¡°Ets molt guapa per estudiar enginyeria¡±
Una de les primeres llicenciades a la UPC i una estudiant expliquen el seu pas per uns estudis masculinitzats
Els temps han canviat des que el campus de Terrassa de la Universitat Polit¨¨cnica de Catalunya (UPC) va obrir les seves portes el 1962. Malgrat aix¨°, algunes coses no han evolucionat com s¡¯esperava, especialment pel que fa a la pres¨¨ncia de dones a les aules de les carreres amb estudis cient¨ªfics. EL PA?S ha reunit una de les primeres enginyeres llicenciades a la UPC i una estudiant actual per comparar experi¨¨ncies, analitzar l¡¯evoluci¨® a les aules i detectar les flaqueses que encara t¨¦ el sistema.
La Josefina Maillo (73 anys) va ser, al costat d¡¯una companya ¡ªl¡¯Ascensi¨®n¡ª la primera dona a llicenciar-se en aquest campus, va ser en Enginyeria industrial, especialitat t¨¨xtil. Malgrat la seva estranya decisi¨®, aquesta pionera destaca el suport que va rebre dels seus pares i, una vegada superat el primer recel, el dels seus companys. ¡°Al principi el problema era que els nois, en aquella ¨¨poca, no havien anat mai a classe amb noies, aix¨ª que la relaci¨® era una mica estranya, per¨° al final l¡¯Ascensi¨®n i jo vam aconseguir ser les reines del mambo i la relaci¨® amb els companys era formidable¡±, rememora la Josefina, que exemplifica l¡¯excepcionalitat del seu cas en el fet que la facultat on estudiava no tenia lavabos per a les alumnes. ¡°No hi havien comptat¡±, afegeix. La Josefina i l¡¯Ascensi¨®n van ser les ¨²niques noies del campus fins a cinqu¨¨ curs.
La pres¨¨ncia femenina a les aules de la UPC ha anat augmentant amb els anys, per¨° a pas de tortuga.
En el cas de l¡¯Eva Mar¨ªa Urbano (24 anys), el seu primer dia en Enginyeria aeroespacial fa sis anys es va trobar amb 60 persones; nom¨¦s nou eren noies. ¡°De seguida ens vam ajuntar totes les noies per fer pinya, per¨° amb el temps vas coneixent la resta de companys i ja t¡¯ajuntes per afinitats personals, no per g¨¨nere¡±, recorda.
Els comentaris masclistes no van faltar. Per a la Josefina els recels provenien generalment dels professors. ¡°Hi havia els indiferents, els paternalistes i els impertinents. Un professor em va preguntar si estudiava per ca?ar un enginyer¡±. En alguna ocasi¨® va arribar a plantar cara els docents amb comentaris i actituds inoportunes. ¡°A un professor li vaig dir que si em treia a la pissarra per ridiculitzar-me, que s¨¤piga que no m¡¯ho estudiat. Al final ho vaig pagar perqu¨¨ em va dir que hauria de sortir els dies que ell volgu¨¦s per aprovar l¡¯assignatura¡±. Tamb¨¦ recorda comentaris masclistes. ¡°Ets massa guapa per estudiar enginyeria, em van arribar a dir¡±. 50 anys despr¨¦s, l¡¯Eva tampoc no ha aconseguit deslliurar-se de bromes amb caires semblants. ¡°Quan vaig entrar a fer la carrera un company em va dir: ¡®Com ¨¦s que ets aqu¨ª si no sembles gaire llesta?¡¯ Potser va ser sense mal¨ªcia i ho va dir perqu¨¨ soc riallera i sembla que no em prengui seriosament les coses, per¨° en aquell moment em va xocar una mica¡±.
Anar a contracorrent tamb¨¦ t¨¦ el seu preu a nivell social. L¡¯entorn d¡¯amistats fa un gir i moltes es perden en el cam¨ª. ¡°Despr¨¦s d¡¯un examen an¨¤vem al cinema i jo anava amb els nois, perqu¨¨ la meva companya tenia xicot, quin remei. Per¨° al final ets un m¨¦s¡±, remarca la Josefina, incidint en com d¡¯acollida es va sentir per part dels seus companys, una experi¨¨ncia que tamb¨¦ ha viscut l¡¯Eva. ¡°Quan vaig decidir fer el batxillerat tecnol¨°gic, totes les meves amigues van optar per l¡¯human¨ªstic i em vaig quedar sola, la qual cosa va suposar un canvi social, perqu¨¨ passes d¡¯estar envoltada del teu grup d¡¯amigues a nom¨¦s de nois¡±, assevera la jove, encara que admet que de vegades enyora un suport femen¨ª en el seu dia a dia. ¡°Hi ha dies que l¡¯¨²nica dona amb qui tinc contacte ¨¦s la meva mare¡±, fa broma.
