La veritable identitat d'¡®El amante biling¨¹e¡¯

El personatge va cobrar vida durant un aperitiu davant del mar. Devia ser l'estiu del 1983, segons Juan Mars¨¦. Rosa Sender precisa que va ser a casa del cineasta Ricardo Mu?oz Suay a Segur de Calafell (Tarragona), ¡°el m¨¦s gener¨®s¡± d'una colla d'estiuejants que capitanejava el poeta i editor Carlos Barral. Mars¨¦ ha afirmat en nombroses ocasions que Sender, psiquiatre i parella de l'escriptora Ana Mar¨ªa Moix, va revelar en aquella trobada la hist¨°ria ¡°d'un pacient seu esquizofr¨¨nic, catal¨¤, de fam¨ªlia molt catalana per¨° que vestia, parlava i es comportava com un xarnego de llei¡±. ¡°Aquella imatge es va fer obsessiva¡±, va explicar Mars¨¦ en una entrevista del 1990, i d'aquella obsessi¨® va sorgir la novel¡¤la El amante biling¨¹e. Trenta anys despr¨¦s de la seva publicaci¨®, Sender desvela que no es tractava de cap pacient, tampoc d'un desconegut. El personatge real que va alimentar la ficci¨® va ser el pintor Luis Claramunt, tal com va recollir Josep Maria Cuenca a la biografia sobre Mars¨¦, Mientras llega la felicidad (Anagrama, 2015).

El amante biling¨¹e ¡°¨¦s una par¨°dia sobre la dualitat cultural de Catalunya. ?s la hist¨°ria d'una esquizofr¨¨nia¡±, resumeix avui Mars¨¦. Joan Mar¨¦s ¨¦s un barcelon¨ª del carrer Verdi a qui abandona la seva dona, la Norma, una professora de catal¨¤ de la Direcci¨® General de Pol¨ªtica Ling¨¹¨ªstica de la Generalitat. La Norma se sent atreta per homes oposats a la seva condici¨® social. Mar¨¦s decideix metamorfosejar-se en Juan Fanseca, un vell amic d'inf¨¤ncia que sobreviu pluriempleat al carrer, ¡°un murci¨¤ tort i ennegrit¡±: ¡°Havia adquirit un vestit de torero maragda i or fet malb¨¦ a una botiga de disfresses del Raval i va decidir agafar com a pr¨¦stec l'acordi¨® de Mar¨¦s. Tocava dret vibrants sardanes i El cant dels ocells amb un cartell al pit que deia ¡®El torero emmascarat agraeix als catalans la seva proverbial hospitalitat¡¯¡±. Si Mar¨¦s ¨¦s una variaci¨® del cognom Mars¨¦, Juan Faneca ¨¦s el nom de naixement de l'escriptor ¡ªMars¨¦ ¨¦s el cognom del seu pare adoptiu.

Mars¨¦ admet que va donar per fet que el personatge era un pacient de Sender. Ella corregeix el malent¨¨s: ¡°Mai no he explicat res dels meus pacients. Va ser en una de les nostres tert¨²lies a Calafell, on coincid¨ªem els Barral, Mars¨¦, els editors Jorge Herralde i la seva dona, Lali Gubern, Mario Muschnick, Beatriz de Moura i Antonio L¨®pez Lamadrid. All¨¤ va sortir el nom de Claramunt¡±. ¡°El coneixia perqu¨¨ era amic del meu germ¨¤ des que van estudiar plegats al Liceu Franc¨¨s¡±, diu Sender, neboda de l'escriptor Ram¨®n J. Sender, referint-se a una de les escoles m¨¦s prestigioses de Barcelona. ¡°Amb l'entrada a la universitat va abandonar el seu aspecte net i la seva indument¨¤ria de nen de casa bona i es va mimetitzar en un gitano¡±.

Luis Claramunt Palou (Barcelona, 1951 ¨C Zarautz, 2000) era fill d'un reputat decorador i de la pianista Petri Palou. Era una fam¨ªlia acomodada amb resid¨¨ncia a l'Eixample i torre d'estiueig a Valldoreix. Va fugir del niu familiar amb 18 anys i es va mudar a la ciutat vella de Barcelona. L'arquitecta S¨ªlvia Mart¨ªnez Palou es va doctorar el desembre passat en Belles Arts amb Luis Claramunt. Cuaderno de bit¨¢cora, una tesi sobre aquest artista, que era el seu cos¨ª. Es va formar pel seu compte i va optar per l'art brut, el neoexpressionisme i les transvangu¨¤rdies dels vuitanta, corrents en qu¨¨ hi va profunditzar a partir de l'amistat amb Martin Kippenberger i Albert Oehlen. Va guanyar reconeixement a partir del 1984, quan es trasllada a Sevilla i despr¨¦s a Marid, gr¨¤cies a que Juana de Aizpuru, la fundadora de la fira ARCO, es va convertir en la seva galerista i mentora. El MACBA li va dedicar una retrospectiva el 2012.

