Interiors infinits

L'any 2004 hi va haver un desembarcament d¡¯artistes barcelonins a Porto, comissariat per Gerard Altai¨® sota el t¨ªtol Barcelona, T¡¯ho Porto. Van ser unes jornades d¡¯aut¨¨ntic transvasament cultural: exposicions, concerts, recitals... L¡¯ambient de casa s¡¯havia traslladat a l¡¯altra banda de la pen¨ªnsula i als artistes convidats ens van concentrar en un indret meravell¨®s anomenat Maus H¨¢bitos, espai d¡¯intervenci¨® cultural. El local tenia aquest nom tan peculiar perqu¨¨ estava situat al pis m¨¦s alt d¡¯un p¨¤rquing, un ¨¤tic immens que havia estat consagrat, antigament, als serveis de prostituci¨®, i on la gent feia visita aprofitant l¡¯excusa d¡¯aparcar el cotxe. Mals h¨¤bits. Els conductors podien adduir dificultats a l¡¯hora de trobar forat (vil met¨¤fora) o al¡¤legar la immensitat perdedissa del garatge (interiors infinits).

Jo vaig fer aquell viatge amb el candor eixelebrat dels vint i pocs. Em feia tanta il¡¤lusi¨® banyar-me a les aig¨¹es de l¡¯Atl¨¤ntic que m¡¯havia comprat, expressament per a l¡¯ocasi¨®, una tovallola de platja ben kitsch, amb dos dofins riallers desmesurats, element cabdal del meu equipatge. Era tan esbojarrat formar part d¡¯un Porto que era una Barcelona condensada...

El Maus H¨¢bitos, encara avui, ¨¦s un local de refer¨¨ncia a Porto, una barreja de galeria d¡¯art, sala de concerts, bar de nit i restaurant interessant, i est¨¤ preparat per acollir moltes i diverses funcions. Tantes, de fet, que quan hi vam fer el desembarcament catal¨¤ va servir de quarter general en general i tant s¡¯hi exposava, s¡¯hi cantava o recitava com s¡¯hi cuinava, s¡¯hi menjava o s¡¯hi dormia: hi est¨¤vem allotjats en una pensi¨® completa completa.

Hi havia, fins i tot, una sala tota agen?ada amb matalassos perqu¨¨ els artistes hi f¨¦ssim nit. Per¨° quan jo hi vaig arribar ja era plena i, feli? i resolut, vaig agafar un matal¨¤s sobrer i la meva bossa i em vaig posar a buscar un lloc on dormir tot passejant entre les peces d¡¯Albert Gusi, de l¡¯enyorat Manuel de Val, de Matilde Grau o de Miquel Garc¨ªa. Finalment, vaig decidir de gitar-me enmig d¡¯una obra de Jes¨²s Gald¨®n, Interiors infinits, que enfrontava un llen? fet de mirall i un llen? d¡¯esquena on, per comptes del revers de la tela, s¡¯hi veia una petit¨ªssima ret¨ªcula de cordons umbilicals (fotografies retocades).

M¡¯hi vaig instal¡¤lar amb el cap al mirall, per reflectir-me a la lluna en mirar amunt, i els peus al bastidor de cordons umbilicals, per lligar-me amb les entranyes internes en mirar avall, i, com que no tenia llen?ols, em vaig arraulir sota l¡¯empara formidable dels dofins de la tovallola, m¨ªtics rescatadors dels ¨¦ssers humans, i vaig somiar que cavalcava per un oce¨¤ cristal¡¤l¨ª escortat per les nereides.