Els jutjats suspenen set desnonaments cada dia a Barcelona

Els jutjats de Barcelona es veuen for?ats, cada vegada amb m¨¦s freq¨¹¨¨ncia, a ajornar els desnonaments que ells mateixos ordenen. L'any passat van dictar 2.560 suspensions, la qual cosa suposa una mitjana de set cada dia. La dificultat dels serveis socials per donar alternatives a les fam¨ªlies vulnerables, la poca pres¨¨ncia policial i, sobretot, la pressi¨® ciutadana a peu de carrer expliquen una pr¨¤ctica cada vegada m¨¦s freq¨¹ent. L'oposici¨® activa ha estat protagonitzada, en ocasions, per treballadors de l'Ajuntament de Barcelona, la qual cosa ha provocat les queixes dels jutges i un enfrontament obert amb Ada Colau.

Les dades a qu¨¨ ha accedit EL PA?S assenyalen que les 2.560 suspensions dictades el 2019 ¡ªen ocasions, el cas d'un mateix propietari o llogater dona lloc a m¨¦s d'una suspensi¨®¡ª representen el 53% del total de 4.770 llan?aments assenyalats. El percentatge ¨¦s similar al de l'any anterior (55%) i evidencia la dificultat dels jutjats civils per complir les seves resolucions.

M¨¢s informaci¨®n

L¡¯actuaci¨® de l¡¯Ajuntament en els desnonaments enfronta Colau amb els jutges

Els serveis socials de Barcelona deixaran d¡¯anar als desnonaments

Un error judicial obliga a suspendre el desnonament d¡¯una fam¨ªlia afectada per la pujada del lloguer

En gaireb¨¦ la meitat de les suspensions, la causa t¨¦ a veure amb l'oposici¨® activa que les plataformes de ve?ns i afectats exerceixen sobre la comitiva judicial. Si aquesta resist¨¨ncia no ¨¦s desactivada per la policia, el desnonament no es pot dur a terme i queda susp¨¨s. En altres casos, segons denuncien els operadors jur¨ªdics, la falta de resposta dels serveis socials, que tarden massa temps a donar resposta a casos de vulnerabilitat, obliga tamb¨¦ a ajornar les execucions. Amb la conseq¨¹¨¨ncia l¨°gica que els propietaris veuen com els processos judicials s'eternitzen.

Els activistes i les entitats a favor del dret a l'habitatge aplaudeixen l'augment de suspensions i ho veuen com un triomf. Els propietaris, a l'altra banda de la trinxera, mostren el seu malestar i veuen vulnerats els seus drets. I entre uns i altres queden els jutges, que, encara que asseguren ¡°empatitzar¡± amb les persones for?ades a abandonar la seva llar, recorden que la seva missi¨® ¨¦s que es compleixin les lleis, que han de ser ¡°imparcials i neutrals¡± i afegeixen que han de tutelar, tamb¨¦, els drets de qui demanda un desnonament.

Fa set anys, en el pitjor moment de la crisi econ¨°mica i amb un alarmant augment dels llan?aments, el Tribunal Superior de Just¨ªcia de Catalunya (TSJC), l'Ajuntament de Barcelona i altres organismes van signar un protocol orientat en dues direccions. D'una banda, protegir les comitives judicials davant de ¡°l'augment de la perillositat¡± dels llan?aments (amb ¡°exhibici¨® d'armes¡± als funcionaris, ¡°amenaces¡± i fins i tot intents de su?cidi). De l'altra, ajudar les fam¨ªlies: van pactar que els jutjats informin de les situacions de risc els serveis socials, que tenen 10 dies per remetre un informe i buscar alternatives.

Les actes de les reunions entre totes dues parts des del 2015, a les quals ha accedit aquest diari, mostren un descontentament creixent amb l'arribada d'Ada Colau a l'Ajuntament. El conflicte ha esclatat p¨²blicament aquesta setmana. Despr¨¦s de les cr¨ªtiques dels jutges per l'oposici¨® activa en alguns desnonaments per part de treballadors municipals del SIPHO (Servei d'Intervenci¨® en la P¨¨rdua de l'Habitatge i Ocupaci¨®), l'alcaldessa ha sortit en defensa seva i ha afirmat que continuaran actuant de la mateixa manera.