El pintor autodidacte, apunta Mart¨ªnez Palou, va descobrir en el poble gitano una manera d'alliberar-se dels seus or¨ªgens burgesos ¡°i abordar altres mons¡±. ¡°Despr¨¦s de la seva transformaci¨®, sempre va vestir igual, fos hivern o estiu, la camisa oberta, amb el pit descobert, jaqueta i botes, com un patriarca gitano¡±. L'artista Teresa Lanceta va ser parella de Claramunt i testimoni de la mutaci¨®, explica que va ser a principis dels 70 quan van compartir pis amb una de les dues fam¨ªlies del guitarrista Juan Cort¨¦s, m¨¦s conegut com El Perro. L'esperit lliure i salvatge de El Perro va ser determinant per a Claramunt. Cort¨¦s va morir apunyalat al Raval. A partir d'aquell moment va copiar la parla i la cultura gitana. Fins i tot va criar set galls de lluita i amb ells competia al barri de la Mina. Tamb¨¦ es va dedicar a la venda ambulant de material de ferreteria, roba o estris de disseny sobrants de botigues de prestigi com Vin?on.

Sender rememora una visita que va realitzar al pis de Claramunt a la pla?a Reial, el mateix apartament on, segons el treball de Mart¨ªnez Palou, resideix avui el dibuixant Nazario. Claramunt va coincidir amb referents de la Barcelona contracultural com Nazario i Oca?a, i tamb¨¦ va exposar amb Miquel Barcel¨®. A Sender la va fascinar un negoci que havia muntat a la pla?a Reial: servia dinars a gent amb pocs recursos, baixant per la finestra de casa al carrer, mitjan?ant unes cordes, una taula amb el menjar.

El que va impactar m¨¦s a Sender ¨¦s com Claramunt va deixar de parlar com el noi de casa bona que coneixia per expressar-se com un aut¨¨ntic gitano. ¡°Vam quedar en alguna ocasi¨® al Caf¨¨ de l'?pera, la cafeteria modernista de La Rambla, i era incre?ble com s'havia transformat¡±. Curiosament, el primer encontre a El amante biling¨¹e entre Faneca i la seva exdona es produeix al Caf¨¨ de l'?pera, fent-se passar per un enllustrador. Mars¨¦ assegura que mai no va saber res de la vida de Claramunt m¨¦s enll¨¤ del que va relatar la seva amiga en aquell vermut d'estiu del 1983.

Estius entre amics, cava i llaminadures

¡°El meu pare va arribar aqu¨ª el 1925 amb el meu germ¨¤, fent pesca d'altura¡±. Aix¨ª explicava Carlos Barral en una entrevista a TVE del 1983 com va iniciar la seva fam¨ªlia els vincles amb Calafell. Barral i la seva dona, Yvonne Hortet, van regentar-hi el bar L'Espineta. Fins a la mort de Barral, el 1989, el bar i la seva casa van ser punt de reuni¨® estiuenca del m¨¦s selecte de la literatura en espanyol. Juan Mars¨¦ nomena algunes de les personalitats que va con¨¨ixer a Calafell: Mario Vargas Llosa, Jorge Edwads, Octavio Paz o Juan Carlos Onetti.

La relaci¨® de Mars¨¦ amb Calafell es remunta a la inf¨¤ncia, quan els diumenges a l'Arbo?, municipi ve¨ª i d'on prov¨¦ la seva fam¨ªlia, els avis els pujaven a un carro i es despla?aven a la platja per cuinar una paella. Mars¨¦ va intensificar les visites al poble amb l'amistat de Barral. La seva novel¡¤la La muchacha de las bragas de oro, del 1978, es desenvolupa a Calafell. Mars¨¦ diu que hi va comprar una casa, ¡°segurament gr¨¤cies als diners d'algun premi¡±, que li havia buscat l'agent liter¨¤ria Carme Balcells. El 1991, en un article a EL PA?S, Mars¨¦ recordava les ¨²ltimes tardes d'agost que va compartir al seu jard¨ª amb el poeta Jaime Gil de Biedma, mort el 1990, ¡°en companyia dels amics, amb el cava i les llaminadures¡±.