconda del surrealisme, prestat per la Fundaci¨® Dal¨ª per a la mostra de Barcelona i Madrid, per¨° no per a la de Sevilla o Saragossa, on tamb¨¦ es veur¨¤ l'exposici¨®. Per a Mateo Kries, director del Vitra Design i comissari, "els surrealistes van mostrar davant el racionalisme de la Bauhaus en la qual la ¡®forma segueix la funci¨®¡¯, que no es pot perdre la connexi¨® amb les emocions, amb el sentiment hum¨¤, amb els objectes tradicionals que incorporen molts records i aspectes subconscients¡±.

La consolidaci¨® del surrealisme va venir amb la seva conquesta americana, amb exposicions com Fantastic Art, Dada, Surrealism, del MoMA el 1936 que va convertir el fenomen en moda. Per¨°, sobretot, despr¨¦s de l'arribada als Estats Units de Dal¨ª que va fer aparadors el 1939 per a botigues de la Cinquena Avinguda amb maniquins que portaven a la roba copes amb licor de menta i banyeres peludes i va participar el 1945 a Recuerda, de Hitchcock, en la qual va dissenyar una escena on¨ªrica amb tota la seva iconografia, en qu¨¨ no faltaven formigues i ulls ametllats per tisores.

Per il¡¤lustrar el sentit de l'exposici¨®, Kries parafraseja Dal¨ª, present en gaireb¨¦ tota l'exposici¨® amb les seves moltes creacions surrealistes, dient: ¡°Una cadira pot tenir moltes funcions, a m¨¦s de servir de seient, com per exemple provocar, i aquest ¨¦s precisament l'objectiu de la mostra, demostrar que la funcionalitat no ¨¦s tan sols pr¨¤ctica¡±.

Aires on¨ªrics

De bells i simb¨°lics i, de vegades, poc pr¨¤ctics objectes n¡¯¨¦s plena la mostra, com les enormes cadires en forma de m¨¤, Hand Chair, de Pedro Friedeberg (1965); l¨¤mpades la base de les quals ¨¦s un cavall de mida natural del col¡¤lectiu Front (2006); carros de te amb forma de pipa de Magritte d¡¯Aldo Tura (1960); barrets la copa dels quals est¨¤ realitzada amb motllos de flam que va crear Achille Castiglioni el 1980 o la taula Tour, de Gae Aulenti, creada el 1993 amb quatre potes en forma de roda de bicicleta, inspirada en Roda de bicicleta, de Duchamp, de 1913.

Tot, en una exposici¨® amb museografia i aires on¨ªrics que presenta una disposici¨® en quatre ambients diferenciats amb vius colors, als quals s'accedeix des d'un hall d'un intens blau. Des del primer, on hi ha representats els primers surrealistes, i la resta, on permet veure la perviv¨¨ncia dels seus plantejaments, com l'alliberament de l'erotisme o que la realitat no nom¨¦s ¨¦s la que es veu a la superf¨ªcie; amb fotografies de Ray i Duchamp transvestits de dona o de Claude Cahun fent el mateix, per¨° d'home, amb les que es van saltar, per primera vegada els estereotips de g¨¨nere i l'alliberament de les formes. Una lli?¨® per a aquests temps en qu¨¨ se sol premiar all¨° superficial per sobre de qualssevol altres coses i valors.