Picasso i Fontbona es retroben, un segle despr¨¦s

Pablo Picasso li deu molt a la seva etapa barcelonina, la de la seva formaci¨® i primeres amistats, en la qual va freq¨¹entar un cercle d'amics que es reunien al fam¨®s Els Quatre Gats. Va ser all¨¤ on el malagueny va exposar per primera vegada de forma individual el febrer del 1900 i possiblement on va con¨¨ixer Emili Fontbona i Ventosa (1879-1938), un escultor amb el qual va compartir els seus inicis com a artista. Fins i tot Picasso va comen?ar en l'escultura a la casa d'estiueig que la fam¨ªlia Fontbona tenia al carrer P¨¤dua, a Sant Gervasi. All¨¤ va fer el 1902 la seva primera escultura,?Dona asseguda, l'original de la qual es troba al Museu Picasso de Par¨ªs i una c¨°pia en bronze al Museu Picasso de Barcelona des que la va donar Jaume Sabart¨¦s el 1962. Aquell mateix any, i per qu¨¨ no, alhora, Fontbona va crear dues de les seves peces: Dona d'Amposta i Mariner de Tarragona, dues escultures (la seva fosa en bronze) que la seva fam¨ªlia, en concret el seu nebot net, l'historiador de l'art Francesc Fontbona, va lliurar dilluns al Museu Picasso de Barcelona, fent que aquests dos amics, representats per aquestes obres, es tornessin a retrobar, m¨¦s d'un segle despr¨¦s.

¡°Aquestes obres permetran aprofundir i difondre els coneixements del museu sobre Picasso i Catalunya¡±, va explicar el director del Museu Picasso, Emmanuel Guigon, a la sala on es poden veure, dins del recorregut de la permanent, les escultures de Fontbona al costat de la de Picasso, i diversos dibuixos que el malagueny va fer del seu amic, tots del 1902.

Del mateix cercles d'amics, Fontbona i Picasso van coincidir a Par¨ªs a partir del 1899, amb artistes comuns com Max Jacob, Manolo Hugu¨¦ i Mateu Fern¨¢ndez de Soto, a m¨¦s de Jaume Sabart¨¦s. ¡°Les escultures demostren la relaci¨® professional d'amistat entre ells i la influ¨¨ncia m¨²tua¡±, va explicar Francesc Fontbona. A Par¨ªs, Emili Fontbona va compartir taller amb altres artistes, com Pidelaserra i Pere Ysern, al carrer Saint-Andr¨¦-des-Arts, com es veu en una de les fotos de la mostra.

A la instal¡¤laci¨® que s'ha inaugurat es poden veure altres fotografies, les escultures donades i els seus originals de fang, el medall¨® La poesia ¨¨pica i la poesia m¨ªstica que Fontbona va fer el 1902 en homenatge a Jacint Verdaguer, a m¨¦s de Cap de faune, del 1905; la coberta que va fer Fontbona d'Il Tiberio, del 15 de mar? del 1897, dos dibuixos de Picasso en els quals es veu Fontbona, i un llen? de Mari¨¤ Pidelaserra,?Retrat d'Emili Fontbona, ple d'expressionisme i color.

Les obres, com la majoria de la resta de la petita producci¨® de l'artista, amb prou feines una dotzena de peces, no es van arribar a presentar m¨¦s enll¨¤ de l'exposici¨® que es va fer a la Sala Par¨¦s el 1905. ¡°Unes peces d'acabat arcaic, tosc i auster¡±, segons va elogiar Carles Junyer Vidal a El Liberal; ¡°obres d'una grandiositat b¨¤rbara, d'una aspror popular, d'expressi¨® espiritual. Grandioses en les seves petites proporcions¡±, va dir tamb¨¦ Eugeni d¡¯Ors.

Per¨° aqu¨ª es va acabar gaireb¨¦ tot. Fontbona, que patia crisis nervioses, va treballar el 1905 com a modelista a la Sagrada Fam¨ªlia. ¡°Gaud¨ª va dir d'ell que el desequilibri que patia era fruit de la falta de disciplina¡±, explica N¨²ria Gil, professora de la Universitat Rovira i Virgili, que ha participat en el minicat¨¤leg que s'ha editat amb motiu de la donaci¨®. El 1906 una crisi m¨¦s forta el va portar a ser ingressat en un centre psiqui¨¤tric, el Frenop¨¤tic de les Corts, on va morir el 1938, despr¨¦s de 32 anys de reclusi¨®. Segons va explicar el seu hereu, el professor Fontbona, la seva escassa producci¨® es deu, en part, al fet que la seva mare va destruir les seves obres, atribuint que eren l'origen de la seva malaltia.

De les escultures de fang s'han editat 20 c¨°pies en bronze per a col¡¤leccionistes. D'aquestes, s'han fet fins a sis donacions: al MNAC, al Museu Mar¨¨s, al Museu d'Art Modern de Tarragona, al Museu de Montserrat i al Casino d'Amposta i Tarragona, a m¨¦s de les que ha rebut el Picasso.