¡°Som la normalitat en la vida de molta gent¡±

L'¨²ltim que li passa pel cap a Anna Elias ¨¦s apagar el forn. Al capdavant d'una fleca familiar que va per la quarta generaci¨®, porta gravat al cervell que el pa ¨¦s un aliment de primera necessitat. I tamb¨¦ sap que el Forn Elias, al carrer Rogent de Barcelona, ¨¦s m¨¦s que un negoci. ¡°Al barri som una instituci¨®¡±. Darrere del mostrador saben el nom de tots els clients. Coneixen qu¨¨ compra cada fam¨ªlia cada dia de la setmana. Serveixen pa a les escoles de l'entorn. I per Nadal, mig barri baixa a la fleca les cassoles amb pollastres, galls dindi i estofats per coure'ls al seu forn giratori, de cinc metres de di¨¤metre. ?s d'aquells comer?os on els ve?ns deixen tranquils les claus de casa perqu¨¨ alg¨² les reculli.

L'Anna i el seu fill Enric, des de l'obrador, han afrontat la crisi del coronavirus amb l'ofici i la responsabilitat de sempre. Segueixen fent pa amb les mesures higi¨¨niques i sanit¨¤ries que toca, ara m¨¦s exigents. Han adaptat la producci¨® a les circumst¨¤ncies: ¡°La gent ha tornat a demanar pans grans, de quilo, i venen nom¨¦s dues vegades a la setmana¡±. Obren nom¨¦s al mat¨ª: ¡°Per evitar que la gent surti de casa m¨¦s del que ¨¦s imprescindible¡±. I porten pa a casa dels clients m¨¦s grans. ¡°S¨®n dones que van passar la guerra amb els meus pares, que es protegien de les bombes al mateix refugi¡±. Les mascaretes que utilitzen els clients durant la crisi han introdu?t una altra novetat darrere del mostrador: ¡°No veiem la boca de la gent, hem apr¨¨s a llegir les expressions i els somriures als ulls¡±.

Per protegir els treballadors i els clients, a la fleca van decidir fer dos equips i no coincidir entre ells. S'alternen: un dia treballen uns, i l'endem¨¤ descansen i treballen els altres. La facturaci¨® ha caigut un 40%, per¨° ara com ara la cap no es planteja prendre cap mesura dr¨¤stica: ¡°Som una fam¨ªlia, entre tots ho arreglarem, d'aqu¨ª a res estarem fent coques per a les revetlles d'estiu¡±, diu optimista. De por no en t¨¦, assegura. Per¨° de la tensi¨® se li ha posat un ull vermell.

I qu¨¨ diria de tot plegat el Jaume, el patriarca, que va morir fa dos anys? ¡°Ell diria que no n'hi ha per a tant, que passar una guerra va ser pitjor¡­ encara que ara no veiem l'enemic¡±, sospira la filla. A la pregunta de quina ha estat la pitjor situaci¨® que ha afrontat el Forn Elias durant el seu segle d'hist¨°ria, l'Anna no dubta: ¡°L'apagada que va provocar l'incendi d'una subestaci¨® el¨¨ctrica del barri. Vam coure tot el pa que vam poder amb la calor que tenia el forn i el vam regalar¡±. ¡°Aix¨° d'ara ¨¦s diferent, ¨¦s com una pel¡¤l¨ªcula de ci¨¨ncia-ficci¨® i d'alguna manera ens sentim com hero?nes, perqu¨¨ som la normalitat en la vida de molta gent. I crec que parlo per la majoria de forners artesans¡±.

Des del Gremi de Forners, el seu president, Jaume Bertran, coincideix amb Anna Elias en el paper dels forners, per¨° alerta de companys que ¡°no fan caixa ni per pagar els sous¡±. ¡°En casos de necessitat els forners sempre hem estat a primera fila. Per b¨¦ i per mal hem aguantat, no tots els oficis tenen aquest tarann¨¤, per¨° una cosa ¨¦s com ens sentim i una altra com estem des del punt de vista empresarial o la por que poden tenir alguns empleats d'haver de treballar, que ¨¦s comprensible¡±. Bertran explica que les fleques de barri, amb clientela fixa i de proximitat s¨®n les que estan aguantant millor. Ho tenen pitjor les del centre ¨Cperqu¨¨ est¨¤ desert i hi ha pocs ve?ns¡ª, les que tenen zona de cafeteria, que aportava el gruix de la facturaci¨®, o les que servien a restaurants. Tamb¨¦ han tancat bona part de les fleques industrials, que no tenen obrador i es limiten a acabar de coure el g¨¨nere.