L¡¯¨²ltima resist¨¨ncia musulmana de Mallorca

El 1229 les tropes de Jaume I d'Arag¨® van establir un setge a Madina Mayurqa, l'actual Palma, a Mallorca. Entre 20.000 i 30.000 musulmans van morir. Per¨° uns 15.000 van aconseguir fugir i plantar cara, encap?alats pel cabdill Xuaip. Encara van aguantar dos anys m¨¦s fins a la seva rendici¨®. Tot i aix¨ª, uns 3.000 supervivents es van refugiar a la zona muntanyenca septentrional de l'illa, on van viure amagats dos anys m¨¦s en una alqueria envoltada de defenses militars.

Els arque¨°legs Jaume Dey¨¤, director del Museu de S¨®ller, i Pablo Galera han reconstru?t ara el final d'aquesta resist¨¨ncia i, despr¨¦s de 10 anys de feina, han pogut delimitar l'extensi¨® de l'assentament?¨Cm¨¦s de 160.000 metres quadrats¨C, aix¨ª com els materials que els seus habitants utilitzaven en la seva vida di¨¤ria. Nom¨¦s hi ha un problema: el lloc, conegut com a Almallutx, va ser inundat als anys setanta per construir el pant¨¤ del Gorg Blau. Cada vegada que pugen les aig¨¹es, l'alqueria i la seva hist¨°ria desapareixen.

Va ser un peregr¨ª musulm¨¤ que anava cap a la Meca l'any 902 que els vents van portar fins a les llavors ignotes illes Balears per als ¨¤rabs. Va informar l'emir de C¨°rdoba del seu descobriment i aquest les va adoptar de seguida i les va anomenar Illes Orientals d'Al-?ndalus. Despr¨¦s es van convertir en taifa independent, el 1114 van ser guanyades pels almor¨¤vits i el 1203 pels almohades, fins que la invasi¨® del rei aragon¨¨s va posar fi al domini musulm¨¤. Nom¨¦s van quedar els supervivents que s'havien amagat a la serra de Tramuntana.

El rastre del que va passar amb aquells fugits es perd, tot i que la Cr¨°nica de Jaume I i l'anomenat Llibre de Repartiment, escrit per un ¨¤rab, fan algunes mencions a l'exist¨¨ncia de l'alqueria d'Almallutx (Almeruig, en catal¨¤ medieval) i als seus sis molins hidr¨¤ulics. Una acta notarial del 1276 parla tamb¨¦ que a la comarca s'havien trobat murs de m¨¦s de 300 metres de longitud amb cabanyes, que corresponien a una fortificaci¨® d'aquell per¨ªode. Per¨° no va ser fins al 1595 quan un capell¨¤ de la zona va parlar de l'exist¨¨ncia d'un gran poblat "de temps dels moros" i que encara es distingien les restes d'una mesquita.

El 1970, abans que les aig¨¹es ho inundessin tot, alguns arque¨°legs locals, encap?alats per Manuel Fern¨¢ndez-Miranda, van dur a terme una petita excavaci¨® que va retornar a la llum les primeres restes: murs i cer¨¤mica. Les van catalogar com a ¨¤rabs, per¨° no van poder establir la seva cronologia exacta. No obstant aix¨°, el 2001, tot va tornar a ser visible gr¨¤cies a la forta sequera que va afectar l'illa aquell any, cosa que va permetre a Dey¨¤ i Galera emprendre les primeres investigacions de manera sistem¨¤tica. A partir de llavors, i quan la falta de pluges ho ha perm¨¨s, s'ha pogut reconstruir que els refugiats van viure "com animals per falta d'aliments", explica Dey¨¤, "a causa del setge militar". "Van baixar a S¨°ller a intentar fer un pacte amb els cristians, per¨° tot va ser en va... Van haver de practicar canibalisme per sobreviure, fins que el 1232 va acabar la conquesta de l'illa", afegeix l'arque¨°leg. No obstant aix¨°, uns pocs van aconseguir refugiar-se en coves de les muntanyes, per¨° van ser ca?ats gradualment per ser venuts com a esclaus. En torn del 1240 es va donar per acabada la resist¨¨ncia.?

Les investigacions han perm¨¨s, a m¨¦s, rescatar restes d'un gran entramat urb¨¤ amb els habitatges cremats, una mesquita i el seu mihrab, un cementiri amb restes humanes i nombrosa cer¨¤mica de l'¨¨poca, incloses les claus de diverses cases. Igualment, s'han rescatat reixes de llaurar, molins manuals, esquelles, fusaioles, les pedres circulars que es feien servir en els telers, a m¨¦s d'una bacina, amb una inscripci¨® que fa refer¨¨ncia a la bona sort, i una gran gerra que ha estat analitzada al laboratori. S'hi han detectat pol¡¤lens de safr¨¤, llimona, olivera, cosa que indica que es va utilitzar per conservar aliments.

L'esmentada acta notarial del 1276 i altres refer¨¨ncies documentals han servit als experts per rastrejar tot l'entorn de l'alqueria no afectat per les aig¨¹es del pant¨¤. Aix¨ª han trobat refugis i fortificacions defensives. "Es van refugiar esperant refor?os del nord d'?frica, per¨° aquests no van arribar i va ser el seu final", afegeix Dey¨¤. De les 16 hect¨¤rees del jaciment, nom¨¦s s'ha excavat menys d'un 1% a conseq¨¹¨¨ncia de la pujada del nivell de les aig¨¹es. "Tot i l'esc¨¤s espai investigat, ja tenim una lleugera idea del que va passar. El que queda per descobrir pot ser apassionant", conclou l'arque¨°leg.