Els mitjons de Miquel Creus

D¡¯una banda, hi ha la novel¡¤la escrita, publicada per primera vegada el 1989 i recuperada ara per Males Herbes, ?pera ¨¤cid, de Miquel Creus (Vic, 1954-Berl¨ªn, 2019), un text cru, d¡¯atmosfera sufocant i que teixeix una xarxa d¡¯ang¨²nia. El protagonista habita en un estat vegetatiu enmig d¡¯un laberint de tortuositats, t¨¦ al seu c¨¤rrec una nena de deu anys, addicta a l¡¯hero?na, filla d¡¯una amiga que ha mort recentment, i la prove?dora de la droga t¨¦ un germ¨¤ que s¡¯ha su?cidat fa poc ingerint pastilles. El lector d¡¯?pera ¨¤cid ¨¦s com l¡¯antiga amiga del protagonista, que el visita a casa seva i l¡¯acompanya a buscar la dosi que necessita la nena, i contempla des de fora un infern on la possibilitat d¡¯entreveure-hi una m¨ªnima espurna de cel li est¨¤ vedada. I, de la mateixa manera que l¡¯amiga del protagonista queda desconcertada davant de tanta duresa, decad¨¨ncia i mis¨¨ria, el lector tamb¨¦ queda desconcertat per la manera que Creus sap tractar-les liter¨¤riament: l¡¯afany morb¨®s no apareix enlloc, no cau en la temptaci¨® de la cr¨°nica d¡¯una realitat social, no hi ha cap mena de didactisme ni la reivindicaci¨® ni la defensa de res, i el dolor i el patiment, que ho impregnen tot, s¨®n tan sols la m¨²sica de fons d¡¯una novel¡¤la que a vegades sembla que s¡¯aguanta gr¨¤cies a un miracle, i que, com tot miracle, ¨¦s racionalment incomprensible. Potser hi t¨¦ bastant a veure que Creus practiqui una escriptura fragment¨¤ria, objectual i neutra que no est¨¤ renyida amb la manifestaci¨® d¡¯una tendresa gebrada que acaba fent p¨¤nic. A ?pera ¨¤cid?no hi molesta ni l¡¯¨²s abusiu, i tot sovint gramaticalment incorrecte, dels gerundis. No se sap, per¨° potser les novel¡¤les escrites en estat de gr¨¤cia fins i tot admeten els fiascos estil¨ªstics.

M¨¦s enll¨¤ de la novel¡¤la escrita, i dels lectors que s¨¤piguen entendre el que s¡¯hi esdev¨¦ i que expliquin qu¨¨ hi passa i quin sentit t¨¦, hi ha la novel¡¤la que encara s¡¯ha d¡¯escriure, i que tindria com a protagonista un escriptor anomenat Miquel Creus, que despr¨¦s de publicar ?pera ¨¤cid va desapar¨¨ixer de la societat liter¨¤ria i del qual no s¡¯ha sabut res m¨¦s fins que Ramon Mas i Males Herbes es van entossudir a reeditar un text que els havia marcat a la joventut.

En un article sobre el periodisme cultural, Gabriel Zaid citava Ezra Pound i deia que la not¨ªcia estava en el poema, en el que passava en el poema, en la sonata que un pianista interpretava, posava com a exemples; i conclo?a que, com que no tothom estava capacitat per explicar-ho de manera convenient, es tendia a informar sobre els mitjons que duia el pianista. Ara que ?pera ¨¤cid ha vingut per quedar-se de la manera que es mereix en la hist¨°ria de la literatura catalana, m¨¦s d¡¯un lector agrairia que se l¡¯inform¨¦s narrativament sobre la novel¡¤la vital de Miquel Creus.?