Anarquisme: ordre en roig i negre

L'anarquia es relaciona, i aix¨ª ho defineix l¡¯Institut d¡¯Estudis Catalans, amb el desordre, i molt sovint s¡¯associa amb caos i destrucci¨®, mentre que l¡¯anarquisme ¨¦s el moviment social i pol¨ªtic que propugna la supressi¨® de l¡¯Estat i l¡¯eliminaci¨® del poder que violenti la llibertat individual. Per¨° es pot ser anarquista i viure en el m¨¦s absolut ordre i control, lluny de la imatge tradicional que es t¨¦ de l¡¯anarquia. ?s el que va representar, per exemple, l¡¯Oficina d¡¯Informaci¨® i Propaganda de la CNT-FAI, que durant la Guerra Civil va realitzar, conservar i classificar, de manera sistem¨¤tica, milers de fotografies preses durant la contesa que es van utilitzar com a material propagand¨ªstic per difondre l¡¯ideari d¡¯un m¨®n i uns valors nous. I aquesta voluntat d¡¯homes d¡¯ordre ¨¦s el que destil¡¤len tamb¨¦ els llibres F¨²tbol y anarquismo (Los Libros de la Catarata), de Miguel Fern¨¢ndez Ubir¨ªa, amb els esfor?os del moviment per recuperar l¡¯esperit noble en un esport destrossat pels interessos econ¨°mics burgesos, i El peso de las estrellas (Rayo Verd), d¡¯Agust¨ª Comotto, sobre la vida de l¡¯anarquista Octavi Alberola: sempre la disciplina de l¡¯ideal i del col¡¤lectiu sobre la vida privada i ¨ªntima.

Poc se sap, per¨°, d¡¯aquella mod¨¨lica Oficina d¡¯Informaci¨® i Propaganda, nom¨¦s que la va dirigir Jacinto Toryho i que va tenir la m¨¤xima activitat entre juliol de 1936 i maig de 1937, moment en qu¨¨ la ciutat es va convertir en referent de la lluita social i de reivindicacions obreres. L¡¯oficina va continuar en actiu tota la guerra i va conviure amb el Comissariat de Propaganda de la Generalitat.

Si l¡¯anarquisme ¨¦s la negaci¨® del poder, ¨¦s clar que el poder far¨¤ tot el possible per reduir-lo. Per tant, el treball de l¡¯oficina, a m¨¦s de conv¨¨ncer tothom de les virtuts dels ideals anarquistes, va voler conservar els testimonis de la revoluci¨® social duta a terme a partir del 19 de juliol de 1936.

No es van escatimar recursos per tenir les millors imatges del que passava de la m¨¤ de fot¨°grafs, militants o a sou, com Armand Guerra, Margaret Michaelis, Kati Horna o la saga dels P¨¦rez de Rozas. Entre tots van reunir milers d¡¯imatges, en les quals es destacaven no pas els efectes destructors de les bombes ni les esgl¨¦sies en flames, sin¨® escenes de la vida quotidiana: de milicians i milicianes pels carrers de Barcelona, pagesos conreant camps col¡¤lectivitzats i m¨ªtings, manifestacions, menjadors populars, escoles i biblioteques escolars, refugiats i, fins i tot, enterraments, de la rereguarda.

La producci¨® propagand¨ªstica i el zel documental de l¡¯activitat revolucion¨¤ria, sistem¨¤ticament classificada i conservada, va anar sumant documents que, paradoxalment, cada vegada tenien m¨¦s valor a mesura que avan?ava el conflicte i es van convertir en un aut¨¨ntic tresor a la fi de la guerra.

Per aquest motiu, el 21 de gener de 1939, davant la imminent entrada de les tropes nacionals a Barcelona, els membres d¡¯aquesta oficina van decidir abandonar la seva seu a la quarta planta de la casa CNT-FAI, de la via Durruti ¡ªactual Foment Nacional del Treball de via Laietana¡ª. Per¨° no ho van fer de qualsevol manera i destruint tot aquest material: seguint la recomanaci¨® de figures de l¡¯anarquisme internacional, com Max Nettlau, Rudolf Rocker o Ren¨¦e Lamberet, de l¡¯Associaci¨® Internacional dels Treballadors, van decidir traslladar l¡¯arxiu a l¡¯Institut Internacional d¡¯Hist¨°ria Social d¡¯Amsterdam (IISG) per evitar que caigu¨¦s en mans de les tropes franquistes.

No ¨¦s f¨¤cil imaginar l¡¯experi¨¨ncia. Despr¨¦s de ficar diverses tones de documents en 43 caixes de fusta dissenyades per transportar fusells Mauser, les van pujar en un cami¨® i despr¨¦s, en tren, van emprendre rumb a Amsterdam. No obstant aix¨°, la imminent invasi¨® nazi dels Pa?sos Baixos va fer que els documents quedessin dipositats primer a Par¨ªs i despr¨¦s, a mesura que el conflicte anava avan?ant, a Londres i Oxford. No va ser fins el 1947 quan, un cop acabada la Segona Guerra Mundial, les caixes van arribar a dest¨ª, on es troben en l¡¯actualitat. En total: 5.590 negatius, 2.288 fotografies i 259 plaques de vidre. Unes fotografies que nodreixen l¡¯exposici¨® Gr¨¤fica anarquista. Fotografia i revoluci¨® social. 1936-1939, a l¡¯Arxiu Fotogr¨¤fic de Barcelona (fins al 16 de maig) i el llibre hom¨°nim editat per l¡¯Ajuntament de Barcelona, a partir de la feina desenvolupada per l¡¯Observatori de la Vida Quotidiana. S¨®n nom¨¦s una part, per¨° les fotografies permeten restituir la mem¨°ria de l¡¯anarquisme i proporcionen una imatge gens an¨¤rquica d¡¯aquest moviment que va aspirar a canviar el m¨®n.