Kilian Jornet: ¡°Aix¨° ¨¦s una gran prova per veure com funcionem com a societat¡±

Kilian Jornet (Sabadell, 32 anys) ha ofert la visualitzaci¨® gratu?ta dels documentals que ha gravat sobre els seus reptes en ultramaratons i cimeres per combatre el confinament a causa del coronavirus. Des dels afores d'Andalsnes, un petit poble a la costa oest de Noruega, mentre descansa de perseguir la seva filla d'un any, que ja fa dos mesos que camina, l'especialista en carreres i esqu¨ª d'alta muntanya reflexiona sobre aquest ins¨°lit moment.

Pregunta. Com est¨¤ la situaci¨® a Noruega?

Resposta. Han tancat fronteres, escoles i universitats, per¨° de moment no hi ha quarantena i es pot sortir al carrer. Com que nosaltres ven¨ªem d'It¨¤lia, vam passar uns 10 dies a casa i despr¨¦s ja he comen?at a entrenar normal. Visc en una regi¨® en qu¨¨, quan surto a entrenar, en tot l'hivern em creuo dues o tres persones. Puc entrenar sense veure ning¨², aix¨ª que tampoc ho noto gaire.

P. Com viu el que passa a Espanya?

R. Com un problema global. Abans de venir a Noruega, vam ser a Fran?a i a It¨¤lia i vam viure la situaci¨® all¨¤. Cal actuar r¨¤pidament i les mesures, encara que semblin dr¨¤stiques, s¨®n importants. Si continues trobant-te amb gent, el virus es continua propagant. Jo puc entrenar per¨° no em poso en embolics de muntanya per no col¡¤lapsar el sistema sanitari si hi ha cap problema. L'important ¨¦s no mirar la part individualista, sin¨® pensar en el col¡¤lectiu. Pots no tenir s¨ªmptomes per¨° ser-ne transmissor i fer que no es trenqui la cadena, cal ser conscients d'aix¨°.

P. A la muntanya moltes vegades es veu tant l'egoisme com la solidaritat de la gent. Ara tamb¨¦?

R. S¨ª. En els moments m¨¦s dif¨ªcils surt el millor i el pitjor de cada persona. Aix¨° ¨¦s un gran test per veure com funcionem com a societat. ?s una cosa global. ?s una epid¨¨mia que afecta el primer m¨®n. Quan ha passat al tercer m¨®n no n¡¯hem fet cas. Aix¨° far¨¤ replantejar moltes coses de com funcionem com a societat.

P. Resulta que en la societat de la tecnologia i de la comunicaci¨® a dist¨¤ncia ara l'allunyament hum¨¤ ¨¦s obligatori...

R. Jo soc bastant introvertit i precisament ser a prop no ¨¦s el que busco molts cops, per¨° aix¨° ens far¨¤ adonar-nos de la import¨¤ncia del contacte hum¨¤. El capitalisme ¨¦s molt individualista i estem veient que la sanitat p¨²blica funciona i ens ajuda. Cal pensar quin model de societat volem. La majoria de la gent reacciona b¨¦. Es pot funcionar de manera m¨¦s col¡¤lectiva.

P. Vost¨¨, que viu i competeix en contacte amb la naturalesa, creu que aquesta crisi t¨¦ relaci¨® amb la mala cura del medi ambient?

R. No ho crec. Aix¨° ¨¦s un virus que pot ser qu¨ªmic o pot ser que estigu¨¦s enterrat a les glaceres i amb el desgla? hagi sortit, que vingui d'animals o que hagi estat aqu¨ª durant anys. Cal aprofitar ara perqu¨¨, quan tornem a arrencar la maquin¨¤ria del sistema mundial, ens replantegem que les baixades de contaminaci¨®, per exemple, a la Xina, han estat impressionants. Potser no s'ha de tornar al mateix ritme que abans, sin¨® que es pot viure amb un ritme m¨¦s baix. Ser¨¤ dif¨ªcil que passi, per¨° ara hi ha molta m¨¦s conscienciaci¨® ecol¨°gica en les generacions m¨¦s joves. Hi ha altra interessos econ¨°mics, per¨° grans empreses tamb¨¦ van canviant la manera de pensar.

P. Aprecia el canvi clim¨¤tic en els seus entrenaments?

R. S¨ª, es veu any rere any. A les glaceres ¨¦s molt visual. Va baixant el nivell de gel en zones com l'Him¨¤laia, els llacs van creixent... Hi ha molts canvis i molt r¨¤pids.

P. Quins s¨®n els seus propers reptes?

R. Tornar a l'Him¨¤laia. La nostra idea era anar-hi en unes setmanes, per¨° ha quedat cancel¡¤lat. Ser¨¤ una situaci¨® dif¨ªcil al Nepal perqu¨¨ ¨¦s un pa¨ªs que viu molt del turisme, aix¨ª que en cancel¡¤lar permisos i expedicions perdran molts diners. I alhora ¨¦s un pa¨ªs molt pobre i si arribem turistes infectats no t¨¦ un sistema sanitari adequat. Esperarem a veure com va la situaci¨®. Ara el menys important ¨¦s l'esport. Far¨¦ el que pugui a casa fins que passi la pand¨¨mia. El que faig ¨¦s un ¡®hobby¡¯, vaig a la muntanya a c¨®rrer i esquiar perqu¨¨ m'agrada.

P. La idea era tornar a vuitmils...

R. S¨ª, per¨° comunicar¨¦ m¨¦s endavant el repte exacte. M'agrada anar-hi, fer-lo i despr¨¦s explicar-lo.

P. El que el motiva ara ¨¦s m¨¦s l'alpinisme que les carreres?

R. El que em motiva molt ¨¦s el rendiment. Vull continuar competint perqu¨¨ m'aporta molt, per¨° ¨¦s cert que no tinc les mateixes ganes que fa cinc anys de voler guanyar una carrera. Aquest any m'agradaria fer alguna cosa en asfalt, perqu¨¨ no ho he fet mai, s¨®c molt dolent. On tinc m¨¦s motivaci¨® ¨¦s en l'alta muntanya.

P. Ha pensat en el repte ol¨ªmpic?

R. Quan vaig comen?ar amb l'esqu¨ª de muntanya, entre el 2000 i el 2010, em motivava anar a uns Jocs Ol¨ªmpics. Per¨° crec que hi ha esports que per ser ol¨ªmpics han canviat la seva ess¨¨ncia, la seva manera de ser, i aix¨° no m'agrada, no crec que sigui el millor. L'olimpisme s¡¯ha de replantejar el que ¨¦s. Es parla dels valors ol¨ªmpics, de l'esperit esportiu, i de vegades el lloc de celebraci¨® dels Jocs ¨¦s una decisi¨® pol¨ªtica i econ¨°mica per pintar b¨¦ el pa¨ªs. No s¨¦ si em sentiria b¨¦ anant a competir a algun lloc que serveixi d¡¯excusa per a aix¨°. Tal com estan organitzats ara els Jocs, ¨¦s m¨¦s un espectacle que no pas esport.