En la m¨¦s dolorosa fond¨¤ria de l¡¯esperit

El nom de Dolors Miquel (Lleida, 1960) va arribar al gran p¨²blic de resultes del lliurament dels premis Ciutat de Barcelona el 2016, en qu¨¨ va llegir un poema presumptament irreverent que va aixecar molta polseguera. Es tractava de Mare nostra, una recreaci¨® sat¨ªrica del Parenostre que forma part del llibre Missa pagesa, publicat deu anys abans. Tot el recull traspuava una voluntat par¨°dica de la ret¨°rica religiosa cristiana; nom¨¦s cal fixar-se en altres t¨ªtols, com ara Hip¨°tesi confessional de les mongetes o Consagraci¨® de la cassoleta de conill. Va haver-hi molta sobreinterpretaci¨®, entorn de Mare nostra, tant a favor com en contra, quan en realitat l¡¯¨²nic que hi havia era un problema de protocol: en un acte d¡¯aquelles caracter¨ªstiques, organitzat per l¡¯Ajuntament de Barcelona, recitar una par¨°dia de Parenostre estava tan fora de lloc com recitar el mateix Parenostre. Per¨° l¡¯¨¤nim d¡¯¨¦pater les bourgeois, quan ja no queden burgesos per espantar, ha deixat d¡¯interessar a la literatura exquisida per passar a instal¡¤lar-se c¨°modament en la pol¨ªtica.

Per sort, Miquel ¨¦s molt m¨¦s que l¡¯afany d¡¯escandalitzar, indubtable d¡¯altra banda. Des de finals del segle passat ha seguit una intensa carrera d¡¯activista de les lletres: una vintena de llibres publicats, incomptables recitals de poesia i divulgaci¨® oral i escrita d¡¯autors medievals. Va demostrar la seva destresa en el Llibre dels homes (1998), emprant el metre de Jacme Roig (rodolins tetras¨ªl¡¤labs) i el seu mateix esperit destructiu per¨° aplicat al sexe mascul¨ª. El seu m¨°bil principal ¨¦s la cr¨ªtica corrosiva dels usos socials, amb una expressi¨® plena de ressentiment i amargor, per¨° tamb¨¦, en el rerefons, amb un desbordant sentit de l¡¯humor.

ICTIOSAURE

Dolors Miquel
Edicions 62
72 p¨¤gines 15,50
@ 7,99 euros

Fa poc ha declarat que est¨¤ farta d¡¯escriure llibres, per¨° reincideix amb aquest Ictiosaure ¡ª¨¦s habitual el seu recurs d¡¯atreure l¡¯atenci¨® amb t¨ªtols sorprenents, com Haik¨²s del camioner (1999) o Heavy Mikel (2008)¡ª. Es tracta d¡¯una trentena de composicions breus que s¨®n un intent d¡¯aproximaci¨® al dolor que sorgeix en l¡¯¨¤mbit de la llar i la fam¨ªlia, especialment el maltractament i la viol¨¨ncia dins la parella: ¡°Llegia Wittgenstein quan em va comen?ar a pegar¡±. El contrast, aqu¨ª concentrat en una curta frase, entre la normalitat i l¡¯horror, impregna tot el llibre. Per fer m¨¦s pr¨°xima aquesta normalitat, al peu de cada poema figura el carrer on se situaria l¡¯acci¨®, la majoria de Lleida.

En escenaris ben reals i f¨¤cilment accessibles, ens assalta el patiment dels infants, l¡¯omnipres¨¨ncia de la mort, els abismes que sorgeixen en les relacions ¨ªntimes, la incomoditat davant la realitat que experimenta l¡¯individu ¡ª¡°hi vaig posar els peus sense saber com moure-m¡¯hi, com penetrar en aquell m¨®n incomprensible¡±.

?s inevitable esmentar el fet que, malgrat apar¨¨ixer en una col¡¤lecci¨® de poesia, aquestes composicions s¨®n en prosa, en general prosa pr¨°piament dita i prosa retallada en alguns casos. Aix¨° ja no ¨¦s una excepci¨®, sin¨® malauradament la t¨°nica general. En aquest llibre, almenys, de funci¨® po¨¨tica del llenguatge, sens dubte n¡¯hi ha; de versos, potser algun per casualitat.

Classificacions a banda, el que compta ¨¦s la capacitat de suggerir i de commoure. No ¨¦s estrany que Ictiosaure vingui precedit per una citaci¨® de La mort i la primavera; sense compartir la densitat de s¨ªmbols de l¡¯¨²ltima obra de Merc¨¨ Rodoreda, s¨ª que hi ha el prop¨°sit d¡¯endinsar-se en les m¨¦s doloroses fond¨¤ries de l¡¯esperit.