El perill de l¡¯aturada per a les escoles m¨¦s vulnerables

Cada vegada m¨¦s veus alerten de les desigualtats educatives, davant de la possibilitat que els alumnes no tornin a les aules aquest curs. Els experts asseguren que la bretxa no vindr¨¤ determinada ni per la quantitat de deures exigits ni per si es t¨¦ ordinador per seguir les classes a dist¨¤ncia, sin¨® per la realitat que viu l'alumne a casa. Aix¨ª que adverteixen que el confinament colpejar¨¤ amb duresa fam¨ªlies, i per tant escoles, situades en entorns empobrits, que aguditzen aix¨ª els efectes de la segregaci¨® escolar.

¡±Aquesta crisi pot augmentar les desigualtats entre els alumnes, segons el seu origen socioecon¨°mic¡±, resumeix Ismael Palac¨ªn, director de la Fundaci¨® Jaume Bofill, sobre el tancament, que va agafar molts centres sense temps per preparar-se. En alguns casos, com els instituts, van tenir pocs minuts de marge per ordenar als alumnes que recollissin tot el material i se l'emportessin a casa. Alguns centres van reaccionar r¨¤pid, enviant deures des del primer moment, per¨° d'altres van trigar m¨¦s.

Palac¨ªn parla d'escoles proactives i escoles reactives. Les primeres van enviar des del principi tasques als alumnes, tot i que aix¨° no sempre ¨¦s positiu. ¡°Hi ha escoles que ho fan b¨¦ i no omplen els alumnes amb deures, sin¨® que se centren en activitats que fomentin el pensament i l'aprenentatge. D'altres envien fitxes i fitxes i deures i deures, i aix¨° nom¨¦s serveix perqu¨¨ els pares vegin que els fills fan alguna cosa¡±. I les reactives s¨®n, segons Palac¨ªn, ¡°les absentes¡± perqu¨¨ ¡°no saben com fer l'educaci¨® a dist¨¤ncia¡±.

Per als experts, tenir o no aparells tecnol¨°gics no ¨¦s preocupant. ¡°Nom¨¦s hi ha una minoria social que no t¨¦ ordinador, per¨° l'important ¨¦s l'¨²s que se¡¯n fa, si es fa un ¨²s indiscriminat de la pantalla o hi ha un acompanyament dels pares¡±, defensa Miquel ?ngel Prats, professor de Tecnologia Educativa de la Universitat Ramon Llull.

¡°La bretxa la marcar¨¤ la composici¨® social, l'acompanyament que puguin fer els pares en aquest aprenentatge¡±, resol Miquel ?ngel Alegre, soci¨°leg de l'educaci¨® i cap de projectes de la Fundaci¨® Bofill. I aqu¨ª les que surten m¨¦s mal parades s¨®n les fam¨ªlies m¨¦s empobrides. ¡°Compta el bagatge socialitzador, el tipus de converses a casa, el vocabulari, les expectatives que s'ofereix als nens... ?s una riquesa invisible que fa que els alumnes de classe mitjana siguin m¨¦s aut¨°noms en les tasques i que els de nivell socioecon¨°mic baix necessitin m¨¦s suport¡±, afegeix.

Aix¨° ho sap b¨¦ Joan Artigal, director de l'institut escola Trinitat Nova de Barcelona, un dels centres considerat d'alta complexitat per l'elevada concentraci¨® d'alumnes sense recursos (un exemple: dels 535 alumnes, 400 tenen beca menjador). ¡°Hi ha una cursa per veure qui fa m¨¦s i posa m¨¦s deures, per¨° nosaltres ens hem d'aturar i preguntar als alumnes com es troben i qu¨¨ necessiten. I ja hem detectat unes 60 fam¨ªlies en situaci¨® molt cr¨ªtica que vam haver de derivar als serveis socials, perqu¨¨ potser els pares estaven malalts i el nen estava sol, i necessitaven alg¨² que els port¨¦s menjar¡±.

El director incideix que la situaci¨® extrema que viuen moltes fam¨ªlies dificulta l'aprenentatge. ¡°Alguns domicilis no tenen espai vital i pateixen situacions d'emerg¨¨ncia aliment¨¤ria o d'habitatge. I quan li dic a un pare com ha d'acompanyar el seu fill, em contesta que el seu problema ¨¦s que no sap com pagar¨¤ el lloguer o el menjar¡±.

¡°En aquest moment cal vetllar per les necessitats dels alumnes (pel que fa a la seguretat, l'alimentaci¨®, que dormin b¨¦) i no tant per tot el que aprenen. Les fraccions queden en un segon pla¡±, defensa Prats. En aquest punt les escoles m¨¦s segregades pateixen m¨¦s. ¡°No ¨¦s el mateix per als professors d'una escola convencional, que poden patir per quatre o cinc alumnes, que per a les d'alta complexitat, que pateixen per tots¡±, afegeix Palac¨ªn.