Ens queden viatges per fer

?s evident que no som en temps de viatges. Tothom i totadon tancats a casa, a l¡¯espera que passin els genets de l¡¯apocalipsi. Llavors, de qu¨¨ ens serviria, avui, atiar els lectors a llegir el Viatge al Congo, d¡¯Andr¨¦ Gide? De qu¨¨ serviria llegir el Viatge al voltant del m¨®n de la fragata reial La Boudeuse acompanyada de L¡¯?toile, els anys 1766 a 1769, de Louis-Antoine de Bougainville, llibre bo per ell mateix, per¨° menys que el que va suscitar, l¡¯anomenat Suppl¨¦ment, de Diderot, pe?a mestra de la cr¨ªtica de la cultura? De no res.

Qu¨¨ en traur¨ªem d¡¯aconsellar avui la lectura del Viatge a Am¨¨rica, de Chateaubriand, o del Viatge a l¡¯Orient de G¨¦rard de Nerval? Si no ens podem moure de casa! ?Fora bo acostar-se a les p¨¤gines dels Viatges de Gulliver, de Jonathan Swift, o a la s¨¨rie interminable de viatges fant¨¤stics narrats per Juli Verne? Aquests ens farien dentetes, encara que es tracti solament de literatura, i no de llibres de viatges i experi¨¨ncies de deb¨°. Ja que som catalans dependents de la literatura, ?no ens abelliria de passar els ulls damunt les p¨¤gines del Viatge al Purgatori, de Ramon de Perell¨®s (segle XIV), que arrenca en temps de Joan I d¡¯Arag¨® i ¨¦s el primer viatge en qu¨¨ es parla de sant Patrici, convertit despr¨¦s pels irlandesos en un Saint Patrick que ¨¦s altament honorat en aquelles terres a?llades? No; no ens abelliria. No fem bromes.

M¨¦s aviat hem de pensar, ara que no podem viatjar, en aquells grans autors de la literatura universal que detestaven la idea del viatge, com Cesare Pavese o el tamb¨¦ itali¨¤, pintor, Giorgio Morandi, que amb prou feines es va bellugar mai de casa seva, a Bolonya. O com els anglesos Gibbon i Chesterton, el qual ja deia: ¡°El viatger veu el que veu; el turista veu all¨° que ja sabia que veuria!¡±, alta proclama contra la forma hodierna del viatjar.

Per¨° res no ¨¦s m¨¦s clar, per consolar-se de no viatjar, que all¨° que es troba en una de les Ep¨ªstoles d¡¯Horaci, citat fins a l¡¯avorriment per la tradici¨® dels enemics del viatge: Coelum mutant non animum qui trans mare currunt, val a dir: ¡°Canvien de cels els que travessen el mar, per¨° no els canvia l¡¯¨¤nima¡±. Molta gent va deixar de viatjar quan va con¨¨ixer aquesta assenyada m¨¤xima. Per aix¨° molts autors llatins ¡ªencara que les seves mil¨ªcies no paraven de fer expedicions¡ª van encunyar el lloc com¨² de la stabilitas loci, que ve a ser com el t¨°pic de no bellugar-se de casa, tan estimat pels estudiosos de tots els temps. Baudelaire, tan amic de terres ex¨°tiques, va escriure un vers a Les flors del mal que diu: ¡°Detesto el moviment que despla?a les l¨ªnies¡±.

Petrarca, que ¨¦s considerat falsament el primer excursionista d¡¯Europa perqu¨¨ va pujar sense cap prop¨°sit evident el Mont Vent¨®s, als estreps dels Alps francesos (1.909 metres d¡¯altura), va deixar-nos una molt imaginativa descripci¨® de l¡¯experi¨¨ncia en una carta adre?ada a Dionigi da Borgo San Sepolcro ¡ªque no va arribar a llegir-la perqu¨¨ es va morir abans, at¨¨s que Petrarca va treballar-hi l¡¯estil entre un esborrany de 1342 i la versi¨® definitiva, de l¡¯any 1353¡ª, la qual inclou el fet que havia agafat, per fer l¡¯excursi¨® m¨¦s passadora, les Confessions de sant Agust¨ª i que, per un atzar que ¨¦s pura inventiva, en ser obert aquest llibre durant el cam¨ª, va llegir-hi aquesta frase, que reporto: ¡°Els homes viatgen per admirar l¡¯altura de les muntanyes, les grans onades del mar, els corrents amplis dels rius, la immensa latitud dels oceans, els recorreguts dels astres... i s¡¯obliden d¡¯all¨° admirable que hi ha en ells mateixos¡±. La citaci¨® no pot ser m¨¦s oportuna.

Dit tot aix¨°, i per no citar una vegada m¨¦s un dictum de Pascal massa esmentat, recordarem al lector, com cita de passada el company de p¨¤gina, Xavier Monteys, que Xavier de Maistre (1765-1852), una vegada que, a Tor¨ª, va ser condemnat, a causa d¡¯un duel, a un arrest domiciliari de quaranta-dos dies, va escriure un llibret de molta anomenada, Viatge al voltant de la meva cambra, en el qual, ja que no podia narrar ni ciutats ni paisatges visitats en viatges de deb¨°, explicava qu¨¨ hi havia en aquella habitaci¨®, i quins pensaments li afloraven des del seu a?llament. Hi parla dels mobles que hi ha ¡ªcom els autors del nouveau roman¡ª; dels quadres que hi ha penjats a les parets, que el porten a imaginacions vagar¨ªvoles sobre la natura i fins i tot sobre el seu amor a Madame de Hautcastel; despr¨¦s l¡¯autor s¡¯esplaia en consideracions sobre la literatura i exposa les seves idees cr¨ªtiques sobre l¡¯obra de Sterne, de Richardson, de Pr¨¦vost i de Goethe; i, finalment, parla de la difer¨¨ncia que hi ha entre l¡¯¨¤nima i el cos: l¡¯una immortal per a tot creient, l¡¯altre, com ara sabem m¨¦s b¨¦ que mai, contingent i ef¨ªmer. Quanta literatura dom¨¨stica naixer¨¤ arreu del m¨®n a causa del virus malaurat!