La neuroci¨¨ncia indaga la m¨¤gia

Els mags van comen?ar a aproximar-se a la ci¨¨ncia a finals del XIX per combatre el frau de l'espiritisme. Fins i tot alguns presentaven els seus espectacles com a f¨ªsica recreativa. S¨®n c¨¨lebres les disputes, a principis del XX, de Houdini amb el seu cr¨¨dul amic Conan Doyle. ¡°L'il¡¤lusionisme venia d'un m¨®n que estava en mans de bruixes i sacerdots, lligat a les supersticions i que s'ha utilitzat per mantenir el poder i controlar voluntats. Despr¨¦s, el cinema va ocupar l'espai de l'il¡¤lusionisme i van decaure les aproximacions cient¨ªfiques a la m¨¤gia fins que a finals del segle XX entra en joc la neuroci¨¨ncia¡±, resumeix Jordi Cam¨ª. Precisament ell, director del Parc de Recerca Biom¨¨dica de Barcelona i vicepresident de la Fundaci¨® Pasqual Maragall, i Luis M. Mart¨ªnez, responsable del Laboratori d'Analogies Visuals de l'Institut de Neuroci¨¨ncies d'Alacant, publiquen un llibre (El cerebro ilusionista, RBA) en el qual la m¨¤gia serveix per investigar el cervell. Un llibre que tindr¨¤ edici¨® anglesa (Princeton University Press).

El seu treball parteix d'una dada b¨¤sica: el mag no enganya la mirada de l'espectador, enganya el seu cervell. Un ull rep 70 gigaoctets per segon i transmet un megaoctet per segon d'informaci¨®. Un ter? del cervell es dedica a processar les dades que procedeixen de la visi¨®. No obstant aix¨°, ¨¦s incapa? d'administrar tota la informaci¨® que rep amb intermit¨¨ncies (parpelleig cada cinc o sis segons; moviments oculars inconscients i espontanis, les anomenades microsacades). A m¨¦s, ¨¦s lent, treballa amb un retard d'un ter? de segon en el processament de la informaci¨®. Tot aix¨° l'obliga a construir una il¡¤lusi¨® de continu?tat, fer infer¨¨ncies i anticipar constantment esdeveniments. ¡°El mag s'aprofita d'aquesta anticipaci¨®. En la presentaci¨® d'un efecte proposa un relat que refor?a les prediccions de l'espectador per arribar a un desenlla? en qu¨¨ desmunta aquestes expectatives l¨°giques. ?s el que anomenem disson¨¤ncia cognitiva. Et crea la il¡¤lusi¨® que ha passat una cosa impossible perqu¨¨ tens una contradicci¨® irresoluble entre les teves expectatives sobre el que passar¨¤, d'acord amb el que hi ha guardat a la mem¨°ria, i el final que se't presenta¡±. Aix¨° explica els dos tab¨²s principals per a un mag: no repetir un joc i no donar explicacions anticipades sobre el que finalment es veur¨¤. ¡°Es tracta d'estrat¨¨gies per controlar l'atenci¨® de l'espectador. Si saps com anir¨¤ un joc t'ocupes de mirar altres coses i ¨¦s b¨¤sic que el mag controli la teva atenci¨®. I en aquest control hi juga un paper molt important la mirada del mag, que, com en les relacions humanes no verbals, dirigeix la mirada de l'espectador¡±.

Alguns mags, de manera m¨¦s o menys intu?tiva, han teoritzat estrat¨¨gies psicol¨°giques. Arturo de Ascanio insistia, per exemple, en el par¨¨ntesi de l'oblit: establir una dist¨¤ncia temporal entre el moment de fer el truc i el de presentar l'efecte per dificultar que l'espectador estableixi una relaci¨® causal entre els dos. D'altres, amb falses recapitulacions, distorsionen la mem¨°ria a llarg termini que tindr¨¤ l'espectador del que ha vist. El llibre s'ocupa de molts processos cognitius que la m¨¤gia aprofita, des de la ceguesa al canvi, a causa del fet que focalitzem l'atenci¨®, en la percepci¨® amodal, quan l'espectador completa un objecte parcialment ocult i l'emplena preceptivament (mitja esfera la veu com a sencera).