Per¨°, com aconseguir atraure m¨¦s noies cap a les ci¨¨ncies? ¡°Cal donar a con¨¨ixer les enginyeries a les escoles i desmitificar la idea que s¨®n nom¨¦s matem¨¤tiques pures¡±, aposta l¡¯Eva. ¡°Encara la gent creu que les enginyeries s¨®n cosa d¡¯homes i que ¨¦s molt dif¨ªcil. No et regalen res, ¨¦s cert, per¨° no s¨®n m¨¦s dif¨ªcils que altres carreres com Medicina¡±, afegeix la Josefina. ¡°I qualsevol dona ho pot fer, som igual de capaces¡±, conclouen ambdues.
Per a l¡¯Amaia Lusa, de la comissi¨® d¡¯igualtat de la UPC, cal incentivar els estudis d¡¯enginyeria en la primera etapa educativa ja que l¡¯actual model educatiu obliga els menors de 13 i 14 anys a seleccionar alguns estudis. ¡°?s un moment dif¨ªcil i, al final, els menors miren qu¨¨ faran els teus amics. Aquesta in¨¨rcia t¡¯ajuda a prendre la decisi¨® i has de tenir-ho molt clar per no tirar cap a la massa¡±, destaca la Lusa que pret¨¦n incidir en aquesta presa de decisions.
La UPC intenta que m¨¦s del 26% d¡¯alumnes siguin dones
L¡¯aven? en la igualtat i els programes per atraure les noies a carreres cient¨ªfiques no s¡¯est¨¤ notant a les aules. Segons les estad¨ªstiques de la UPC, en el curs actual el 26,3% del seu alumnat ¨¦s femen¨ª, el mateix percentatge que en el curs 2001-02 i que s¡¯ha mantingut estable durant aquestes dues d¨¨cades. ¡°?s un sostre que no s¡¯aconsegueix depassar¡±, admet l¡¯Amaia Lusa, de la comissi¨® d¡¯igualtat de la UPC, qui afegeix que les carreres que m¨¦s dones atrau s¨®n arquitectura, qu¨ªmica i ¨°ptica, i la que menys, inform¨¤tica.
¡°Encara pesen els estereotips, es veu l¡¯inform¨¤tic com un ¡®friki¡¯ tancat amb el seu ordinador i les dones busquen el contacte amb persones. Necessitem trencar amb aquests estereotips¡±, assevera la Lusa. La UPC tenia programes per apropar l¡¯enginyeria als alumnes d¡¯institut, per¨° ara se centra en la prim¨¤ria per arribar abans a l¡¯alumnat.
Tu suscripci¨®n se est¨¢ usando en otro dispositivo
?Quieres a?adir otro usuario a tu suscripci¨®n?
Si contin¨²as leyendo en este dispositivo, no se podr¨¢ leer en el otro.
FlechaTu suscripci¨®n se est¨¢ usando en otro dispositivo y solo puedes acceder a EL PA?S desde un dispositivo a la vez.
Si quieres compartir tu cuenta, cambia tu suscripci¨®n a la modalidad Premium, as¨ª podr¨¢s a?adir otro usuario. Cada uno acceder¨¢ con su propia cuenta de email, lo que os permitir¨¢ personalizar vuestra experiencia en EL PA?S.
En el caso de no saber qui¨¦n est¨¢ usando tu cuenta, te recomendamos cambiar tu contrase?a aqu¨ª.
Si decides continuar compartiendo tu cuenta, este mensaje se mostrar¨¢ en tu dispositivo y en el de la otra persona que est¨¢ usando tu cuenta de forma indefinida, afectando a tu experiencia de lectura. Puedes consultar aqu¨ª los t¨¦rminos y condiciones de la suscripci¨®n digital.