Dist¨¤ncies

Fa un cert temps que penso que gran part del que vivim es pot pensar com un problema de dist¨¤ncia. De trobar la dist¨¤ncia adequada, concretament. Penso en les parelles, per exemple. Moltes vegades, que una parella funcioni t¨¦ a veure amb si encerten la dist¨¤ncia que els cal mantenir perqu¨¨ el desig i la quotidianitat assoleixin alguna mena d¡¯equilibri. Potser hi ha alguna cosa clixeica en aix¨° d¡¯oposar l¡¯un amb l¡¯altre, per¨° el percentatge de divorcis es dispara durant les vacances (veurem amb els confinaments) i, dels trobadors en?¨¤, l¡¯abs¨¨ncia i l¡¯obstacle han estat representats sempre com a catalitzadors del desig. De fet, el llenguatge quotidi¨¤ ja fa temps que ha incorporat aquesta met¨¤fora: diem que ens sentim ¡°a prop¡± o ¡°lluny¡± d¡¯alg¨², o d¡¯alguna relaci¨®, o acusem alg¨² de trobar-lo ¡°distant¡±, no perqu¨¨ no hi hagi sempre alguna mena de dist¨¤ncia, sin¨® perqu¨¨ la dist¨¤ncia s¡¯ha desequilibrat.

Tot aix¨° ho explicaven meravellosament G. Lakoff i M. Johnson, a Metaphors We Live By (1980); les ¡°met¨¤fores estructurals¡± s¨®n aquelles que hem naturalitzat i que, per tant, generen expressions i tries l¨¨xiques que les despleguen, sempre sota aquesta aparen?a de neutralitat (parlen de la concepci¨® de la discussi¨® com una guerra, i de com parlem d¡¯¡°ofensives¡±, d¡¯¡°estrat¨¨gies¡±, d¡¯¡°atrinxeraments¡±, de ¡°vencedors¡± i de ¡°ven?uts¡±). Aquestes met¨¤fores tenen alhora un impacte conceptual (determinen la manera com pensem sobre les coses) i un d¡¯emocional (¡°perdre¡± una discussi¨® t¡¯aclofa). I no s¨®n impactes banals. Penseu en el que fem per evitar-nos el disgust d¡¯una derrota.

La q¨¹esti¨® de la dist¨¤ncia adequada t¨¦ alguna cosa de met¨¤fora estructural. La relaci¨® del governat amb el governant ¡ªo, dit m¨¦s clarament, del poder¡ª, per exemple, es pensa en declinacions d¡¯aquesta dist¨¤ncia. Sobre si es fa massa present, i es torna agressivament intrusiva, o massa poc, i cau en l¡¯abstracci¨® dist¨°pica dels d¨¦us en retirada. A la informaci¨® li passa el mateix: ens intoxica, si ¨¦s excessiva, o ens neguiteja, si ¨¦s imprecisa o insuficient. Parlo de tot aix¨°, ¨°bviament, perqu¨¨ aquestes tres dist¨¤ncies ¡ªla interpersonal i la que mantenim amb el govern i amb la informaci¨®¡ª s¡¯han posat al centre de la nostra quotidianitat immediata. De fet, el Covid-19 ha literalitzat la primera (per als confinats en companyia, per als que s¡¯han d¡¯anxovar en vagons de metro, per als qui viurem separats de tothom). Despr¨¦s hi ha el dubte de si aquest exc¨¦s de dist¨¤ncia es converteix en un exc¨¦s de proximitat respecte de nosaltres mateixos, i de si resultar¨¤ m¨¦s o menys suportable. O de si, paradoxalment, aquesta dist¨¤ncia literal aproximar¨¤ altres coses, llenguatges, maneres de fer. Ja veurem com es desenvolupa tot aix¨°. El repte, de moment, es resumeix en el seg¨¹ent: la necessitat de garantir que les dist¨¤ncies, a m¨¦s d¡¯adequades, siguin justes.