Les aparences enganyen

Des de la formaci¨® de l¡¯actual Govern S¨¢nchez, la pol¨ªtica dels nacionalistes catalans ha comen?at a sortir de l¡¯immobilisme que la segrestava. Aparentment es pot creure que hi ha dues vies: la de Puigdemont (entenent com a tal el m¨®n independentista procedent de l¡¯antiga CDC, tot i que ja sabem que dins d¡¯aquest m¨®n hi ha diversos corrents) i la d¡¯ERC, dirigida a una dist¨¤ncia relativa per Junqueras i executada amb habilitat per Aragon¨¨s.

La primera via segueix el sinu¨®s cam¨ª del ja tradicional processisme, i la segona sembla que s¡¯encamini cap al que podr¨ªem anomenar dialoguisme: una, la confrontaci¨® directa fins a la vict¨°ria final; l¡¯altra, el pacte i el di¨¤leg al voltant d¡¯una taula. Aquestes dues vies, aparentment diferents, tenen la mateixa finalitat: separar-se d¡¯Espanya i constituir un Estat propi, tot i que mitjan?ant estrat¨¨gies, t¨¤ctiques i ritmes diferents. No obstant aix¨°, no estic tan segur que aix¨° sigui aix¨ª, la identitat de finalitats provocar¨¤, a curt o a llarg termini, que totes dues conflueixin, tal com ha passat altres vegades en els ¨²ltims 20 anys. Recordem la primera, molt significativa.

L¡¯any 2000, despr¨¦s que Pasqual Maragall perd¨¦s per la m¨ªnima les eleccions auton¨°miques l¡¯any abans davant de Jordi Pujol (va guanyar en vots per¨° no en escons, com ara), el PSC va constatar que no n¡¯hi havia prou amb el suport d¡¯Iniciativa per Catalunya Verds (ICV), sin¨® que necessitava obtenir l¡¯ajuda d¡¯ERC. L¡¯argument era que el partit de Pujol era de dretes i ERC, d¡¯esquerres. Per tant, el m¨¦s natural era que a Catalunya es formessin dos blocs cl¨¤ssics: dreta i esquerra. El PSC encara segueix en aquest afany que ha demostrat que ¨¦s tan equivocat, no s¡¯ha adonat que, malgrat tot el que ha passat a Catalunya aquests darrers anys, els dos blocs pol¨ªtics s¨®n, realment, nacionalistes i constitucionalistes (o unionistes, o federalistes, com els vulgueu anomenar). Aquesta ¨¦s la divisi¨® real i primera, nom¨¦s aclarint-la podrem abordar l¡¯altra.

Doncs b¨¦, en tot cas, els socialistes catalans van buscar durant tres anys un acord amb ERC per derrotar CiU, la seva assignatura pendent. Per aix¨° els van fer dues propostes llamineres: formar junts grup parlamentari propi al Senat i aprovar una reforma de l¡¯Estatut. La primera no era poca cosa, i no era f¨¤cil, perqu¨¨ suposava que els socialistes catalans se separaven del grup parlamentari del PSOE. Per¨° aix¨ª es va fer: Zapatero, que llavors acabava d¡¯accedir a la secretaria general, va acceptar amb ing¨¨nua confian?a la decisi¨® del PSC. All¨¤ es va forjar la primera entesa entre ERC, llavors dirigida per Carod Rovira, i el socialisme catal¨¤.

Per¨° el que va tenir m¨¦s transcend¨¨ncia posterior va ser l¡¯acord per comen?ar a elaborar una reforma de l¡¯Estatut del 1979, llavors vigent. All¨¤ va comen?ar el primer acte del drama actual, el preludi havien estat els 20 anys de la construcci¨® nacional de Pujol. ERC, d'una manera molt intel¡¤ligent, va acceptar el repte i el 2003, despr¨¦s d¡¯unes noves eleccions en qu¨¨ el PSC va deixar a la cuneta 200.000 vots ¨Cen les auton¨°miques dels anys seg¨¹ents fins ara en perdria molts m¨¦s¨C va acceptar formar govern amb els socialistes i ICV, el fam¨®s Govern tripartit que va obrir pas a l¡¯actual proc¨¦s: va ser llavors quan, despr¨¦s de m¨²ltiples avatars, es va aprovar l¡¯Estatut del 2006.

Per¨° cal tenir en compte que la reforma de l¡¯Estatut va ser total, ¨¦s a dir, va ser un nou estatut, no per voluntat d¡¯ERC, ni del PSC, sin¨® de CiU, ja encap?alada llavors per Artur Mas, que va tenir com a objectiu arrabassar el nacionalisme a ERC, que fins llavors es conformava amb una simple reforma. A m¨¦s, com a colof¨®, Esquerra va votar en contra en el refer¨¨ndum per ratificar l¡¯Estatut, al¡¤legant com a excusa que no inclo?a la compet¨¨ncia en aeroports, una cosa menor i que ¨°bviament requeria una reforma constitucional. La disputa per demostrar qui ¨¦s m¨¦s nacionalista va comen?ar aquells anys, en torn de la revisi¨® de l¡¯Estatut, i amb el PSC de testimoni.

Ara b¨¦, despr¨¦s d¡¯aquestes difer¨¨ncies de criteri, els dos partits nacionalistes han coincidit en m¨²ltiples ocasions, saben que no poden anar dividits perqu¨¨ l¡¯independentisme en conjunt perdria for?a i, en els moments decisius, com la tardor del 2017, tots dos perdrien la for?a que necessiten per al seu objectiu ¨²ltim.

Aix¨ª crec que passar¨¤ tamb¨¦ ara. ?s ERC m¨¦s moderat que el grup de Puigdemont? Ho sembla, de deb¨°: di¨¤leg sona millor que no pas proc¨¦s, per¨°, en el fons, s¨®n dues formes de la mateixa cosa. Com sabem, les aparences enganyen.

Francesc de Carreras ¨¦s catedr¨¤tic de dret constitucional.