La mort i la primavera

Aquests dies tot est¨¤ infectat de mort. La imatge d¡¯un hospital de campanya amb els llits estrat¨¨gicament separats per respectar el que tots ja coneixem com a dist¨¤ncia social ens recorda que hi ha formes de morir que encara no coneix¨ªem. Pens¨¤vem que all¨° natural era acompanyar l¡¯¨¦sser estimat, sostenint-li la m¨¤, els ditets esquel¨¨tics; anar despr¨¦s a comprar flors i a menjar plegats, a recordar els moments estel¡¤lars del mort. Que si com se sorprenia l¡¯¨¤via quan era el seu aniversari, mostrant-se fins i tot ofesa: ¡°?Otro m¨¢s? Pues otro m¨¢s¡±.

Pens¨¤vem, don¨¤vem per fet, que els nostres grans marxarien espantats per¨° tranquils, perqu¨¨ han viscut una guerra i nosaltres no, i porten tota una vida delectant-se en aix¨° mateix. La meva ¨¤via manava callar a tothom i ens apuntava amb el bast¨® quan comen?ava a explicar. Pens¨¤vem que el final seria m¨¦s o menys confortable. Perqu¨¨ encara que tothom fantasia amb una mort tr¨¤gica, ning¨² no la desitja mai en realitat. Fins i tot una mort per avorriment sembla el millor pla, arribada certa edat. La meva solia dir que ja no comprenia res i, com que no comprenia res, li valia m¨¦s la pena no veure.

No imagin¨¤vem que la primavera podia ser aquesta cosa impredictible ¡°perqu¨¨ la primavera ¨¦s trista i ¨¦s a la primavera que tot el m¨®n est¨¤ malalt i les plantes i les flors s¨®n una malura de la terra¡±. Rellegia en forma de f¨¤bula dist¨°pica ¡ªo potser ¨¦s que ara tot es rellegeix aix¨ª¡ª La mort i la primavera, obra inacabada de Merc¨¨ Rodoreda, publicada el 1968 i escrita durant l¡¯exili. Pensava en aquest poblet sense nom, situat entre la muntanya de Maraldina i un riu, on els habitants malaltissos i espantats segueixen rituals estrictes basats en la por i l¡¯obedi¨¨ncia. No hi ha llibres ni col¡¤legis, i els nens estan confinats als armaris mentre els adults han d¡¯assistir a les seves cerim¨°nies. El poble viu amena?at pels caramens, uns ¨¦ssers que mai no ha vist ning¨², i pel riu, que en qualsevol moment pot arrasar-ho tot, incloses les cases.

Al Bosc dels Morts es dona sepultura als morts i se¡¯ls emplena el cos de pesat ciment perqu¨¨ les ¨¤nimes no s¡¯escapin. ¡°Perqu¨¨ la mort sempre ¨¦s lletja amb aquests cucs que ja s¡¯esperen¡±. Per aix¨° l¡¯¨²nic alleujament ¨¦s com en sortim, d¡¯aquesta, com ens abracem quan arriba la mort. Per aix¨° els ritus o els costums que acompanyen la por menys original de totes (que ¨¦s la por a desapar¨¨ixer) s¨®n una cosa tan sagrada. La mort ja ¨¦s solit¨¤ria, per aix¨° ning¨² vol morir sol en unes emerg¨¨ncies atape?des, en una resid¨¨ncia d¡¯ancians confinada, en un hospital de campanya, en un passad¨ªs de lliteres sense oxigen suficient. Als vells els ¨¦s igual, perqu¨¨ diran que ja ho han vist tot: l¡¯¨¤via es miraria aquest embolic fant¨¤stic i s¨°rdid, com el conte de la Rodoreda, i diria: ¡°A mi no em mireu, que a mi aix¨° no m¡¯afecta i jo encara no soc vella¡±.