En les reunions de seguiment del protocol, l'Ajuntament es queixa de manera recurrent que coneix els casos vulnerables massa tard, quan el proc¨¦s ja est¨¤ en l'¨²ltima fase. Un alt c¨¤rrec de l'Ajuntament assenyala, per exemple, que en molts casos es veuen obligats a actuar ¡°a cegues¡±. L'altra part ho nega. Els secretaris judicials denuncien que els serveis socials no responen a temps. Els procuradors remarquen que els propietaris ¡°no entenen¡± que hagin d'esperar tant de temps, de vegades un any, per recuperar les seves finques.

Intercanvi de retrets

El conflicte es va fer m¨¦s evident en la reuni¨® de febrer del 2019. El president del TSJC, Jes¨²s Barrientos, va fer aflorar les den¨²ncies de funcionaris sobre certs comentaris a Twitter de regidors que ¡°insten a aturar els llan?aments i l'actuaci¨® de la comissi¨® judicial¡±. Barrientos va retreure que l'Ajuntament ¡°insti¡± suspensions provocades per plataformes i associacions ve?nals. Els jutges van constatar que, en alguns casos, els treballadors del SIPHO, que dep¨¨n de l'Ajuntament, van posar obstacles al desallotjament. Un alt c¨¤rrec municipal va replicar que ¨¦s ¡°erroni¡± vincular el SIPHO amb moviments com la Plataforma d'Afectats per la Hipoteca (PAH).

La realitat de les suspensions posa en alerta els propietaris. La responsable de l'assessoria jur¨ªdica de l'Escola d'Agents de la Propietat Immobili¨¤ria de Barcelona, Montserrat Junyent, opina que augmenten sobretot per ¡°la pressi¨® social i de les plataformes¡±. ¡°Tamb¨¦ hi ha pressi¨® dels mitjans de comunicaci¨®, que donen suport casos que no sempre estan contrastats ni responen a situacions de vulnerabilitat¡±.

L'augment de suspensions ¨¦s un fet que celebra el Sindicat de Llogaters. ¡°Ho vivim feli?ment. Ens dona m¨¦s temps per negociar amb la propietat o per aconseguir recursos habitacionals alternatius, com un pis de la taula d'emerg¨¨ncia o de la borsa de lloguer¡±. Les mateixes fonts assenyalen que, davant d'un llan?ament, el sindicat es reuneix amb la comitiva judicial, que decideix si s'executa.

En la mateixa l¨ªnia, Josep Babot, del grup impulsor de l'ILP contra l'emerg¨¨ncia habitacional, creu que hi ha m¨¦s suspensions perqu¨¨ ¡°hi ha molts m¨¦s grups d'habitatge i s'ha produ?t un empoderament¡±, i anima que n¡¯hi hagi m¨¦s perqu¨¨ encara s'executen molts desnonaments ¡°sense alternativa viable¡±.

El gerent de la Cambra de la Propietat Urbana de Barcelona, ?scar Gorgues, atribueix les suspensions a ¡°l'enorme pressi¨®¡± de les plataformes i la seva ¡°for?a en xarxes socials per explotar casos medi¨¤tics¡±. ¡°Per a un propietari¡±, diu, ¡°suposa una gran indefensi¨® i un perjudici econ¨°mic enorme: ve de no cobrar rendes, d'un via crucis judicial, d'assumir costos... la just¨ªcia no ¨¦s r¨¤pida i el dia que arriba el moment li diuen que no¡±. Gorgues assegura que quan es tracta d'un petit propietari la situaci¨® ¨¦s ¡°tremenda¡±. ¡°No t¨¦ sentit que els propietaris carreguin amb la falta d'un parc p¨²blic d'habitatge¡±, considera. Sobre la SIPHO, considera que ¡°¨¦s molt m¨¦s activista i contundent a l'hora de gestionar els casos que els serveis socials, que fa anys que diuen que no volen anar als desnonaments¡±.