L¡¯amistat de Bartleby i el raper

¡°M'agrada lluitar els llibres¡±. Manuel Gonz¨¢lez, m¨¦s conegut com a Toteking (Sevilla, 1978), escriu aquestes paraules a B¨²nker (Blackie Books), el seu primer llibre, una autobiografia sense p¨¨ls a la llengua apadrinada per l'escriptor Enrique Vila-Matas (Barcelona, 1948), autor de Bartleby y Compa?¨ªa, titulada pel personatge de Melville i obra a la qual el raper ha dedicat una can?¨®, Bartleby & Co. ¡°Llegir com un combat¡±, afegeix el novel¡¤lista, que ¨¦s finalista del Premi Booker International amb la versi¨® en angl¨¨s de Mac y su contratiempo. El raper, referent del hip-hop en castell¨¤, en el qual destaca per les seves rimes intel¡¤ligents i plenes de refer¨¨ncies culturals, havia declarat ja fa m¨¦s d'una d¨¨cada, en can?ons i entrevistes, la seva devoci¨® per l'obra de Vila-Matas. El vincle directe no va sorgir fins al 2018, quan Toteking es va atrevir a enviar-li un correu electr¨°nic. Des de llavors han mantingut una relaci¨® epistolar que es va materialitzar en un text del cantant que Vila-Matas va publicar al seu web, Gansbaai hooligan, una narraci¨® breu sobre unes vacances a Sud-¨¤frica observant taurons blancs.

Tots dos autors es van reunir ahir dijous per segona vegada. Va ser a Barcelona, per a una entrevista amb EL PA?S. La primera ocasi¨® va ser el 2019, en una presentaci¨® a Sevilla de l'¨²ltima novel¡¤la de Vila-Matas, Esta bruma insensata (Seix Barral). Les mesures de prevenci¨® contra el coronavirus van cancel¡¤lar la presentaci¨® de B¨²nker a la ciutat, i la signatura de llibres es va fer amb mesures sanit¨¤ries excepcionals ¨CVila-Matas portava a la butxaca un gel desinfectant. No es van poder donar la m¨¤ per¨° van parlar molta estona.

Pregunta. Qu¨¨ els uneix a part d'aquesta manera d'entendre la literatura com a ¡°col¡¤leccionisme de citacions¡±, com diu el protagonista d'Esta bruma insensata?

Enrique Vila-Matas. S'ha dit que som un autor de culte amic d'un raper. No som ninots de fira. Sempre m'he relacionat amb tot tipus de m¨²sics, tamb¨¦ del rap. El rap no ¨¦s gens misteri¨®s, neix a Nova York, per¨° tamb¨¦ l'inventa Bob Dylan a Subterranean homesick blues. No hi ha res d'estrany en qu¨¨ ens coneguem, no ¨¦s una amistat estramb¨°tica.

Toteking. En el primer correu electr¨°nic que li vaig enviar ja vam comen?ar a parlar amb absoluta normalitat.

E. V-M. Ell volia posar ¡°Don Enrique¡± a la primera carta. Si ho arriba a fer, hauria pensat: ¡°Qui ¨¦s aquest?¡±. El que ens uneix ¨¦s l'obsessi¨®, no les citacions. Treballem a l'entorn d'obsessions molt creatives.

T. El primer que ha destacat la gent ¨¦s aix¨° de les citacions. El primer que em va recomanar Enrique va ser el meu professor de Literatura Nord-americana, Ignacio Guijarro. Jo en aquell moment ja tenia dos discos publicats. Em va dir: ¡°L'autor que has de llegir ¨¦s Vila-Matas, t'encantar¨¤¡±.

P. Quin passatge de l'obra de Vila-Matas ¨¦s especialment important per a Toteking?

T. Un que m'encanta ¨¦s un fragment de Dublinesca en el qual parla dels lectors capritxosos, del contracte no escrit entre autor i lector. El primer llibre que vaig llegir de l'Enrique va ser Suicidios ejemplares, el vaig agafar a l'atzar, per¨° recomanat per aquell professor. El primer ja va entrar i vaig veure que era el que necessitava.

E. V-M. Aquell t¨ªtol estava pensat per si hi havia gent com Felipe Gonz¨¢lez, que llegia, entrava en una llibreria i preguntava: ¡°Que tenen su?cidis exemplars?¡±. Era un t¨ªtol perqu¨¨ no tothom s'atrev¨ªs a demanar-lo; era una altra ¨¨poca. Bartleby y Compa?¨ªa s'inicia amb l'an¨¨cdota de Juan Rulfo, i ¨¦s precisament amb Rulfo i Pedro P¨¢ramo que el pare del Tote l'inicia en la literatura.

