¡®Llegat¡¯, una com¨¨dia vitalista sobre la bretxa generacional

Love Is in the Air, Dolce vita, inevitables can?ons d¡¯Abba... M¨²sica vuitantera per acomodar l¡¯espectador a la sala de l¡¯Akad¨¨mia mentre l¡¯?ngels Gonyalons (Clara) passeja per l¡¯escenari. Ja assegut tothom, la m¨²sica esdev¨¦ tecno, electr¨°nica (...alguna cosa aix¨ª!). Resulta que estem en una discoteca on un noi de vint anys (Oriol, Pau Oliver) s¡¯enrotlla amb un de 36 (Javi, Marc Pociello). Acaben en una habitaci¨® d¡¯un hotel de luxe (el jovenet est¨¤ forrat: fa malabars amb la Visa de la mama). Passat el cap de setmana, quan la mare del noi ja deu haver marxat, com cada dilluns fins al divendres seg¨¹ent, la parelleta arriba a la casa... per¨° no. La mare ¨¦s all¨¤. Per poca estona. Ha venut el pisazo i ho t¨¦ tot preparat per marxar en una furgo amb el seu fill a rec¨®rrer el m¨®n. Cal dir que el nen (mimat) no suporta la seva mare. I comen?a l¡¯aventura, amb el rollete del cap de setmana esdevenint una mena de c¨°mplice (al¡¤lucinat: ¡°Aneu molt r¨¤pid, en aquesta fam¨ªlia...¡±) per via telef¨°nica.

¡°All¨° que ¨¦s cre?ble ¨¦s all¨° m¨¦s incre?ble¡±, argumenta l¡¯autor de l¡¯obra, Daniel J. Meyer, sobre una presumpta poca credibilitat en el plantejament de Llegat (evidentment, hi ha un motiu per emprendre aquesta aventura. Per¨° si no el diem, millor...). I continua: ¡°Perqu¨¨... et passen unes coses, a la vida! La vida ¨¦s tan random... I si has d¡¯escriure una hist¨°ria, doncs agafes l¡¯excepcional, no all¨° que ¨¦s m¨¦s rutinari. Jo sempre recordo que cada cap¨ªtol d¡¯A dos metros bajo tierra, la meva s¨¨rie preferida de sempre, comen?ava amb una mort rid¨ªcula¡±.

All¨° que ¨¦s cre?ble ¨¦s all¨° m¨¦s incre?ble. Si has d¡¯escriure una hist¨°ria, agafes l¡¯excepcional, no el m¨¦s rutinari

Els personatges (i els int¨¨rprets) donen la coher¨¨ncia que cal a aquesta road-movie intensa, inesperada i al l¨ªmit. ¡°Els personatges a priori s¨®n insuportables, prepotents, materialistes... Mare i fill s¡¯odien, per¨° ¨¦s una manera d¡¯estimar-se [¡±odiar-nos i barallar-nos tamb¨¦ va ser una manera d¡¯estimar-nos¡±, claudicar¨¤ la Clara]. Mai no victimitzo, no m¡¯agrada que la gent senti pena per un personatge¡±. Aquesta tensi¨® generacional-familiar ¨¦s dif¨ªcil de trencar... ¡°De vegades, millor que les baralles familiars del Nadal, ¨¦s emborratxar-se amb els pares. Fuma¡¯t un porro amb la teva mare!¡±, diu l¡¯autor.

Per triar els actors de la parella es va fer un c¨¤sting amb m¨¦s de 150 persones, per¨° el personatge de la mare estava pensad¨ªssim. ¡°I l¡¯?ngels Gonyalons va dir que s¨ª de seguida, nom¨¦s llegir el text¡±, diu Meyer, encantad¨ªssim. ¡°?s una actriu que sempre arrisca, molt valenta. Zero divisme, per part seva. Que calia posar-se uns patins i ballar Xanad¨²? Doncs som-hi! Ha estat un regal la seva participaci¨®¡±.

Meyer defineix Llegat com una ¡°com¨¨dia vitalista¡±. ¡°Un amic em va dir que en sortir del teatre va trucar la seva mare per sopar amb ella¡±, explica. Amb el Javi al mig, l¡¯obra parla dels joves i dels grans: ¡°Per a mi s¨®n les edats m¨¦s interessants: els joves volen canviar el m¨®n i els grans ja estan de tornada de tot. Els adults s¨®n els que controlen el m¨®n, els que no poden fer segons quines coses. Ells posen les normes, per¨° els joves i els vells s¨®n els que se les poden saltar¡±, diu el dramaturg.

El contrast mare-fill, entre divertides coreos en els canvis d¡¯escena i fragments de m¨²siques pr¨°pies d¡¯una generaci¨® i l¡¯altra, es recolza en una escriptura ¨¤gil i desacomplexada, un llenguatge del carrer, un catal¨¤ salpebrat amb expressions en castell¨¤: ¡°Hi ha expressions que sonen millor en un idioma: ¡®palplantat¡¯, ¡®capficat¡¯... s¨®n paraules catalanes genu?nes que potser faig servir quan parlo en castell¨¤¡±, argumenta Meyer. ¡°Per¨° trobo que en parlar de sexe o de drogues, surt el castell¨¤. Per qu¨¨? No ho s¨¦! ?s una riquesa poder fer servir els dos idiomes¡±.

Els joves i la gent gran s¨®n les edats m¨¦s interessants, s¨®n els que poden trencar les normes que estableixen pels adults

Passa alguna cosa semblant en parlar amb els pares: ¡°Jo he sentit pares dir ¡®no me renta¡¯. Ho han ent¨¨s i ho utilitzen amb els propis fills. ?s incorrecte, esclar, per¨° ¨¦s una q¨¹esti¨® de comunicaci¨®¡±. Ella li proposa posar ¡°m¨²sica chispi¡± en la furgo i ell li respon ¡°Lol?¡±; li ensenya fotos en paper que ell no ent¨¦n per qu¨¨ no les digitalitza...

El t¨¤ndem amb la directora, Montse Rodr¨ªguez Clusella ¡ªcom a A.K.A. (Also Known As), Scratch, Uppgivenhet...¡ª, ¨¦s a dir, la companyia AKA Teatre, funciona a la perfecci¨®. ¡°Jo vomito molt r¨¤pid els meus textos¡±, diu el dramaturg, ¡°Despr¨¦s, faig moltes versions, corregeixo molt, afino. Tinc una educaci¨® musical, llavors el que escric m¡¯ha de sonar b¨¦. Despr¨¦s ho miro amb la Montse i tamb¨¦ amb els actors ja li donem la forma definitiva¡±.

?s el mateix proc¨¦s que ja est¨¤ aplicant a tres obres en les quals est¨¤ treballant. No revela gaire cosa: ¡°Una ¨¦s un enc¨¤rrec, una altra probablement es far¨¤ fora d¡¯Espanya...¡±. S¨®n els escenaris que va obrir amb A.K.A. (escrita el 2017), obra premiada i tradu?da i representada en diversos pa?sos. De moment, gaudeix de Llegat, que estar¨¤ a l¡¯Akad¨¨mia fins al 2 de juny y a partir del setembre far¨¤ gira per Catalunya fins al gener.