El virus del Camp Nou

No hi ha treva que valgui al Camp Nou, ni tan sols quan es declara una pand¨¨mia tan mortificant. De vegades, sembla fins i tot que la fractura entre els jugadors i els directius es fa m¨¦s gran o m¨¦s petita d'acord amb la import¨¤ncia del cas, de manera que l'actual ¨¦s molt greu, possiblement una de les m¨¦s desagradables de les que s'han viscut al Camp Nou. L'¨²ltim cap¨ªtol porta la signatura de Messi. I la paraula del capit¨¤, subscrita per molts futbolistes, ¨¦s l'¨²nica que mou muntanyes al Bar?a.

El 10 afirma que els jugadors accepten la rebaixa de sou i com a propina anuncia que faran una aportaci¨® per als treballadors, la millor manera d'atendre els desitjos dels patrons i de ser solidaris amb el comit¨¨ d'empresa i tamb¨¦ de desmentir que s¨®n les sangoneres del Bar?a. I, una vegada ha passat comptes, l'argent¨ª apunta al club perqu¨¨ ¡°sorprenentment¡± i ¡°des de dins¡± els han posat ¡°sota la lupa¡± i els han pressionat per fer una cosa que ¡°sempre¡± han tingut clar que farien, cosa que semblava que no sabien als despatxos del Camp Nou.

La plantilla ent¨¦n que la directiva no ha sabut negociar l'ERTO, ha disparat contra els futbolistes i, a costa del virus, ha pret¨¨s cobrar factures anteriors que delataven precisament la mala gesti¨® del consell que presideix Bartomeu. El drama del president ¨¦s que no nom¨¦s no ha aconseguit rendibilitzar un conflicte que per una vegada estava raonablement de part seva, sin¨® que se li ha girat en contra en un moment delicat de cara a les eleccions del 2021 i ha provocat com a resposta la ira de Messi.

Bartomeu est¨¤ perdut si el plet es redueix a un frec a frec amb Messi. El president ¨¦s ostatge del capit¨¤ i, per extensi¨®, de l'equip de Berl¨ªn. L'¨²nica pol¨ªtica practicada des de llavors ha estat la de complaure els guanyadors de l'¨²ltima Champions que figura al Museu del Bar?a. N'hi ha prou amb mirar la foto de l'alineaci¨® d'aquella final per adonar-se que els qui no consten al planter ¨¦s perqu¨¨ han deixat el club per voluntat pr¨°pia: Alves, Mascherano, Iniesta, Neymar, m¨¦s els suplents Xavi, Mathieu i Pedro. A excepci¨® de Neymar, que vol tornar al Bar?a, cap s'ha penedit d'haver sortit del Camp Nou.

No es tracta de dubtar de la qualitat dels qui s'han quedat, sin¨® del seu poder per aconseguir que el Bar?a giri al voltant seu per damunt fins i tot d'una idea de joc, la mateixa que va portar l'equip a ser el referent futbol¨ªstic per excel¡¤l¨¨ncia, un esclat que permet encara preveure un pressuposat r¨¨cord de 1.047 milions. Ja fa temps que es juga, es viu i es cobra ¡ªtant al Camp Nou com al Palau i igual els qui penquen com els qui s'ho prenen amb calma a les oficines¡ª com volen els herois de Berl¨ªn i no com consta al llibre d'estil del Bar?a.

Encara que tinguin m¨¦s de 30 anys, s¨®n tan bons que la rutina els dona per guanyar la Lliga, de vegades la Copa i demanar la revenja de la Champions. No hi ha millor manera d'enganyar-se que parlar d'Anfield i no del Liverpool i de culpar dels t¨ªtols no guanyats els fitxatges que han fracassat com a substituts de Neymar per no citar els d'Alves, Iniesta o Xavi. Ara mateix, una vegada que el virus ha aturat el joc, no se sap ni tan sols qu¨¨ passar¨¤ amb el N¨¤pols per m¨¦s que alguns somi?n amb Istanbul. Els protagonistes, no obstant aix¨°, continuen sent els jugadors, acostumats a deixar en evid¨¨ncia Bartomeu.

Passa que els que manen, que s¨®n els que m¨¦s cobren, no sempre tenen l'anu¨¨ncia dels manats, sobretot quan cal prendre decisions col¡¤legiades, com va passar l'1 d'octubre del 2017. La falta de cohesi¨® que es visualitza al camp ¨¦s la mateixa que s'intueix al vestidor, una circumst¨¤ncia que explicaria el retard en la resposta sobre l'ERTO. Les discrep¨¤ncies, en qualsevol cas, es dissimulen millor, individualment i col¡¤lectivament, quan es tracta de subratllar qui governa al Camp Nou.

El president ¨¦s conscient que si va aconseguir el poder no va ser pel seu model de gesti¨®, sin¨® perqu¨¨ el trident va guanyar el triplet el 2015. Aix¨ª que ho t¨¦ malament cada vegada que sorgeix un conflicte i sap, a m¨¦s, que com m¨¦s greu sigui m¨¦s mal parat en sortir¨¤, sempre exposat a l'¨²ltima paraula de Messi. El gest del capit¨¤ no exculpa, per tant, el modus vivendi de la plantilla ni justifica la seva tardan?a a donar el vistiplau a l'acord, ni allibera el president, igualment err¨¤tic i sense capacitat de mesurar el temps de l'ERTO.

Totes dues parts, sempre desconfiades i disposades a passar comptes, surten dolgudes i ressentides d'un ¨²ltim plet que convidava a un acord singular en un club ¨²nic davant el desafiament de la Covid-19. El desgast ¨¦s tan dif¨ªcil d'assumir que el Camp Nou amena?a de rebentar abans que comenci l'Espai Bar?a.