T. De petit ja notava que m'avorria. Abans que el meu pare em recoman¨¦s Valle-Incl¨¢n o Rulfo, jo llegia llibres per a nens, com La hist¨°ria interminable o Momo, de Michael Ende, o Tolkien. Per¨° tot estava al servei de la hist¨°ria, la trama era lineal. Vinculat amb aix¨° de la consci¨¨ncia d'una altra persona que comenta l'Enrique, jo vaig connectar de seguida amb el seu humor. Quan el llegia al principi, el que em feia gr¨¤cia ¨¦s que en alguns llibres semblava que comen?ava una trama i despr¨¦s la boicotejava.

E. V-M. Ho vaig fer a El mal de Montano. Despr¨¦s de 30 o 40 p¨¤gines li dic al lector que tot el que he explicat ¨¦s mentida, i que ara comen?a la veritat. ?s una cosa molt juvenil, molt provocadora per la meva banda. Ara no s¨¦ si ho faria.

P. A B¨²nker es destaca l'afinitat de tots dos pels germans Coen. En quin aspecte de les seves pel¡¤l¨ªcules es veuen reflectits?

E. V-M. En l'humor, all¨° grotesc, surrealista i exagerat. Aire de Dylan ¨¦s una novel¡¤la pensada perqu¨¨ l'adaptin els Coen al cinema, encara que no la coneguin. Hi ha una escena de John Ford, que cito a Mac y su contratiempo, de la pel¡¤l¨ªcula Pasi¨®n de los fuertes; un dels protagonistes pregunta a un cambrer: ¡°Mac, tu has estat tamb¨¦ enamorat?¡±. I el Mac: ¡°No, jo he estat sempre cambrer¡±. Aquest ¨¦s l'humor dels Coen, que trenca els esquemes.

P. Toteking escriu a B¨²nker: ¡°Estem vivint el pitjor per¨ªode hist¨°ric d'aquest planeta pudent¡±.

T. Aqu¨ª jo estava emprenyat per casos concrets que no entenc, com quan un jugador de futbol negre salta al camp i la graderia fa el mico. ?s una mica exagerat dir que som en el pitjor per¨ªode hist¨°ric, i m'ha fet donar-hi voltes el llibre que llegeixo ara, l'assaig d'Alessandro Baricco The Game, sobre la revoluci¨® digital i sobre els nous temps. Et fa pensar si realment estem tan malament, o si hem evolucionat molt¨ªssim en altres coses.

E. V-M. Al nostre pa¨ªs es tracta sobretot d'un problema d'educaci¨®, molt superior a quan jo tenia 20 anys, en la d¨¨cada dels seixanta. No mitificar¨¦ tot all¨°, per¨° la gent que parlava d'aquesta manera, alguns la miraven com si fos primitiva. Estem en aquesta regressi¨®, sens dubte. Cal defensar les coses m¨¦s ¨°bvies.

P. La crisi sanit¨¤ria arran del coronavirus pot ser una inspiraci¨® per al seu treball?

T. No em diu res, no m'impulsa gens. No crec que tregui cap rima de tot aix¨°.

E. V-M. No m'agrada gens l'actualitat. Cal escriure fora d'ella. L'actualitat passa i aquesta esperem que passi r¨¤pid.

T. Em passa molt en el rap quan escric una lletra vinculada a l'actualitat, despr¨¦s caduca i et sents malament.

E. V-M. Fins i tot quan cites un personatge famos¨ªssim aquells dies, i despr¨¦s la gent no sap qui ¨¦s, queda com un peda? estrany.

P. Toteking explica que per als concerts es vesteix d'una manera o altra perqu¨¨ ¡°hi ha certs models i colors que van amb determinades ciutats¡±. Quins colors van amb Sevilla i Barcelona?

T. ?s una obsessi¨®, no et podria explicar per qu¨¨. Madrid sempre em suggereix vestir-me de vermell en els concerts. A Barcelona m'agrada el vermell i tamb¨¦ el blau. Per a Sevilla m'agraden els models de pantalons curts, samarretes de tirants, perqu¨¨ la vinculo a m¨¦s calor.

