De dissenys de passarel¡¤la a bates d¡¯hospital

Quan M¨ªriam Ponsa va tancar les seves botigues de moda i el taller on confecciona la seva pr¨°pia marca per la crisi del coronavirus, sentia una gran inquietud dins seu. No nom¨¦s per l'afectaci¨® de la pand¨¨mia, sin¨® per com podia aportar alguna cosa en aquesta greu situaci¨®. La seva professi¨® ¨¦s el disseny de moda, una activitat del tot prescindible en una crisi com aquesta. ¡°Tots tenim roba de sobres per continuar vestint-nos¡±, reconeix. Per¨° potser els seus coneixements i el seu estudi podien servir per fabricar un altre tipus de vestimenta, la dels equips de protecci¨® que necessiten els sanitaris. Aix¨ª que quan el dissenyador Josep Abril li va trucar perqu¨¨ havia rebut l'enc¨¤rrec de fer bates i mascaretes, de seguida es va entusiasmar i van iniciar un projecte com¨². Va comen?ar aix¨ª una transici¨® radical: de dissenyar una col¡¤lecci¨® per a la seva propera passarel¡¤la a confeccionar peces per a la protecci¨® de sanitaris als hospitals.

Per a Ponsa era important fer les coses a la seva manera, ¨¦s a dir, treballant amb est¨¤ndards de qualitat, donant valor als prove?dors locals i a la fabricaci¨® de proximitat. Per aix¨° van buscar un teixit homologat, que fos idoni per a bates, pantalons i mascaretes de protecci¨®, i es van arremangar. Del patronatge i el disseny s'encarrega Abril, i Ponsa s'ocupa de la confecci¨®, amb l'ajuda de diversos tallers de la seva comarca, el Bages, que aquest dimarts, amb l'aixecament del confinament m¨¦s estricte, tenien previst comen?ar a cosir les peces.

Aquests equips es destinaran a professionals de la salut d'hospitals p¨²blics i privats. A difer¨¨ncia d'altres equips, aquests es poden reutilitzar fins a 140 vegades si es renten a una temperatura de 120 graus, ja que el teixit aguanta perfectament sense perdre propietats de protecci¨®. ?s un dels motius d'orgull de Ponsa, que veu amb certa objecci¨® tants equips d'un sol ¨²s procedents de pa?sos llunyans. Al seu parer, la sostenibilitat i la proximitat continuen sent valors importants.

De fet, Ponsa creu que aquesta crisi ¨¦s una oportunitat per reivindicar ¡°la proximitat i la producci¨® local¡±. ¡°El que s'est¨¤ veient ¨¦s que en una situaci¨® superdram¨¤tica els qui realment ens estem ajudant som els del territori, sort dels pagesos i les produccions locals per proveir-nos¡±, remarca. ¡°Els que produ?m aqu¨ª estem treballant amb uns valors que no tenen res a veure amb els dels que es produiran a fora, s¨®n valors intr¨ªnsecs a la marca¡±, opina.

Creu que una de les lli?ons d'aquesta crisi hauria de ser que ¡°la gent s'adoni que si no ajudem els petits ara, no ens en sortirem¡±, reconeix. Des del punt de vista personal, veu perillar el seu negoci ¡°en funci¨® de l'acci¨® de compra de la gent¡±. ¡°Si la gent continua comprant samarretes a tres euros al fast fashion, estem en perill, per¨° si la gent aposta pels productes de proximitat tenim una oportunitat¡±, emfatitza.

Abans que esclat¨¦s aquesta crisi, Ponsa estava acabant part de la producci¨® de la col¡¤lecci¨® que hauria de vendre's ara a les botigues, i dissenyant la col¡¤lecci¨® de l'estiu del 2021, que havia de presentar amb una desfilada al juny. ¡°No em sentia gens c¨°moda seguint amb la col¡¤lecci¨®, estava molt atabalada perqu¨¨ volia fer alguna cosa per ajudar¡±, insisteix. Aix¨ª que per a ella poder fer bates per a sanitaris ¨¦s una ¡°ter¨¤pia¡±. ¡°Tots necessitem actes de generositat, m¨¦s que mai hem de ser al costat de la gent que pateix¡±. Reconeix que el fet de poder ajudar des de la creaci¨® ha estat un alleujament.

Com que t¨¦ el taller sota casa, a Manresa, quan va sortir l'oportunitat ella i el seu marit es van posar a treballar. Nom¨¦s ells perqu¨¨ per al personal de la seva empresa ha fet un ERTO. Admet que la manera de treballar actual li recorda a la d'una guerra o postguerra. ¡°Em sento com si estigu¨¦s fent estraperlo, per aconseguir un velcro o una cinta, hi ha el que hi ha, no es poden escollir materials, mentre que abans tenia mil possibilitats i fornitures¡±.

Aquesta situaci¨® de mancan?a la porta a recordar una de les seves ¨²ltimes col¡¤leccions, Arte Povera, on precisament apel¡¤lava a utilitzar les coses que es tenen i ¡°donar-los molt de valor¡±. ¡°Si tinc 400 metres d'una cinta que no faig servir, haig de trobar la manera d'aprofitar-la¡±, diu com a exemple del que est¨¤ vivint ara. ¡°Arte Povera significava aix¨°, donar valor a all¨° costumista, del dia a dia¡±, recorda en refer¨¨ncia a la col¡¤lecci¨® de primavera-estiu 2016. Es va inspirar en un moviment d'artistes pl¨¤stics italians dels anys seixanta, que utilitzaven materials considerats pobres, ¨¦s a dir, habituals i quotidians, sense valor aparent. Com fins ara podien semblar les bates per a sanitaris.