Dones periodistes... al cinema

Les modernes s¨¨ries a l¡¯entorn de periodistes traslladen una mirada descreguda sobre les redaccions. Molt m¨¦s que el cinema actual, que des de Spotlight sembla que fa m¨¦s manyagues a la gent d¡¯aquest ofici. De totes maneres hi ha exemples per desmentir totes dues afirmacions. Aprofitant l¡¯engabiament sanitari he revisat alguns t¨ªtols de dones periodistes. Comen?ant per la s¨¨rie sueca Blinded (2019) a Filmin, que passo a comentar¡­ amb esp¨°ilers.

Bea Farkas treballa a la secci¨® d¡¯Economia d¡¯un important diari i ¨¦s amant del m¨¤xim executiu d¡¯un banc d¡¯inversions. Ell s¡¯ha fet banquer per guanyar diners i ella, diu, periodista per controlar els diners dels altres. Una relaci¨®, ignorada inicialment al diari, a la qual no sembla voler renunciar, tot i que li genera ¨°bvies incomoditats. Particularment quan amb els seus articles desmunta l¡¯aparent solidesa del banc, que s¡¯enfonsa. Un enfonsament ple de sang: la seva font al banc se su?cida i el patr¨® intenta assassinar qualsevol que pugui perjudicar-lo, inclosa Farkas. La s¨¨rie fa un dibuix devastador del banc d¡¯inversions. Un casino temerari amb els diners, on es menteix i enganya. Al diari hi ha diferents temperaments. Un redactor en cap que no es refia de la seva gent i no defensa les seves informacions, el pitjor que pot passar. A la m¨ªnima publica el desmentiment del banc i retira una informaci¨® del web que resultar¨¤ vera?. Encara sort que qui els mana a tots, una altra dona, fa tot el contrari. La s¨¨rie promet explicar m¨¦s aventures de Farkas. En la darrera escena de la temporada, la veiem preparant un reportatge sobre cr¨¨dits fraudulents, un negoci en qu¨¨ est¨¤ implicat un excol¡¤lega, detall que desconeix. La s¨¨rie pinta una Farkas decidida, persistent, acostumada a la dificultat d¡¯obtenir dades fiables en un territori particularment opac, el de les finances, habitat per personatges d¡¯una influ¨¨ncia quasi irresistible per moltes raons.

Menys indulgent ha estat Clint Eastwood a Richard Jewell (2019). El film ¨¦s una surra a la premsa capa? d¡¯emmetzinar la vida de qualsevol. Amb fake news o, fins i tot, amb mitges veritats. The Washington Post ha dit que ¨¦s la pel¡¤l¨ªcula m¨¦s trumpista que s¡¯ha perpetrat. Perqu¨¨ ataca dos enemics del president: l¡¯FBI (que l¡¯ha investigat) i la premsa (que el president acusa de mentidera). Es basa en personatges aut¨¨ntics. ?s la hist¨°ria real de Jewell, un bonifaci que treballa com a agent de seguretat. A Atlanta, durant els Jocs Ol¨ªmpics, descobreix durant un concert una bossa sospitosa. I aix¨ª evita que la bomba, en explotar, causi una massacre m¨¦s gran. Jewell ¨¦s tractat com un heroi fins que una periodista del diari local, Kathy Scruggs, publica que Jewell ¨¦s a la llista de sospitosos de l¡¯FBI d¡¯haver col¡¤locat l'explosiu. Una not¨ªcia totalment confirmada. De sobte, la seva vida es tornar¨¤ un infern, que Eastwood descriu perfectament. El problema ¨¦s que presenta una reportera, morta l¡¯any 2001, sense escr¨²pols, que s¡¯alegra de l¡¯atemptat perqu¨¨ ¨¦s una not¨ªcia que donar¨¤ joc i utilitza els seus encants per seduir la font policial. El diari, The Atlanta Journal-Constitution, ha demandat el cineasta pel fals retrat que fa de la periodista. El director del diari va escriure a The Washington Post que resulta xocant que un film basat en un fet real estigui tan empastifat de distorsions i que el seu director se sumi al sostingut i alarmant assalt pol¨ªtic a la credibilitat de les organitzacions period¨ªstiques de la naci¨®. El cr¨ªtic de The New York Times va dir que el retrat de la periodista era caricaturesc i tan demon¨ªac que, en l¡¯¨²ltima seq¨¹¨¨ncia, la imaginava a les portes de l¡¯infern.

