La Sala Par¨¦s sobreviu a tres pand¨¨mies i una guerra

Una de les fotografies m¨¦s impressionants de la Sala Par¨¦s, situada al n¨²mero 5 del carrer Petritxol de Barcelona ¨¦s la que va realitzar Josep Brangul¨ª el 1919 durant l'exposici¨® dedicada a Llu?sa Vidal. En la imatge es veuen diverses persones contemplant una vintena de les seves pintures. En una d'elles, un autoretrat, penja un cresp¨® negre, ja que aquesta artista modernista havia mort mesos abans per l'anomenada grip espanyola, la pand¨¨mia que va matar, entre 1918 i 1920, m¨¦s de 40 milions de persones a tot el m¨®n; com ara ¡ªen menor quantitat¡ª ho fa la covid-19.

La Sala Par¨¦s, inaugurada el 1877 ha estat testimoni, durant els seus 143 anys, d'aquesta i de dues pand¨¨mies m¨¦s, una guerra civil i diverses crisis econ¨°miques. En aquells per¨ªodes convulsos, com el d'ara, ha hagut de tancar les seves portes, per¨° sempre ha mantingut la seva activitat. ¡°Des que es va decretar l'estat d'alarma el 14 de mar? s'han continuat venent obres, via internet¡±, comenta de forma sorprenent, a l'altre costat del tel¨¨fon, Sergio Fuentes Mil¨¤, historiador de l'art i comissari de la galeria. Fuentes ha recopilat altres moments que ha viscut aquesta centen¨¤ria galeria, degana de les espanyoles i ha publicat Ahir i avui. Apunts sobre una activitat ininterrompuda de 1877 al covid-19, accessible des de la p¨¤gina web de la galeria.

El mateix 1884, quan la Sala Par¨¦s acabava d'inaugurar el seu nou espai a Petritxol; tot un esdeveniment cultural a Barcelona, es van viure els primers brots de c¨°lera, explica Fuentes. Durant tot els 1885 es van combinar les exposicions i t¨®mboles ben¨¨fiques per lluitar contra la malaltia, per¨° el 1886 la sala va haver de tancar les seves portes unes setmanes pel repunt d'afectats. Quan va tornar a obrir, l'11 de mar?, es van reunir 130 pintures i 22 escultures, firmades per Modest Urgell, Francesc Masriera, Enric Claras¨®, Eliseu Meifr¨¦n o Joan Llimona, entre d'altres.

Entre 1918 i 1920, la devastadora grip espanyola es va encebar amb Barcelona en la qual van morir molts dels 186.000 morts a tot Espanya. Malgrat tot, explica Fuentes, en aquest per¨ªode se succe?en les exposicions i no hi va haver tancaments significatius. Entre les mostres destacades d'aquell moment, la del caricaturista Joan Grau, a finals de 1918, mesos despr¨¦s de morir i uns anys despr¨¦s, despr¨¦s d'exposar Santiago Rusi?ol, va obrir les seves portes la mostra dedicada a Llu?sa Vidal, el gener de 1919, que va morir durant el pic de grip de l'octubre anterior.

Entre 1936 i 1939 la galeria va tancar, per¨° l'exili a Londres del nou amo des de 1925, Joan Anton Maragall, va portar a la sala i els seus artistes, com Joaquim Mir, Pere Pruna, Fortuny i Vayreda, a una internacionalitzaci¨® sense precedents. Mentrestant, a Barcelona, els germans Raimon i Helena Maragall van continuar realitzant operacions per als pocs col¡¤leccionistes locals d'obres del fons de la galeria. Entre octubre i novembre de 1936, de tota manera, la galeria va obrir les seves portes per pressions de la CNT per exposar 90 obres de l'artista argent¨ª Gustavo Cochet, militant de la Federaci¨® Anarquista Ib¨¨rica.

¡°En la seva llarga hist¨°ria sempre ha estat activa, buscant nous mecanismes per adaptar-se al moment i continuar desenvolupant la seva tasca cultural i comercial i de difusi¨® de les obres¡±, explica des de casa seva Fonts, que, malgrat el confinament, continua treballant tant com amb la sala. ¡°La galeria cont¨ªnua en actiu tant en la venda d'obres com en l'oferta de continguts que arriben a casa dels clients¡±. I comenta que, ¡°malgrat tot¡±, es continua venent a internet a trav¨¦s de plataformes com Artsy. ¡°Hem venut cinc obres i dos o tres estan emparaulades, tant a col¡¤leccionistes locals com a estrangers via online. Entre ells, un client nord-americ¨¤ que vol adquirir una segona obra del mateix artista que va comprar fa uns mesos. Hi ha m¨¦s inter¨¨s del que esper¨¤vem al principi. Quan es va fer oficial el confinament va espantar, per¨° a poc a poc anem fent¡±.

Quant al paper de les xarxes socials, Fuentes ho t¨¦ clar. ¡°En aquest impasse de no visibilitat s'han convertit en essencials. ?s una de les grans difer¨¨ncies amb les altres pand¨¨mies. Hem desenvolupat nous continguts com les visites als tallers. S¨®n molt efectives perqu¨¨ acaben de comprendre on i com es fan les obres. ?s un valor afegit que est¨¤ agradant molt¡±, prossegueix.

De cara al futur, Fuentes ¨¦s positiu: ¡°Afectar¨¤ de forma immediata, per¨° la societat crec que tindr¨¤ una necessitat creixent cap a l'objecte i el fet art¨ªstic. La gent que es pot permetre comprar obres d'art ho continuar¨¤ fent, fins i tot m¨¦s, perqu¨¨ hi haur¨¤ un redescobriment del fet art¨ªstic. N¡¯estic conven?ut¡±.