L¡¯inter¨¨s dels autors no ¨¦s tant desentranyar els trucs com fer servir la m¨¤gia per entendre millor la ment

L'inter¨¨s dels autors no ¨¦s tant desentranyar els trucs com fer servir la m¨¤gia per entendre millor la ment. ¡°?s significatiu que les noves tecnologies no ens espantin encara que no les entenguem ¨Cper exemple, el m¨°bil¨C i, en canvi, ens continuen sorprenent efectes de m¨¤gia del segle XVIII. Aix¨° vol dir que la m¨¤gia interpel¡¤la mecanismes b¨¤sics del cervell, autom¨¤tics, inconscients¡±.

La m¨¤gia empra tecnologies diverses. Des de recursos esc¨¨nics, nous materials, qu¨ªmica¡­ El llibre se centra en els processos cognitius. ¡°Proposem que les manipulacions psicol¨°giques es poden agrupar en vuit processos, des del presensorial fins a les percepcions, la mem¨°ria, l'atenci¨®¡­ Malgrat tot, ¨¦s un llibre per a profans perqu¨¨ per explicar com funcionen determinades coses en la m¨¤gia cal explicar primer el cervell¡±. Un cervell que reconstrueix un univers exterior on, com explica el llibre, no hi ha colors ni sons, nom¨¦s ones electromagn¨¨tiques i variacions de pressi¨®.

Cam¨ª i Mart¨ªnez, en col¡¤laboraci¨® amb altres col¡¤legues com G¨®mez-Mar¨ªn, del centre alacant¨ª, i el mag Miguel ?ngel Gea han fet conjuntament diferents experiments amb p¨²blic. Experiments per estudiar el record que li queda a l'espectador d'una sessi¨® m¨¤gica, per con¨¨ixer com es controla la seva mirada o les variacions en una mateixa rutina que introdueixen diferents mags. Tenen pendent ara fer un treball amb 800 joves, de 8 a 18 anys, per estudiar com reben la m¨¤gia. ¡°Hi ha un llarg cam¨ª per rec¨®rrer¡±, comenta Mart¨ªnez. ¡°El m¨¦s important a l'hora d'experimentar ¨¦s sortir del laboratori perqu¨¨ fer-ho a dins desvirtua la qualitat dels resultats. Nosaltres mateixos hem observat en els experiments que els resultats preliminars s¨®n diferents si es fa al laboratori o al carrer, en la vida real. Cal dissenyar un paradigma v¨¤lid per experimentar fora del laboratori¡±. En el llibre se citen alguns temes que necessiten m¨¦s recerca, des de la creaci¨® de falses mem¨°ries al priming (provocar est¨ªmuls inconscients que influeixen en el comportament i que algun mag utilitza, per exemple, per endevinar una carta pensada).

¡°La m¨¤gia t¨¦ diferents p¨²blics, per¨° sempre en necessita. Tu pots jugar a futbol sense espectadors, per¨° un mag no pot fer-se m¨¤gia a ell mateix¡±, subratlla Cam¨ª. Mart¨ªnez defensa una afirmaci¨® que hi ha al llibre segons la qual el p¨²bic amb m¨¦s formaci¨® gaudeix m¨¦s de l'espectacle m¨¤gic. ¡°La persona que est¨¤ segura de la seva intel¡¤lig¨¨ncia no t¨¦ cap problema per deixar-se enganyar. En canvi, qui es pren l'espectacle com un repte a la seva intel¡¤lig¨¨ncia, de la qual no est¨¤ segur, no en gaudeix i acostuma a ser el t¨ªpic espectador que va a rebentar-ho¡±. La idea que tenia el poeta Joan Brossa de la m¨¤gia ressona en aquestes paraules.