Una altra hist¨°ria real, amb una altra reportera, ¨¦s La corresponsal (A private war, 2018), de Matthew Heineman. Un retrat acad¨¨mic i, aquesta vegada, laudatori, de Marie Colvin, una aplaudida reportera que va ser testimoni de diverses guerres recents i va morir en un camp de batalla als 56 anys (Homs, S¨ªria, el febrer del 2012). La ll¨¤stima ¨¦s que Heineman sembla m¨¦s interessat en el que tenen d¡¯espectacle les batalles que no pas a proposar una reflexi¨® sobre el particular ofici de corresponsal de guerra. Per exemple, el director abandona una escena en qu¨¨ la periodista rep un premi de la societat londinenca abans que Colvin comenci a parlar. La germana de la periodista ha comentat que aquest biopic ¨¦s bastant exacte en l¡¯aspecte professional, per¨° molt menys en el retrat de la seva vida personal. Sobre Colvin, a m¨¦s, hi ha un llibre i un documental. Un altre assumpte que tamb¨¦ ha tingut triple tractament ha estat el final del fundador de Fox News, Roger Ailes. Un documental, una s¨¨rie i, darrerament, una pel¡¤l¨ªcula (L¡¯esc¨¤ndol, Bombshell, 2019), molt senzilleta. Potser ¨¦s a la s¨¨rie on s¡¯aprecia millor la dificultat de construir la fraternitat entre les v¨ªctimes de l¡¯abusador per derrocar la b¨¨stia.

Pensant en aquesta cr¨°nica he revisat a casa films sobre dones periodistes pioneres. El m¨¦s curi¨®s, encara que no es tracti d¡¯una gran obra, ¨¦s A woman rebels (Una mujer se rebela, 1936, Mark Sandrich). La protagonista ¨¦s la Pam, filla de la distingida fam¨ªlia brit¨¤nica dels Thistlewaite. Som a l¡¯¨¨poca victoriana. Farta del rigor patern, s¡¯instal¡¤la a Londres i treballa a la secretaria d¡¯una petita revista de costura. Un dia, aprofitant l¡¯abs¨¨ncia del director, escriu un editorial criticant el paper que t¨¦ adjudicat la dona a la societat anglesa. El director llegeix la seva revista amb aquella arenga i¡­ tremola. Creu que li enfonsar¨¤ la clientela, per¨° quan s¡¯apropa a la redacci¨® resulta que hi ha una cua de dames que volen aconseguir un exemplar. La revista, des de llavors, liderar¨¤ el combat per l¡¯alliberament femen¨ª.

Howard Good (Girl reporter: gender, journalism and the movies, 1998) teoritza al seu llibre sobre per qu¨¨ el cinema nord-americ¨¤ entre els anys trenta i seixanta es va prodigar en pel¡¤l¨ªcules de dones periodistes. ?s un efecte indirecte del codi de censura. El m¨®n laboral era un territori on es podia mostrar passi¨® sense alertar els bur¨°crates de la censura. Una pla?a, a m¨¦s, on el personatge femen¨ª podia tractar de tu a tu el mascul¨ª. I un cinema, el de dones periodistes, que explora arguments molt concrets: la carrera professional com a objectiu, per sobre del casament; l¡¯oficina com a nova llar; els col¡¤legues en lloc de la fam¨ªlia, i la llibertat nocturna, que s¡¯oposa a la domesticitat de la classe mitjana.

El western tamb¨¦ ha presentat dones periodistes ben diferents. No s¨®n el mateix l¡¯editora de Cimarr¨®n que la debutant de La venjan?a de Frank James. Ni aquestes tenen res a veure amb la valenta Prudence de Texas lady, que mai s¡¯agenolla. Si la situaci¨® s¡¯allarga gaire, espero que no, en una altra cr¨°nica parlarem d¡¯elles.