A partir de dem¨¤

Fa tot just dues setmanes que estem confinats, i la incertesa continua. El temps sembla que s¡¯ha aturat. Els pobles i ciutats, fantasmes que arrosseguen els seus silencis, i nosaltres, vides enllaunades entre quatre parets. Tret d¡¯alguna excepci¨® que avala la regla, el comportament ciutad¨¤ mostra una responsabilitat c¨ªvica exemplar. L¡¯activitat ha baixat tant com la contaminaci¨® i la hist¨¨ria de les borses ha pujat tant com el p¨¤nic. I entre plors continguts dels qui no han pogut acomiadar-se dels seus, els dubtes raonables que les informacions no sempre equilibrades provoquen basant-se en els balan?os diaris d¡¯una trag¨¨dia que ning¨² hauria firmat fa un mes. Nom¨¦s un mes. I aix¨ª anem furgant en ¡°recuerdos vivos y besos tan dorados como el beso aquel de la memoria¡± (Luis Garc¨ªa Montero).

En contrast amb el passat carregat tamb¨¦ d¡¯algun retret anotat a les llistes del deure i haver, la mirada cap al futur i la seva esperan?a. Les cab¨°ries sobre qu¨¨ farem el dia que puguem envair altre cop els carrers avui deserts, trepitjar la sorra de la platja avui confinada, rec¨®rrer els viaranys de gl¨°ria dels turons avui allunyats o abra?ar els cossos avui exposats a la solitud dolorosa de pells tristes. I tot plegat, en contrast amb l¡¯especulaci¨® sobre la nostra capacitat real d¡¯aprenentatge despr¨¦s d¡¯aquesta bufetada planet¨¤ria que recepta cura d¡¯humilitat.

En aquests dies de for?ada contenci¨® i obligat compliment, pr¨¤cticament tothom adverteix que a partir de l¡¯endem¨¤ ja res tornar¨¤ a ser el mateix. Ni ning¨² reincidir¨¤ en els seus pecats originals perqu¨¨ haurem apr¨¨s la lli?¨®. Ja ho veurem. En adonar-se de l¡¯abast de la crisi financera del 2008, Nicolas Sarkozy va sentenciar que, passat el mal tr¨¤ngol, caldria reinventar i moralitzar el capitalisme. I establir un nou ordre mundial. A les portes de la probable i pitjor sacsejada econ¨°mica de tots els temps, Sarkozy ¨¦s un espectre que ni hi ¨¦s ni tampoc se l¡¯espera i el capitalisme comen?a a lamentar-se d¡¯haver donat excessius passos de rosca sense que ning¨² li crid¨¦s excessivament l¡¯atenci¨®. En canvi, ¨¦s possible aix¨° del nou ordre mundial. Amb la Xina com a punta de llan?a despr¨¦s de la lli?¨® dictada a trav¨¦s de la seva peculiar gesti¨® de la pand¨¨mia. Primers i exemplars. Decisions dr¨¤stiques acceptades per ciutadans de pa?sos culturalment pacients i sociol¨°gicament sotmesos. Per aix¨° han acabat imposant el seu criteri i ens han obligat a passar de les cr¨ªtiques a la seva manera de fer a dependre dels seus productes sanitaris que ofereixen al m¨®n amb pagament previ. I com que els governs se¡¯ls disputen, els envien al millor postor. Als qui hagin pujat m¨¦s en la subhasta de la salut.

Va ser fa 10 anys, quan l¡¯ombra de Lehman Brothers continuava mostrant la seva daga, que algunes veus van comen?ar a promocionar el r¨¨gim xin¨¨s com l¡¯ideal per fer avan?ar el m¨®n per a inter¨¨s dels m¨¦s interessats. Mao als murals i el d¨°lar a la butxaca. Una aposta plena per les noves tecnologies, m¨¦s control ciutad¨¤, menys protestes i m¨¦s productivitat. La democr¨¤cia del simulacre per garantir l¡¯economia per davant de la llibertat. Una cosa aix¨ª com el que avui es debat tamb¨¦ al m¨®n per¨° amb voluntat de perman¨¨ncia. Si, com argumenta Trump, els diners han d¡¯anar per davant de la salut de les persones o al contrari, que ¨¦s el que encara mant¨¦ la malaltissa Europa. El primer ens empeny a un capitalisme autoritari marcat pel control digital de tots els nostres moviments segons denunciava Byung Chul Han diumenge passat a aquest diari. Davant d¡¯aquest horitz¨® pertorbador, l¡¯alternativa democr¨¤tica d¡¯un empoderament ciutad¨¤ que es converteixi en una mena de solidaritat global. ?s el que defensava Yuval Noah Harari, autor de Sapiens, al Financial Times. Seria l¡¯alternativa que necessitaria tamb¨¦ una reacci¨® ferma i contundent dels estats membres de la Uni¨® Europea que consolid¨¦s la seva voluntat de lideratge ¨¨tic i social i alhora mantingu¨¦s la seva capacitat de competitivitat i la seva exig¨¨ncia respecte als drets de les persones. Un retorn als or¨ªgens ampliats en el marc del que sempre se¡¯ns ha prom¨¨s i encara no s¡¯ha complert. I de la m¨¤ d¡¯uns Estats Units retornats als seus par¨¤metres hist¨°rics i que ser¨¤ el que marcar¨¤ les seves pr¨°ximes eleccions presidencials ara que l¡¯economia, el seu gran actiu, est¨¤ colpejant a Trump on fa m¨¦s mal.

¡°Qu¨¦ ser¨¢, ser¨¢¡±, podem cantar amb Doris Day. El que sembla inevitable ¨¦s que les decisions que ara prenguin els governs individualment i col¡¤lectivament marcaran el futur. Aquella expectativa a la qual Victor Hugo va aplicar diversos adjectius: inabastable per als febles, desconeguda per als porucs i oportuna per als valents. Ning¨² sap si res ser¨¤ igual per¨° tots sabem qu¨¨ ens juguem a partir de dem¨¤.