La ficci¨® esdev¨¦ cruel

Ni el coronavirus ha aconseguit acabar amb la ficci¨®. No ¨¦s f¨¤cil abandonar la com¨¨dia despr¨¦s de deu anys d¡¯actuacions aclamades pel p¨²blic. I encara menys quan ¨¦s el p¨²blic mateix el primer que prefereix mantenir-se en la credulitat, tot i haver vist la tramoia ben nua i haver-se assabentat de la veritat de les mentides directament de la boca d¡¯un dels actors, com ¨¦s l¡¯exconsellera Clara Ponsat¨ª.

No ho vol el p¨²blic i no s¨®n capa?os de fer-ho els actors de la farsa. Uns per rigidesa ideol¨°gica, d¡¯altres per manca de coratge, i tots, al cap i a la fi, per la seva humana i miserable condici¨®, ¨¦s a dir, pels interessos i beneficis vinculats a l¡¯exercici del poder, per petit i menyspreat que sigui.

El fet ¨¦s que hem passat d¡¯un govern desgastat i obsolet, pretesament resistent i rebel, que feia f¨¤stics de l¡¯autonomia i era incapa? d¡¯actuar com un executiu efectiu, a un altre que pret¨¦n governar i legitimar-se per l¡¯acci¨®, sovint amb exagerada gesticulaci¨®, per tal que ens el creguem i creguem a m¨¦s que ho fa millor i amb m¨¦s resoluci¨® que ning¨², quan la realitat sencera, vista la degradaci¨® de la sanitat catalana o la cat¨¤strofe de les resid¨¨ncies d¡¯avis, a m¨¦s de la p¨¨ssima gesti¨® del doble confinament de la conca d¡¯?dena, ens diu exactament el contrari.

Aquest ¨¦s l¡¯efecte de l¡¯arribada tr¨¤gica de la pand¨¨mia. Despr¨¦s de fracassar en el proc¨¦s independentista i d¡¯exigir un di¨¤leg impossible sobre el dret a l¡¯autodeterminaci¨® i l¡¯amnistia, Torra ha fet un pas m¨¦s endavant dins la ficci¨®, amb la peculiaritat que ara s¡¯estalvia el desgastat vocabulari independentista, amb les seves apel¡¤lacions al Consell de la Rep¨²blica o la unilateralitat, sense que hagi minvat en canvi la confrontaci¨® i la radicalitat ret¨°rica d¡¯oposici¨® a l¡¯Estat, al ¡®Gobierno de Espa?a¡¯ (sic), a la monarquia o a la constituci¨®.

?s una oportunitat perduda, una m¨¦s. En un moment tan greu i dif¨ªcil, en lloc de buscar l¡¯entesa, no a Madrid, sin¨® a Barcelona, i de recuperar el sentit de la responsabilitat respecte a la democr¨¤cia i a la governabilitat, el govern de Torra persisteix en la pol¨ªtica polaritzadora i divisiva. De cara a Madrid, eixamplant la dist¨¤ncia amb Pedro S¨¢nchez, fins a alinear-se en posicions sin¨¨rgiques amb les de Pablo Casado i de Vox. De cara a Catalunya, persistint en la divisi¨® i la ofensa als catalans que no s¨®n del seu parer, amb un grau m¨¦s de manipulaci¨® de les institucions i dels mitjans de comunicaci¨® que encara no hav¨ªem vist, tot i que cr¨¨iem que ja ho hav¨ªem vist tot.

All¨° que ha demanat el director general de l¡¯Organitzaci¨® Mundial de la Salud, Tedros Adhanom Ghebreyesus, ¡°posar la pol¨ªtica en quarantena¡±, ¨¦s el que no han volgut fer Torra ni Casado. Conscients de la dificultat de gestionar una crisi tan destructiva, especialment pel balan? que ens espera en vides humanes, per¨° tamb¨¦ en llocs de treball, empreses i sectors econ¨°mics sencers que es troben a punt de desapar¨¨ixer, cap dels dos dirigents ha pogut sostreure¡¯s a la temptaci¨® de treure¡¯n profit per als seus interessos particulars. L¡¯un, per mantenir-se encara una estona m¨¦s en el poder, esbotzant de passada les expectatives d¡¯hegemonia d¡¯Esquerra. L¡¯altre, per disposar-se, seguint les indicacions de l¡¯aznarisme retornat, a recuperar el poder per a la dreta a qualsevol preu.

Gebreyesus ha pronunciat a m¨¦s la paraula male?da. ¡°Si no hi ha unitat, hi haur¨¤ m¨¦s bosses de cad¨¤vers als seus pa?sos. Al virus nom¨¦s se¡¯l pot v¨¨ncer des de la unitat i si deixem de fer pol¨ªtica amb ell¡±. Sense un front com¨² contra el virus, tot ser¨¤ m¨¦s dif¨ªcil: els confinaments, la disciplina social i, sobretot, la recuperaci¨®. I aix¨° es comptabilitzar¨¤ en infectats i al final en v¨ªctimes mortals. No sentirem aqu¨ª entre nosaltres, ni a Madrid ni a Barcelona, un discurs com el del cap de l¡¯oposici¨® a Portugal, el conservador Rui Rio: ¡°Senyor primer ministre, compti amb la col¡¤laboraci¨® del PSD. En tot el que nosaltres podem, ajudarem. Li desitjo coratge, nervis d¡¯acer i molta sort. Perqu¨¨ la seva sort ¨¦s la nostra sort¡±.

Aix¨° no t¨¦ gaire import¨¤ncia per als conservadors espanyols, poc acostumats a exigir-se a si mateixos el que exigeixen als altres. La seva idea d¡¯unitat nom¨¦s pot tenir un significat: unir-se a les seves pol¨ªtiques. Espanya s¨®n ells. ?s la seva propietat privada. No n¡¯hi ha d¡¯altre. El mateix pensa Quim Torra. A ning¨² li va tan b¨¦ el concepte reduccionista i uniformista de l¡¯espanyolisme conservador. La ¨²nica unitat que concep ¨¦s la de les forces independentistes. El poble catal¨¤ unit vol dir separat de la meitat de la Catalunya que no ¨¦s independentista i naturalment de la resta del espanyols.

Res expressa millor la talla d¡¯aquest govern com les baralles per espolsar-se les responsabilitats del desastre de les resid¨¨ncies de gent gran o l¡¯arrog¨¤ncia amb qu¨¨ es prescindeix de la Unitat Militar d¡¯Emerg¨¨ncia i s¡¯amaguen les seves actuacions a petici¨® de nombrosos municipis catalans. El coronavirus no ha acabat amb la ficci¨®, per¨° ha obligat a un canvi de gui¨® encara m¨¦s inversemblant que el que ja coneix¨ªem. Mai havien estat tan estesos i eren tan s¨°lids els dubtes sobre les capacitats del govern i especialment del seu president, un pol¨ªtic at¨ªpic amb vocaci¨® confessada de militant i agitador nacionalista i nul¡¤la disposici¨® a governar que pret¨¦n presentar-se ara com un gestor exigent i responsable enfront de la pand¨¨mia. Amb uns espectadors confinats i atemorits, molts d¡¯ells vulnerables, la ficci¨® ha virat en una farsa cruel, sense compassi¨®.