Menors en confinament

La pand¨¨mia ens tracta a tots igual, en certa manera ens homogene?tza. Tot i aix¨°, cadasc¨² la viu i la pateix de manera diferent: ja sigui per motius personals, familiars, laborals, socials, econ¨°mics o molts altres. A tots ens tracta igual, per¨° tots som diferents davant seu. En aquesta difer¨¨ncia no ¨¦s el mateix ser un adult que un menor, tenir menors a c¨¤rrec o b¨¦ ser un menor que necessita la nostra cura i atenci¨®.

Tamb¨¦ els nostres nens i nenes pateixen la pand¨¨mia i el confinament de maneres diferents. Tenim nadons acabats de n¨¦ixer, nens i nenes malalts, en ter¨¤pia, amb grans capacitats, que conviuen amb la viol¨¨ncia quotidiana, i tantes altres circumst¨¤ncies. Aquests dies hem vist com diferents governs auton¨°mics i locals oferien solucions (algunes una mica sorprenents) per suplir les beques menjador de les quals s¨®n titulars els menors que pertanyen a fam¨ªlies en situaci¨® prec¨¤ria. Per a alguns d¡¯aquests escolars i les seves fam¨ªlies, percebre aquesta beca ¨¦s la manera d¡¯assegurar-se un ¨¤pat en condicions al dia.

Els menors estrangers no acompanyats s¨®n un altre col¡¤lectiu que veu agreujada la seva situaci¨® prec¨¤ria aquests dies. Un col¡¤lectiu que ja est¨¤ prou estigmatitzat, al qual se'l culpa de tota mena de conductes antisocials (moltes sense fonament). Per¨° s¨®n nens i nenes, com els nostres, que no tenen persones que els gui?n, que els acullin i els donin afecte. Diverses organitzacions, com la Fundaci¨®n Ra¨ªces a Madrid i Noves Vies a Barcelona, intenten cobrir algunes de les necessitats b¨¤siques d¡¯aquests menors, posant-hi tot el seu esfor?, m¨¦s enll¨¤ del que ¨¦s estrictament professional. Aquests dies, ens relaten, estan desbordades, en una situaci¨® d¡¯aut¨¨ntica emerg¨¨ncia social.

Els m¨¦s afortunats viuen una vida m¨¦s o menys ajustada als est¨¤ndards convencionals: nens i nens amb progenitors (en el sentit ampli, ¨¦s a dir, aquelles persones que n'exerceixen la seva tutela quotidiana) que els atenen i els cuiden. Els menors en acollida, durant el confinament, no podran veure els seus pares i mares biol¨°gics, per¨° seguiran al resguard dels seus pares d¡¯acollida.

Moltes mares i molts pares estem teletreballant durant el confinament, i podem acompanyar els menors amb els qui convivim a casa, per¨° tants altres han de continuar treballant fora de la llar per continuar oferint serveis necessaris, amb la por constant d¡¯infectar-se i portar el virus a casa. Aix¨ª, quedar-se a casa no ¨¦s nom¨¦s un acte de responsabilitat social, tamb¨¦ un privilegi. Ara b¨¦, no ens enganyem, fer compatible el teletreball amb la conviv¨¨ncia amb menors, m¨¦s o menys petits, i adolescents no ¨¦s una tasca gens f¨¤cil. Uns i altres estan acostumats a passar moltes hores del seu dia fora de casa, a l¡¯escola, en activitats esportives o culturals, al parc, amb els amics i amigues, o sortint els caps de setmana. Uns necessiten una atenci¨® continuada, s¨®n molt exigents i volen que el seu adult de refer¨¨ncia estigui per ells, ja sigui per pintar, mirar la tele, llegir o dormir. Els m¨¦s grans han trencat les seves rutines d¡¯estudi i de lleure i, com sabem, l¡¯adolesc¨¨ncia tendeix a portar-nos a una exaltaci¨® del jo que ¨¦s poc compatible amb les exig¨¨ncies convencionals d¡¯un confinament.

Alguns menors conviuen amb els pares i mares (biol¨°gics o d¡¯acollida) d¡¯una manera diferent despr¨¦s de la separaci¨® de la parella. En aquests casos els dos progenitors continuen sent responsables de la tutela dels fills, nom¨¦s que es reparteixen en per¨ªodes m¨¦s o menys iguals els temps que hi passen. Els progenitors s¨®n responsables d¡¯oferir als seus fills un entorn sense virus aquests dies, aix¨ª que, si hi ha sospita d¡¯infecci¨®, es podr¨¤ cedir la cust¨°dia per passar la quarantena. Per¨°, tret d¡¯aquesta excepci¨® sanit¨¤ria, els r¨¨gims de cust¨°dia compartida, recollits en sent¨¨ncia judicial, no s¡¯han vist jur¨ªdicament alterats pel decret d¡¯alarma, de manera que els nens i nenes han de continuar gaudint dels seus pares en els mateixos termes que ho feien abans. Alterar unilateralment, sense acord, aquestes normes suposa afectar l¡¯inter¨¨s del menor, que, tret que hi hagi una causa justificada, t¨¦ dret a estar amb els seus dos progenitors, a rebre la cura i els afectes de tots dos.

Tots ells, els nostres fills i filles, viuen un moment extraordinari. Tamb¨¦ els adults, per¨° som nosaltres els que estem obligats a cuidar-los d'una manera responsable. No es tracta de construir altars al voltant seu i adorar-los, per¨° s¨ª de tenir presents les seves necessitats, sobretot afectives. No deixem que aprofitin aquests dies per convertir-se en (petits) dictadors per¨°, escolteu, si els veieu al carrer, no els increpeu: ells no en tenen la culpa.

Argelia Queralt Jim¨¦nez ¨¦s professora de Dret Constitucional.