E. V-M. Sempre he tingut tend¨¨ncia a vestir-me m¨¦s lliurement fora de la meva ciutat. Crec que ve de la meva infantesa, perqu¨¨ em feien vestir d'una manera. Avui voliasortir amb una gorra irlandesa que m'encanta, per¨° no me l'he posat perqu¨¨ no ¨¦s una gorra que porti per aquesta ciutat, la porto per Par¨ªs, per Dubl¨ªn. He pensat que seria antinatural, tindria la sensaci¨® de no ser jo. Amb 20 anys tornava d'Eivissa pr¨¤cticament descal?, i en arribar a la ciutat em posava sabates, perqu¨¨ pensava que era la ciutat dels meus pares.

P. A B¨²nker, es pot llegir: ¡°Odio qualsevol bandera que penja d'un balc¨® com si fos un hule llard¨®s d'una tauleta, tot i que ben mirat des d'un altre angle resulta ¨²til perqu¨¨ marca el lloc on viu un gilipolles¡±. Comparteixen animadversi¨® pel nacionalisme?

T. ?s un tema complicat. A mi no m'han agradat mai les exhibicions tan b¨¨sties de cap tipus perqu¨¨ sempre he intu?t que aqu¨ª hi ha alguna cosa de l'estil ¡°mira aix¨° meu com mola perqu¨¨ aix¨° teu ¨¦s pitjor¡±.

E. V-M. A mi en literatura el que em molesta s¨®n les literatures nacionals. Perqu¨¨ la literatura ¨¦s una sola, universal. Amb aix¨° queda tot dit.

¡°T¡¯insulten perqu¨¨ ets fam¨®s, t¡¯odien sense tractar-te¡±

P. A B¨²nker es reconeix una relaci¨® d'amor i odi de Toteking amb la gent i els carrers on es va formar i viu. Li passa el mateix a Vila-Matas amb l'Eixample barcelon¨ª?

E. V-M. El barri de la meva infantesa ¨¦s el passeig de Sant Joan. Me'n vaig anar a viure al Park G¨¹ell per no haver de trobar-me amb la gent que coneixia, i despr¨¦s va passar el contrari. Fa 10 anys vaig comen?ar a sentir la necessitat de tornar a tenir barri.

T. A mi m'han alleujat les gires, con¨¨ixer m¨®n. A mi i als qui vam comen?ar en el rap a Sevilla no ens tractaven gaire b¨¦, per la pinta que f¨¨iem. Ara m'agrada tenir una rutina marcada. Si tinc pensat anar al gimn¨¤s o a comprar i despr¨¦s haig de tornar a casa per escriure, quan alg¨² se'm creua pel carrer, em canvia el ritme, i a m¨¦s si la conversa ¨¦s lenta, despr¨¦s no m'entreno b¨¦, no cuino b¨¦, no escric b¨¦.

E. V.-M. En aquest passeig del llibre escrius b¨¦ quan camines pel carrer, per¨° resulta que gaireb¨¦ no pots avan?ar perqu¨¨ deixes un pesat per trobar-te'n un altre. Tamb¨¦ m'ha agradat quan parles dels que et creues pel carrer i saps que parlen malament de tu. El que en el llibre apareix com ¡°la defensa argentina¡±. T'insulten perqu¨¨ ets fam¨®s, t'odien sense haver-te tractat.

T. Witold Gombrowicz ho explica en un dels seus llibres: el paio es va topar a la recepci¨® d'un hotel amb una dona que li va dir imb¨¨cil. Va pensar que ho deia perqu¨¨ no li agradava el que escrivia, per¨° l'hi va dir per si de cas, perqu¨¨ no tingu¨¦s fums.

E. V.-M. En l'¨¨poca juvenil, per saber si seria amic o no de la persona que acabava de con¨¨ixer, l'insultava. Si no el molestava, veia que seria amic. Era una prova, una cosa salvatge, em va crear enemistats per¨° tamb¨¦ grans amics.

P. Hi ha un personatge a B¨²nker que no s'apropa a saludar-lo perqu¨¨ li deu diners. S¨®n situacions que podien incomodar-lo sent jove i ara les porta millor?

T. Sempre ho he portat amb naturalitat. Hi ha alguna cosa igual a Una hist¨°ria del Bronx [de Robert de Niro]. El Sonny, el g¨¤ngster, agafa el noi que pegar¨¤ a un que passa per la vorera del davant i que li deu diners. El Sonny li diu: ¡°Vine cap aqu¨ª, per qu¨¨ li vols pegar? Quant et deu? T'ha sortit barat lliurar-te d'ell¡±.