El cine a Betev¨¦

El cinema, el bon cinema, ha desaparegut de les televisions en obert, i tamb¨¦ la informaci¨® cinematogr¨¤fica. Hi ha casos lloables de persist¨¨ncia, ¨¦s clar, com el de La 2, o que TVE dediqui tres quarts d¡¯hora d¡¯una nit tem¨¤tica a parlar d¡¯Alice Guy, una pionera del cinema que, des de 1896, va rodar centenars de t¨ªtols de diversa durada, per¨° oblidada com a artista a les hist¨°ries del cinema. Un oblit que s¡¯ha reparat tardanament.

TV3 ¨¦s un cas de com s¡¯abandona un territori des que va clausurar Cinema 3 amb Jaume Figueras l¡¯any 2016. Amb prou feines parla de llargmetratges ni en fa de ressenyables. Se¡¯n poden trobar mencions al programa dels marcians, o a la cartellera del Telenot¨ªcies, una enumeraci¨®, en aquest cas, de tr¨¤mit de les novetats que s¡¯estrenen.

Un refugi televisiu del cin¨¨fil ¨¦s Betev¨¦. Primer perqu¨¨ hi ha una tria de t¨ªtols valenta. No els fa por que puguin ser en blanc i negre, tot i que hi ha un p¨²blic que les evita perqu¨¨ ho considera una car¨¨ncia en aquest m¨®n policrom. De l¡¯estretor pressupost¨¤ria en fan virtut. ?ltima sessi¨®, Cl¨¤ssics sense interrupcions i Cinef¨ªlies vesteixen un cap de setmana on l¡¯un o l¡¯altre far¨¤ una proposta interessant. Aquesta setmana, per exemple, a Cinef¨ªlies es pot veure Repulsi¨®n (1965), de Roman Polanski. ?bviament, els cicles que se sotmeten a la disciplina d¡¯un g¨¨nere, com el western, o a una peculiaritat, com els films rodats a Barcelona, pateixen m¨¦s la disponibilitat de cat¨¤leg. Barcelona i acci¨® n¡¯¨¦s una mostra. ?s comprensible que una televisi¨® barcelonina vulgui repassar quin cinema ha tingut la ciutat com a escenari, per¨° moltes vegades aquest criteri ¨¦s l¡¯¨²nic que explica l¡¯emissi¨® d¡¯un film que ja era de rebuig quan es va estrenar.

I l¡¯altre argument ¨¦s La cartellera, una excel¡¤lent agenda cinematogr¨¤fica, perqu¨¨ no solament explica qu¨¨ fan, sin¨® que tamb¨¦ suggereix si paga la pena anar-ho a veure. No practiquen, ni de lluny, l¡¯antol¨°gic sarcasme que llu?a Antonio Gasset a D¨ªas de cine, per¨° tampoc es limiten a dir que s¡¯ha estrenat tal film. La informaci¨® televisiva de cartellera acostuma a ser un ganivet que ni punxa ni talla. No serveix per a res. En canvi, a La cartellera pots endevinar clarament si la pel¡¤l¨ªcula de qu¨¨ parlen els sembla recomanable.

Al darrer programa, tot i estar dedicat a les cineastes amb motiu del 8-M, aquesta condici¨® no les eximia de ser elegantment renyades. Al film de Haifaa Al-Mansour La candidata perfecta, per exemple, tot i admetre que ¨¦s un retrat interessant d¡¯un pa¨ªs desconegut, hi troben una trama simple i previsible i l¡¯abs¨¨ncia de conflictes greus i de complexitat. Precisament perqu¨¨ no s¨®n ressenyes neutrals, haurien d¡¯anar signades. Al final apareix l¡¯equip de redacci¨® (Marta Armengou, Ra¨¹l Ruiz Miquel i N¨²ria Vidal), per¨° seria m¨¦s orientador per a l¡¯espectador saber qui ¨¦s el responsable de cada comentari. Perqu¨¨ pot ser que l¡¯opini¨® que es manifesta no sigui un¨¤nime a la redacci¨®, i sempre va b¨¦ identificar qui et parla. Saps de quin peu cal?a, i aix¨° t¡¯orienta tant si t¡¯hi avens com si en discrepes. En cr¨ªtica ¡ªcom deia, exagerant, Guillermo Cabrera Infante¡ª, no hi ha altra expressi¨® que dir si m¡¯agrada o no m¡¯agrada, la resta ¨¦s literatura, bona, regular o dolenta... per¨° literatura.

L¡¯altra part del programa s¨®n reportatges que acostumen a tenir el seu punt d¡¯inter¨¨s o curiositat. Fins i tot amb excessos que mostren la po¨¨tica que hi ha al darrere. Per exemple, dedicar quatre minuts a un curt de 17. Aix¨° s¨ª, ¨¦s del gran David Lynch, interrogant un mico i preguntant-li si ¨¦s del partit comunista. Quatre minuts totalment justificats.

En fi, ¡°sigueu bons i aneu al cinema¡± (La cartellera).