Coses que passen i coses que estan passant

Darrerament el gerundi est¨¤ tenint una vida molt dura. B¨¦, ja ¨¦s estrany que personifiquem una forma verbal i li atribu?m qualitats vitals, per¨° ¨¦s que es fa molt dif¨ªcil de qualificar les vicissituds per les quals passa. O est¨¤ passant, el pobre. ?s la darrera de les v¨ªctimes de la correcci¨® despietada, aquella que veu enemics arreu i dispara contra tot all¨° que es belluga, tal com li ha passat al possessiu, que de tant perseguir-lo ara et trobes textos en qu¨¨ no saps de qui s¨®n les coses. I, per descomptat, ¨¦s a les xarxes socials, convertides en zona franca per a la correcci¨® no demanada, on el t¨°pic pot emulsionar m¨¦s f¨¤cilment amb la ignor¨¤ncia.

Ja va haver de patir el gerundi una primera croada en contra, aquella que el perseguia en introduir expressions temporals de posterioritat per influ¨¨ncia de l¡¯angl¨¨s, on aquest ¨²s del gerundi ¨¦s ben leg¨ªtim. No podem dir Va tenir un accident, morint l¡¯endem¨¤, sin¨® Va tenir un accident i va morir l¡¯endem¨¤, on la posterioritat ¨¦s molt evident gr¨¤cies a l¡¯adverbi l¡¯endem¨¤. Passa, per¨°, que no podem corregir basant-nos en un sistema d¡¯alarmes (¡°Alerta, un gerundi, aix¨° no ¨¦s catal¨¤!¡±), perqu¨¨ la correcci¨® sistem¨¤tica pot manllevar usos ben correctes d¡¯una forma verbal no personal que t¨¦ l¡¯origen en el llat¨ª. Per exemple, davant d¡¯una frase incorrecta com Li va clavar una plantofada, fent-li molt de mal, on la posterioritat ¨¦s molt immediata, ¨¦s ¨²til capgirar les dues expressions i dir Li va fer molt de mal clavant-li una plantofada, en qu¨¨ indultem el gerundi tot donant-li un ¨²s modal en lloc de temporal. I ¨¦s clar, no podem eliminar el gerundi (com de vegades passa) quan l¡¯acci¨® ¨¦s totalment simult¨¤nia, com ara en la descripci¨® d¡¯una escena sadomasoquista, en qu¨¨ sense el gerundi no tens manera de dir una frase com Li donava plaer fent-li molt de mal.

Mals auguris, doncs, tenia el gerundi davant l¡¯ofensiva que rep ara, aquest cop centrada en la per¨ªfrasi estar + gerundi, que malgrat la seva idone?tat carrega altra vegada amb la llufa de l¡¯origen angl¨¨s (all¨ª l¡¯estructura, equivalent al present continu, ¨¦s ben abundant) i de la penetraci¨® a trav¨¦s del castell¨¤ (amb arguments tan brillants a les xarxes com ara ¡°si no sabem angl¨¨s, a trav¨¦s de quina llengua ens ha entrat, si no?¡±). Ara has d¡¯anar amb compte, perqu¨¨ cada vegada que escriguis que s¡¯est¨¤ dient alguna cosa, o que diguis que alg¨² est¨¤ mirant la tele, se¡¯t llan?aran a sobre per catanyol¨¤s. Que els ho diguin si no als insensats que van batejar un programa de TV3 amb el pecamin¨®s Est¨¤ passant.

La per¨ªfrasi estar + gerundi ¨¦s perfectament v¨¤lida en catal¨¤ i serveix per indicar el valor progressiu de l¡¯acci¨®, o que l¡¯acci¨® s¡¯est¨¤ produint en aquell moment: Estic escrivint aquest article, Ella estava prenent el sol. S¨ª que ¨¦s cert que se n¡¯abusa, i que en catal¨¤ la f¨®rmula pot ser substitu?da per temps imperfectius (¨¦s a dir, temps verbals sense marca temporal precisa, i per tant tamb¨¦ ¨²tils per expressar durada), com ara si diem Escric aquest article o b¨¦ Ella prenia el sol. Per¨° tamb¨¦ ¨¦s cert que l¡¯estructura ¨¦s ¨²til per focalitzar l¡¯atenci¨® en la temporalitat de la situaci¨® plantejada: si volem parlar d¡¯alg¨² que ha empr¨¨s un cam¨ª de vida saludable, direm que Fa ioga, per¨° si volem expressar que en aquest moment tenim aquest alg¨² sobre l¡¯estoreta fent la del corb, direm que Est¨¤ fent ioga. A m¨¦s, l¡¯estructura estar + gerundi resulta imprescindible per a aquesta expressi¨® progressiva en el cas de temps perfectius, com passa per exemple amb el futur, que en si mateix no comporta noci¨® de durada. Seguint l¡¯exemple que dona la gram¨¤tica, no ¨¦s el mateix dir Quan arribar¨¤s soparem (¨¦s a dir, en el moment que arribis ens posarem a sopar) que dir Quan arribar¨¤s estarem sopant (¨¦s a dir, en el moment que arribis ja serem a taula). ?s un cas semblant al que proposava Josep M. Virgili, gran defensor de la incorrecci¨® de la per¨ªfrasi, que per prescindir d¡¯estructures com Porto dos anys estudiant el tema o Fa dos anys que estudio el tema, ens regala un estupend He estat dos anys estudiant el tema.

Ara veurem durant quants dies estar¨¦ rebent.